Espais naturals protegits als Països Catalans

La segona meitat del segle XX suposa, als Països Catalans, canvis profunds del teixit socioeconòmic. El turisme s'imposa com a principal activitat productiva. El nou esquema productiu necessita grans quantitats de terreny per a equipaments turístics de tota mena. Aquesta activitat, que reporta enormes beneficis, també apuja la cotització de les terres litorals, provoca profunds desequilibris territorials i sectorials i introdueix impactes negatius derivats de la massificació estacional de determinats indrets. A partir dels anys seixanta es produeix un abandonament progressiu de les activitats del sector primari en favor d'un sector terciari que, pràcticament d'estrena a casa nostra, s'implanta amb força especialment al litoral. Amb un decalatge temporal i amb permís d'unes institucions que, a Espanya, pugen al carro de la democràcia, arrela una certa consciència proteccionista a la societat. És el moment de reclamar per al bé públic la conservació d'espais com ara els Aiguamolls de l'Empordà, l'Albufera de València o la de Mallorca. És el moment de reclamar que es preservin espais, especialment litorals i propers a nuclis urbans com s'Albufera des Grau, la marjal de Pego i Oliva o la Dragonera. A mesura que avança el temps, la llista de llocs a preservar de l'urbanisme desmesurat creix a tot el país, la qual cosa té com a conseqüència un conjunt d'espais naturals protegits que, a vegades, està més marcat per la urgència de la protecció que per un disseny asserenat d'una xarxa representativa dels sistemes naturals.

S'arriba al segle XXI amb un conjunt d'espais naturals distribuïts pels diferents territoris del país. La fragmentació administrativa en diversos estats (Espanya, França, Itàlia, Andorra), comunitats autònomes, províncies i departaments no permetria en cap cas parlar d'una xarxa d'espais naturals protegits als Països Catalans. La situació és complexa, les diferents normatives que afecten el territori de manera geogràfica i sectorial són dissenyades i aplicades pels diferents organismes de governs estatals, autonòmics, diputacions provincials, prefectures, consells insulars i municipis.

Respecte del fet protegit pels espais naturals reconeguts, la diversitat recollida per les diferents figures de protecció és realment notable. Als Països Catalans és possible fer una transició des dels prats alpins fins a les dunes litorals en pocs quilòmetres. Als espais naturals protegits dels Països Catalans tenim representats:

• Sistemes de llacuna litoral amb major o menor grau d'intervenció humana i amb diferents estats de rebliment. Al context mediterrani els paisatges i sistemes naturals integren l'acció humana des de fa molts segles fins a convertir-la en un element modelador més. Diversos han donat l'actual configuració a llocs sovint emblemàtics per la conservació del medi natural als respectius territoris. Espais naturals –els citarem sense parar esment a la figura de protecció ni a l'administració que en fa la gestió– com les albuferes i albuferetes (València, es Grau, Mallorca), les llacunes litorals o properes al mar (el Fondo, la Mata-Torrevella), els aiguamolls i marjals (Pego-Oliva, dels Moros, els de l'Empordà), les salines (Santa Pola, d'Eivissa i Formentera), els prats (Cabanes-Torreblanca) o els deltes fluvials (de l'Ebre, el del Llobregat) han estat llargament reivindicats com a punts calents de la biodiversitat mediterrània.
• Serres litorals. Enteses com a elevacions arran de costa, sovint amb penya-segats que miren directament el mar, amb formacions vegetals dominants diverses que van des del matollar esclerofil·le fins a formacions arbrades com l'alzinar o la pineda de pi blanc. Són espais com ara la serra Gelada i el Montgó a les comarques de la Marina, les serres de Tramuntana i de Llevant a Mallorca, Irta al Maestrat, el Garraf (a la comarca del mateix nom) o el del cap de Creus a l'Empordà. Dins d'aquestes formacions s'ha donat l'única desaparició d'un parc natural a casa nostra, el de cala d'Hort, a Eivissa.
• Illes i illots, sovint acompanyats d'un perímetre marí també protegit. Als Països Catalans peninsulars es compta amb la representació dels fons de l'illa de Tabarca o illa Plana, dels Columbrets o de les illes Medes. Però és a les Illes Balears on aquest àmbit està més ben representat, especialment pel parc nacional de l'arxipèlag de Cabrera, però també per altres illots compresos en parcs naturals i reserves com ara els illots dels Freus (Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera), es Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent (Eivissa, únics testimonis de l'antic Parc natural de cala d'Hort), sa Dragonera, els illots d'Addaia i s'illa d'en Colom (Parc natural de s'Albufera des Grau, Menorca). Tots els illots tenen un cert grau de protecció atenent la LEN. Són sistemes naturals especialment sensibles a les actuacions humanes on el fet endèmic és l'eix de la gestió.
• Boscos riparis. Els rius mediterranis han estat especialment castigats per una acció humana poc respectuosa amb el medi natural. Tot i que en altres espais naturals hi ha representació d'aquests boscos només en el cas del parc natural del Túria el bosc ripari és el motiu fonamental de la conservació de l'espai. Existeixen, però, altres espais gestionats a escala municipal com el parc de la Mitjana de Lleida, on la conservació d'aquest sistema natural també n'és el motiu de la declaració.
• Àrees forestals mediterrànies. Parlem aquí d'espais amb diferent desenvolupament de l'estrat arbori, des del matollar espars de determinats enclavaments de la serra de Mariola (Comtat-Alcoià) fins a llocs amb boscos ben desenvolupats com ara la Font-roja (Alcoià), Penyagolosa (Alcalatén), la Tinença de Benifassà (Alt Maestrat), el Parc natural dels Ports (Montsià) o el Montnegre-Corredor (Maresme). Dins d'aquesta categoria trobem espais molt propers a les conurbacions de Barcelona (Collserola), de València (Calderona) o de Castelló de la Plana (desert de les Palmes). Sovint els principals problemes d'aquests espais són la sobrefreqüentació i la pressió urbanística que es deriven de la proximitat a grans nuclis de població.
• Ambients de boscos eurosiberians i prats alpins. Són sistemes de muntanya i d'alta muntanya amb boscos de caducifolis i de coníferes de muntanya (pi negre, avestosa, etc.) que són substituïts per prats allà on l'estrat arbori ha estat eliminat per afavorir la pastura o bé en aquelles altituds on no és viable. Estan representats per la part més oriental del parc natural de Posets-Madaleta, a la Franja de Ponent, el parc natural Comunal de les Valls del Comapedrosa (Andorra), el parc regional dels Pirineus Catalans (Alta Cerdanya, Capcir i Conflent), el parc natural de l'Alt Pirineu (Alt Urgell-Pallars Sobirà), el del Cadí-Moixeró i el parc nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici. Aquí cal esmentar la zona reconeguda per França com a Grand site national del Canigó.

És veritat que hi ha ambients sense representar com els pseudoesteparis de la plana agrícola de Lleida o els del país de la pinassa a la Catalunya central, com també és cert que s'han obviat els espais protegits només per figures de la xarxa europea Natura 2000 (cas dels secans de Lleida).

Taula

Denominació	Nom	Extensió	Data de declaració	Lloc
Parcs nacionals	Aigüestortes i estany de Sant Maurici	14.119 ha	1955	Catalunya	Lleida	L'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran
	Arxipèlag de Cabrera	10.021 ha	1991	Illes Balears	Cabrera	Al sud de l'illa de Mallorca
Parcs naturals	Muntanya de Montserrat			Catalunya	Barcelona	L'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat
	Sant Llorenç del Munt i l'Obac	13.694 ha	1972			El Bages, el Moianés i el Vallés Occidental
	Montseny	31.064 ha	1978		Barcelona i Girona	Osona, la Selva i el Vallés Oriental
	Cadí Moixeró	41.059.690 ha	1983		Barcelona, Girona i Lleida	L'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya
	Aiguamolls de l'Empordà	4.731 ha	1983		Girona	L'Alt Empordà
	Cap de Creus	13.844 ha	1998
	Montgrí, illes Medes i baix Ter	22 ha	2010			L'Alt i el Baix Empordà
	Zona volcànica de la Garrotxa	15.000 ha				La Garrotxa
	Capçaleres del Ter i del Freser	14.750 ha	2015			El Ripollés
	Alt Pirineu	69.850 ha	2003		Llleida	L'Alt Urgell i el Pallars Sobirà
	Els Ports	35.050 ha	2001		Tarragona	El Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta
	Delta de l'Ebre	7736 ha	1983			El Baix Ebre i el Montsià
	Serra de Montsant	9.242 ha	2002			El Priorat
	Dragonera	288 ha	1995	Illes Balears	Dragonera	A l'oest de Mallorca
	Ses Salines	15.396 ha	2001		Eivissa i Formentera	Sant Josep de sa Talaia i els Freus
	L'Albufera de Mallorca	1.708 ha	1988		Mallorca	Alcúdia, Muro i Sa Pobla
	Península del Llevant	1.500 ha	2001			Artà
	Mondragó	785 ha	1992			Santanyí
	S'Albufera des Grau	1.907 ha	1995		Menorca	Maó
	Carrascar de la Font Roja	2.450 ha	1987	País Valencià	Alacant	L'Alcoià
	Llacunes de La Mata i Torrevella	3.700 ha	1989			El Baix Segura
	Salines de Santa Pola	2.574 ha	1988			El Baix Vinalopó
	Fondo	2.495 ha	1988
	Penyal d'Ifac	47 ha	1987			Calp
	Massís del Montgó	2.092 ha	1987			La Marina Alta
	Marjal de Pego-Oliva	1.248 ha	1995			La Marina Alta i la Safor
	Serra Gelada	5.655 ha	2005			La Marina Baixa
	Serra Mariola	17.257 ha	2002		Alacant i València	L'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida
	Penyagolosa	1.094	2006		Castelló	L'Alcalatén
	Serra d'Espadà	31.182 ha	1998			L'Alt Millars, l'Alt Palància i la Plana Baixa
	Serra d'Irta	12.000 ha	2002
	Tinença de Benifassà	4.965 ha	2006			El Baix Maestrat i els Ports
	Prat de Cabenes-Torreblanca	865 ha	1994			La Plana Alta
	Serra Calderona	17.772 ha	2002		Castelló i València	L'Alt Palància el Camp de Morvedre, el Camp de Túria i l'Horta Nord
	Túria	4.480 ha	2007		València	El Camp de Túria i l'Horta Oest
	Xera - Sot de Xera	6.451 ha	2007			La Plana d'Utiel i els Serrans
	Pobla de Sant Miquel	6.300 ha	2007			Pobla de Sant Miquel
	L'Albufera	21.120 ha	1986			La Ribera Alta, la Ribera Baixa i l'Horta
	Gorges del Cabriol	31.446 ha	2005	País Valencià i Castella - la Manxa	València i Conca	La Plana d'Utiel
Paisatges protegits	La Solana de Benicadell	900 ha	2006	País Valencià	Alacant	El Comtat i la Vall d'Albàida
	Les Sorts	100 ha	2006
	Puigcampana i el Ponotx					La Marina Baixa
	Serra de Bèrnia i Ferrer	2.843 ha	2006			La Marina Alta i la Marina Baixa
	Serra del Maigmó i Serra del Sit					L'Alacantí, l'Alcoià i el Vinalopó MItjà
	Serpis	10.000 ha	2007		Alacant i València	L'Alcoià, el Comtat i la Safor
	Les Goles del Millars	346 ha	2000		Castelló	La Plana Alta i la Plana Baixa
	La Umbria de Benicadell	2.103 ha			València

Vegeu també

Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya

Font

• Espais naturals protegits als Països Catalans Arxivat 2013-12-08 a Wayback Machine. a Culturcat, de la Generalitat de Catalunya