Costera

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Costera
	Pantà del Bosquet a Moixent
Tipus	comarca del País Valencià
Localització
	38° 55′ 30″ N, 0° 40′ 19″ O / 38.925°N,0.6719°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Conté la subdivisió	Barxeta ; Canals ; Cerdà ; Estubeny ; Llanera de Ranes ; Llocnou d'en Fenollet ; Moixent ; Montesa ; Novetlè ; Rotglà i Corberà ; Torrella ; Vallada ; Vallés ; Xàtiva ; el Genovés ; l'Alcúdia de Crespins ; la Font de la Figuera ; la Granja de la Costera ; la Llosa de Ranes
Població humana
Població	71.697 (2022) (135,76 hab./km²)
Gentilici	costerut
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	528,1 km²
Limita amb	l'Alt Vinalopó ; la Safor ; la Ribera Alta ; la Canal de Navarrés ; la Vall d'Albaida

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Geografia

Limita al nord amb la Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l'est mínimament amb la Safor, al sud amb la Vall d'Albaida i a l'oest amb l'Alt Vinalopó i Castella.

La comarca està dividida geogràficament en tres subcomarques,^[1] la Vall de Montesa una gran vall que aplega les poblacions de Montesa, Vallada, Moixent i la Font de la Figuera; la Costera de Ranes una vall més estreta i en costera que aplega les poblacions de la Llosa de Ranes, Rotglà i Corberà, Llanera de Ranes, Torrella, Cerdà, Vallés, la Granja de la Costera, l'Alcúdia de Crespins i Canals, a la qual també s'inclou Estubeny; i l'Horta de Xàtiva una extensa horta amb el Puig al bell mig que aplega els pobles de Xàtiva, Novetlè, Barxeta, Llocnou d'En Fenollet i el Genovés (situat, com Xàtiva entre falda de la muntanya i començament de la vall).

La comarca de la Costera és una comarca estreta que s'estén d'est a oest entre la Serra Grossa i la serra d'Énguera, i ha sigut un pas natural entre Castella i el País Valencià durant tota la història. Per això, la Costera no només és travessada pel riu Cànyoles, sinó també pel camí de Castella o camí Reial.

Municipis

Les dades bàsiques dels «19 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,^[2] són:

Municipi	Habitants (2023)	Sup. (km²)	Dens. (2023) (hab./km²)
Xàtiva	30.072	76,6	392,6
Canals	13.162	21,9	601,0
l'Alcúdia de Crespins	5.361	5,2	1.031,0
Moixent	4.383	170,2	25,8
la Llosa de Ranes	3.681	7,1	518,5
Vallada	3.063	61,5	49,8
el Genovés	2.778	15,7	176,9
la Font de la Figuera	2.031	84,3	24,1
Barxeta	1.595	28,5	56,0
Rotglà i Corberà	1.165	6,2	187,9
Montesa	1.132	48,1	23,5
Llanera de Ranes	1.054	9,3	113,3
Llocnou d'en Fenollet	908	1,5	605,3
Novetlè	856	1,5	570,7
Cerdà	360	1,5	240,0
la Granja de la Costera	288	0,8	360,0
Vallés	151	1,2	125,8
Torrella	143	1,1	130,0
Estubeny	114	6,4	17,8
la Costera	72.297	528,2	136,9

Història

La comarca de la Costera és de creació moderna, l'any 1989, i hi comprèn part de les antigues comarques de la Vall de Montesa, la Costera de Ranes, i l'Horta de Xàtiva, a més del municipi d'Estubeny (antiga comarca de la Ribera Alta). Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any 1934.

Evolució dels municipis de la comarca

Fins al segle xix la comarca tenia 26 municipis que van reduir-se fins als actuals 19 a la segona meitat d'eixe segle per diferents causes, una d'elles la poca població de moltes de les localitats. El 1857 els municipis de Corberà i Rotglà es fusionaren i van formar l'actual Rotglà i Corberà, mentre que les localitats de Sorió i la Torre d'en Lloris s'annexionaren a Xàtiva i Alboi va passar a dependre del Genovés. Eixe mateix any es va formar, per contra, el municipi de la Granja de la Costera al separar-se de Vallés.

El 1877 desapareixerien com a municipis la Torre de Cerdà i Torrent de Fenollet, que serien annexionats als municipis d'Aiacor i Llanera de Ranes, respectivament. El 1887 encara, la xicoteta localitat d'Annauir passaria a ser annexionada a Xàtiva, mentre que Aiacor (amb la Torre de Cerdà annexionada una dècada abans) passaria a dependre definitivament de Canals. Així es van configurar els 19 municipis que formen la comarca actualment.