Serres de Llevant

Serres de Llevant

Bosc vist des del puig de Sant Salvador
Tipus	serra
Localitzat a l'entitat geogràfica	Mallorca
Localització
Entitat territorial administrativa	Mallorca (Balears)
Localització	Llevant (Mallorca), Migjorn (Mallorca) (Illes Balears)
39° 34′ 27″ N, 3° 14′ 53″ E
Serralada	Serralada Subbètica
Serra	Serra de Son Jordi, Massís d'Artà, Serra Mitjana, Serra Llonga, Serra de Calicant, Serra Artana
Característiques
Cims	Talaia Freda, Bec de Ferrutx, puig d'Alpara, puig de Sant Salvador, puig de Consolació, Calicant, puig des Fangar
Altitud	39° 45′ 11.03″ N, 3° 19′ 59.30″ E Talaia Freda 562 m
Dimensió	63 () km

Les Serres de Llevant o Serra de Llevant és una alineació muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (Cap de Ferrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxipèlag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.

Morfologia

Morfològicament es poden distingir tres sectors: el massís d'Artà, la serra de Calicant i el sector de Felanitx, a més de la plataforma costanera.

• El massís d'Artà és el sector més robust i compacte, forma la península de Llevant o d'Artà, entre la punta de n'Amer, la punta de Capdepera i el Cap de Ferrutx. La principal elevació és sa Talaia Freda (561 m), però també hi trobam altres elevacions importants com el Bec de Ferrutx (522 m), el puig d'en Xoroi (489 m), el Puig des Porrassar (481 m), el puig de sa Tudossa (444 m), el puig de sa Talaia Morella (432 m).
• La serra de Calicant té com a elevacions principals el puig de Calicant (473 m), es telègraf (418 m) i el puig d'en Sard (413 m).
• El sector de Felanitx (entre Manacor i Santanyí) és discontinu i més baix. Els principals cims d'aquest sector són el puig de Sant Salvador (510 m), el puig de s'Envestida (421 m), el puig de Santueri (390 m) i el puig del Fangar (319 m).
• La plataforma costanera és una plataforma inclinada lleugerament cap a la mar d'uns 3-4 km d'amplada i d'una alçada de 60 metres que va del cap de Ses Salines a Felanitx.

Flora

La vegetació predominant a la plataforma costanera i al sector de Felanitx són el pinar i el conreu de secà. Però també s'hi conserven alzinars a les obagues dels turons.

En canvi el massís d'Artà té menys mantell vegetal, per mor dels freqüents incendis, però en alguns indrets hi ha bosquina de margalló i alzinars. A més en aquesta zona hi creix un endemisme mallorquí: Galium balearicum, que creix als cimals d'aquesta zona i als de la Serra de Tramuntana.

Fauna

Hi ha una gran varietat de fauna, hi és abundant el gripau verd, la serp de cogulla, la mostela i gran varietat de rosegadors. Pel que fa a l'avifauna destacarem la presència del xoriguer, l'òliba, el xot i l'àliga calçada en les zones de conreu i bosc. En canvi, en els llocs costaners del massís d'Artà hi havia la gavina vulgar i el corb marí. També cal remarcar que les nombroses coves marines de la zona acollien, fa uns anys, una notable població de vell marí.