Esferocobaltita

Esferocobaltita
Fórmula química	CoCO₃
Epònim	esfera i cobalt
Nom IUPAC	carbonat de cobalt(II)
Localitat tipus	Daniel mine (en)
Classificació
Categoria	Minerals carbonats i nitrats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.02
Propietats
Sistema cristal·lí	Trigonal romboèdric - Hexagonal escalenoèdric
Hàbit cristal·lí	Cristalls rars, més comú en masses petites esfèriques amb estries concèntriques i radiades, també en crostes
Color	Rosa a roig, marró, gris, fosc en la superfície alterada
Duresa (Mohs)	3 - 4 (Mohs)
Lluïssor	Vitri a adamantina
Color de la ratlla	Rosa vermellós
Densitat	4,11 - 4,13
Birefringència	Alta
Pleocroisme	Roig-violeta
Solubilitat	Una mica soluble en HCl fred, ràpidament soluble en àcids calents amb efervescència
Varietats més comunes
Cobaltocalcita	-amb calci-
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Scbt

L'esferocobaltita és un mineral de la classe dels minerals carbonats i nitrats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la calcita”. Va ser descoberta l'any 1877 en una mina a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així del grec sphaira -esfèric- i cobalt, en al·lusió al seu hàbit i composició.^[1]

Sinònims que han de ser evitats són esfaerocobaltita o cobaltocalcita.

Característiques químiques

És un carbonat anhidre de cobalt. El grup de la calcita al qual pertany són minerals carbonats o nitrats amb cations relativament petits.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: calci, níquel, ferro i oxigen.

Apareix en vetes de minerals del cobalt i níquel alterades, sent un rar mineral accessori en jaciments hidrotermals.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: roselita, eritrina, annabergita, calcita cobàltica o dolomita cobàltica.

És una important mena dels elements cobalt.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esferocobaltita