Vés al contingut

Església de San Fructuoso

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església de San Fructuoso
Imatge
EpònimFructuós de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i monument Modifica el valor a Wikidata
Part deCamí de Sant Jaume aragonès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaJaca (província d'Osca) i Jacetània (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarós (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 32′ 46″ N, 0° 31′ 35″ O / 42.54606°N,0.52636°O / 42.54606; -0.52636
Bé d'interès cultural
Data6 març 2002
IdentificadorRI-51-0010876
Codi SIPCA7-INM-HUE-001-086-002 Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Identificador669-042

San Fructuoso és una església a la localitat de Barós, en el terme municipal de Jaca (Província d'Osca, Espanya) és un temple catòlic d'estil romànic que data del segle xii. L'església fou declarada Bé d'interès cultural el 6 de març de 2002, amb el número d'expedient RI-51-0010876 i categoria de "monument", publicant-se al Boletín Oficial de Aragón del dia 22 de març de 2002, amb el Decret 85/2002.[1]

Aquest temple és d'una sola nau amb absis semicircular i presbiteri atrofiat, al que es va afegir al segle xvi una capella en el costat de l'Evangeli, de planta quadrada i coberta amb volta de crucería estavellada.[2][1]

Així mateix, al segle xviii es van afegir una torre, de planta quadrada i dos cossos en altura, a més d'un atri i una sagristia, que van ser eliminats en la recent restauració.[1]

La fàbrica és de sillarejo i presenta diverses obertures d'il·luminació i dos accessos, l'antiga portada meridional, oberta en arc de mig punt adovellat, i l'actual ingrés amb llinda, obert en l'hastial occidental.

En la part superior dels murs s'observa un fris d'arquets llombards sota una filada de dents de serra, a més d'altres elements com a petits relleus i figures esculpides amb motius entrellaçats vegetals i figuratius en els timpans dels citats arquets i les mènsules que els suporten, que confereixen al conjunt un aire híbrid entre l'art llombard i el romànic jaqués, un estil molt més plàstic.

Referències

[modifica]