Escorça cerebral
 Secció d'un cervell: L'escorça cerebral és la capa externa que es mostra en color violeta fosc | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | pallium i cortex cerebri  |
| Identificadors | |
| MeSH | D002540 |
| TA | A14.1.09.003 A14.1.09.301 |
| FMA | 61830 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/cerebral-cortex |
L'escorça cerebral o còrtex cerebral és el mantell de teixit nerviós que recobreix la superfície dels hemisferis cerebrals. Assoleix el seu màxim desenvolupament en els primats. Exerceix un paper clau en la memòria, l'atenció, la percepció de la consciència, el pensament o el llenguatge. Està constituïda per un màxim de sis capes horitzontals, cadascuna amb una composició diferent en termes de neurones i connectivitat. L'escorça cerebral humana és de 2-4 mm de gruix.[1]
En el cervell té un color gris, d'aquí el nom "substància grisa". En contrast amb la substància grisa constituïda de neurones i les seves fibres sense mielina, la substància blanca, que té per sota, està formada predominantment per axons amb mielina.
La superfície de l'escorça cerebral es dobla en els mamífers superiors formant solcs, així, més de dos terços de l'escorça en el cervell humà està enterrada en aquests solcs.
Variabilitat cortical
[modifica]La variabilitat cortical descriu la variabilitat anatòmica de l'escorça cerebral. L'escorça presenta variacions en la mida, forma, nombre de plegaments, i forma de solcs i circumvolucions. S'expressa en termes de la variació estadística del volum de la matèria grisa, el gruix i superfície cortical, la girificació, la connectivitat cortical o altres mesures morfomètriques cerebrals.[2]
L'anàlisi de la variabilitat cortical permet diagnosticar possibles problemes lissencefàlics,[3][4] i fer el seguiment de determinades malalties cerebrals, entre elles l'Alzheimer.[5] Això és degut a que tot i que en condicions normals és esperable una reducció del gruix d'aproximadament 10 micròmetres cada any,[6] en el cas de l'Alzheimer aquest deteriorament s'accelera, fins i tot en etapes primerenques de la malaltia.[7]
La síndrome de Williams presenta típicament regions de l'escorça entre un 5–10% més gruixudes del normal,[8] mentre que en pacients amb lissencefàlia s'hi poden observar regions inusualment primes, especialment a la zona occipital.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Kandel, Eric R.; Schwartz, James H.; Jessell, Thomas M. Principles of Neural Science Fourth Edition. United State of America: McGraw-Hill, 2000, p. 324. ISBN 0-8385-7701-6.
- ↑ Lohmann G, von Cramon DY, Colchester AC «Investigating cortical variability using a generic gyral model». Med Image Comput Comput Assist Interv, 9, 2, 2006, pàg. 109-16. DOI: 10.1007/11866763_14. PMID: 17354762.
- ↑ Budday, Silvia; Raybaud, Charles; Kuhl, Ellen «A mechanical model predicts morphological abnormalities in the developing human brain». Scientific Reports, 4, 5644, 2014. DOI: 10.1038/srep05644. PMC: 4090617. PMID: 25008163 [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Guerrini, R; Marini, C «Genetic malformations of cortical development». Experimental Brain Research, 173, 2, 2006, pàg. 322-33. DOI: 10.1007/s00221-006-0501-z. PMID: 16724181.
- ↑ Thompson PM, Moussai J, Zohoori S, Goldkorn A, Khan AA, Mega MS et al. «Cortical variability and asymmetry in normal aging and Alzheimer's disease». Cerebral Cortex, 8, 6, 1998, pàg. 492–509. DOI: 10.1093/cercor/8.6.492. PMID: 9758213.
- ↑ Salat DH, Buckner RL, Snyder AZ, Greve DN, Desikan RS, Busa E et al. «Thinning of the cerebral cortex in aging». Cerebral Cortex, 14, 7, 2004, pàg. 721-30. DOI: 10.1093/cercor/bhh032. PMID: 15054051 [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ Dickerson BC, Bakkour A, Salat DH, Feczko E, Pacheco J, Greve DN et al. «The Cortical Signature of Alzheimer's Disease: Regionally Specific Cortical Thinning Relates to Symptom Severity in Very Mild to Mild AD Dementia and is Detectable in Asymptomatic Amyloid-Positive Individuals». Cerebral Cortex, 19, 3, 2009, pàg. 497-510. DOI: 10.1093/cercor/bhn113. PMC: 2638813. PMID: 18632739 [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ PM Thompson, AD Lee, RA Dutton, JA Geaga, KM Hayashi, MA Eckert, U Bellugi, et al. «Abnormal Cortical Complexity and Thickness Profiles Mapped in Williams Syndrome». Journal of Neuroscience, 25, 6, 2005, pàg. 4146–58. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.0165-05.2005 [Consulta: 17 desembre 2024].
