Escut i bandera de la Llosa de Ranes
Escut de la Llosa de Ranes | |
---|---|
Escut oficial de la Llosa de Ranes. | |
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes |
Adoptat per | la Llosa de Ranes |
Establert/ rehabilitat | 19 desembre 2001 |
Altres detalls | |
Estat | Espanya |
L'escut i la bandera de la Llosa de Ranes són els símbols representatius del municipi de la Llosa de Ranes, a la Costera, País Valencià.
Escut heràldic
[modifica]L'escut oficial de la Llosa de Ranes té el següent blasonament:
« | Escut quadrilong de punta redona, mig partit i truncat. Al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, d'argent, una ala de gules. Al tercer quarter, d'atzur, una alqueria o poblat d'or, maçonada i aclarida de sable, sobre ones d'argent i d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.[1] | » |
Bandera de la Llosa de Ranes
[modifica]Bandera de la Llosa de Ranes | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | bandera i bandera municipal |
Proporcions | 2:3 |
Adoptat per | la Llosa de Ranes |
Adoptat | 25 abril 2003 |
La bandera oficial de la Llosa de Ranes té la següent descripció:
« | Bandera de proporcions 2:3. Partida per meitat horitzontal. Al centre de la part superior de gules, una alqueria d'or, maçonada i aclarida de sable acostada de dos escudetes medievals, truncats: en el primer quarter: d'or quatre pals de gules, en el segon d'argent, un ala de gules. En la part inferior, de blanc ones d'atzur o blau.[2] | » |
Història
[modifica]L'escut va ser aprovat per Resolució del 19 de desembre de 2001, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 4.182, de 4 de febrer de 2002.[1]
A la part superior de l'escut apareixen les armes dels Sanç, antics senyors del poble. A sota, una representació de la situació topogràfica de la localitat, vora la séquia de Ranes, a la Costera de Ranes.[3]
L'adopció de la bandera va ser aprovada primerament pel plenari municipal el 27 de setembre de 2002.[4] A l'any següent va ser aprovada definitivament per Resolució de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de 25 d'abril de 2003, publicada en el DOGV núm. 4.521, de 13 de juny de 2003.[2]
Anteriorment, entre 1974 i 2002, el municipi va tindre un altre escut oficial, amb el següent blassonament:
« | Escut truncat i mig partit. Primer, d'atzur, una vila d'or, maçonada i aclarida de sable. Segon, d'or, els quatre pals de gules. Tercer, les armories del cognom Pròxita, que són: de gules, un castell, d'argent, sobre ones d'argent i atzur. Al timbre corona reial.[5][6] | » |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Generalitat Valenciana «Resolució de 19 de desembre de 2001, del Conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual s'aprova l'escut de l'Ajuntament de la Llosa de Ranes (València)» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 4.182, 04-02-2002, pàg. 2.863-2.864 [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Generalitat Valenciana «Resolució de 25 d'abril de 2003, del Conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual s'aprova la bandera de l'Ajuntament de la Llosa de Ranes (València)» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 4.521, 13-06-2003, pàg. 16.910 [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑ Generalitat Valenciana. Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana (pdf), 2003, p. 149 [Consulta: 12 setembre 2015].
- ↑ Ajuntament de la Llosa de Ranes «Informació pública de l'aprovació de l'adopció de la bandera del municipi de la Llosa de Ranes» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 4.364, 24-10-2002, pàg. 26.605 [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑ Ministeri de la Governació «Decreto 447/1974, de 7 de febrero, por el que se autoriza al Ayuntamiento de Llosa de Ranes, de la provincia de Valencia, para adoptar su escudo heráldico municipal» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 44, 20-02-1974, pàg. 3.468 [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ Marqués de Siete Iglesias «Dictamen de la Real Academia de la Historia sobre el escudo heráldico municipal de Llosa de Ranes (Valencia)» (png) (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, Tomo 172, núm. 1, 1975, pàg. 231 [Consulta: 11 febrer 2016].