Vés al contingut

Escut de la República Centreafricana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'escutEscut de la República Centreafricana

Modifica el valor a Wikidata
Detalls
TipusEscut d'armes estatal Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perRepública Centreafricana Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
1963 Modifica el valor a Wikidata
Altres detalls
EstatRepública Centreafricana Modifica el valor a Wikidata

L'escut d'armes de la República Centreafricana fou adoptat el 1963, en substitució de l'anterior escut de 1958 que reproduïa els colors de la bandera estatal.

Descripció

[modifica]

A la llei núm. 63-394 del 17 de maig de 1963 és descrit de la manera següent:

Escut quarterat. Al primer quarter, de sinople, un rencontre d'elefant d'argent; al segon, d'argent, un arbre de sinople; al tercer, d'or, tres estrelles de quatre puntes de sable malordenades, carregades d'un besant d'argent; al quart, d'atzur, una mà de sable apuntant cap al cantó destre del cap. Sobre el tot, un escussó de gules amb un besant d'argent on hi ha inscrit un mapa d'Àfrica de sable carregat d'una estrella de cinc puntes d'or. Va timbrat amb un sol ixent d'or, carregat a la base amb la data 1er DÉCEMBRE 1958, i acoblat de dues banderes estatals a banda i banda. A dalt de tot, una cinta d'argent amb la inscripció en sango Zo Kwe Zo[1] en lletres de sable. Sota l'escut, la creu de l'Orde del Mèrit Centreafricà i una cinta d'argent amb el lema nacional en francès: UNITÉ / DIGNITÉ / TRAVAIL ('Unitat / Dignitat / Treball') en lletres de sable.

L'elefant i l'arbre, identificat amb un baobab, són elements al·lusius a la fauna i la flora del país. La mà és l'emblema del MESAN (Moviment per l'Evolució Social de l'Àfrica Negra), que lluità per la independència del país. L'escussó simbolitza la llibertat de l'Àfrica; també el timbre representa el sol de la llibertat, que porta incorporada la data de la independència del nou Estat.

Altres escuts

[modifica]

Des de la data d'aprovació, aquest escut només fou substituït per un altre de molt semblant entre 1977 i 1979, durant l'etapa imperial de Jean-Bédel Bokassa, que incorporava l'àguila i la corona de l'Imperi Centreafricà.

Notes

[modifica]
  1. Literalment 'Persona Cadascú Persona', en el sentit de 'Tothom és algú', o 'Un ésser humà és un ésser humà' sense distinció de raça, sexe, extracció social, etc.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]