Vés al contingut

Esport a Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'esport a Barcelona es refereix a tots els aspectes de l'activitat esportiva a la ciutat de Barcelona, que és una ciutat eminentment esportiva, tant per practicar activitats físiques com per veure espectacles esportius de primer nivell. [1][2][3] Aquest article explica la història i la situació actual de l'esport barceloní, amb els seus clubs, les seves instal·lacions i les competicions que s'hi celebren.

Història de l'esport a Barcelona

[modifica]

La relació entre Barcelona i l'esport arrenca el segle xix.[cal citació] La primera competició esportiva de la qual es té notícia a Catalunya va ser una cursa d'embarcacions de rem de va tenir lloc a Barcelona el 15 de juliol de 1821.

El 1856 un grup d'aficionats a l'hípica van fundar en la ciutat el Cercle Eqüestre, el club esportiu més antic de Barcelona, Catalunya i Espanya.

El 1860 es va inaugurar el primer gimnàs de la ciutat, propietat de Joaquim Ramis.

A mitjans del segle xix es va estendre a Catalunya l'afició pel muntanyisme, que donà lloc al que el 1876 nasqués a Barcelona l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Aquell mateix any també es va fundar el Reial Club Nàutic de Barcelona.

El 1897 es va fundar el Reial Club de Polo de Barcelona, dedicat inicialment a la pràctica de l'hípica i el polo i el 1899 va ser un any important en la fundació de nous clubs esportius a la ciutat: van néixer el Reial Club de Tennis Barcelona, el Club Tennis La Salut, i Futbol Club Barcelona. Aquell any ja es comptabilitzaven 17 publicacions esportives a Catalunya, la majoria de les quins tenien la seva seu a Barcelona.

L'any 1900 va néixer un altre dels grans clubs que han perviscut fins als nostres dies, el Reial Club Deportiu Espanyol.

Una ciutat per practicar esport

[modifica]
Imatge de la Milla Sagrada Família de Barcelona el 2005

La ciutat, que va ser seu dels Jocs Olímpics de 1992, està dotada d'una important xarxa de complets poliesportius municipals que, sumats als centres privats, faciliten la pràctica de l'exercici físic als ciutadans de tots els barris. L'orografia de la ciutat, el bon clima, i política municipal de crear carrils bici ha popularitzat l'ús de la bicicleta com a vehicle de transport. Els caps de setmana també és fàcil veure centenars de barcelonins desplaçant-se en patins sobre rodes, especialment a la zona de la Vila Olímpica i Ciutat Vella, on també hi ha diferents zones perquè els "skaters" es diverteixin amb el seu monopatí.

El fet que Barcelona sigui una ciutat marítima també fa del mar i les platges llocs de lleure i activitat esportiva. Els barcelonins tenen l'oportunitat de jugar a diferents esports sobre la sorra de les seves platges. D'altra banda, la inauguració del Port Olímpic i la remodelació del Port Vell de Barcelona, el 1992, i la recent inauguració del nou port esportiu de Sant Adrià de Besòs, a la zona del Fòrum 2004, ha animat molts barcelonins a practicar esports aquàtics.

D'altra banda, la ciutat ofereix als ciutadans la possibilitat de participar en una gran quantitat de competicions esportives populars al carrer. Les més populars són la Cursa d'El Corte Inglés (amb una mitjana de 60.000 participants anuals), la Cursa de la Mercè, la Cursa dels Bombers, la cursa Jean Bouin, la Marató de Barcelona, la Milla Sagrada Família, la Cursa dels Nassos, la Festa de la Bicicleta, la Copa Nadal de natació, o la Festa dels patins. A més, en els mesos d'estiu s'organitzen diverses competicions esportives a les platges de la Ciutat.

Espectacles esportius

[modifica]
Estadi Olímpic Lluís Companys

Barcelona és una ciutat amb una important oferta d'espectacles esportius de primer nivell. La ciutat és seu del FC Barcelona, a les instal·lacions de la qual poden veure's els millors partits de futbol, bàsquet, handbol i hoquei sobre patins.

La ciutat és molt prestigiosa al món del tennis, per la quantitat, prestigi i antiguitat dels seus molts clubs. En el Reial Club de Tennis Barcelona, el Club de Tennis La Salut, el Barcino, etc.; s'han format la majoria dels millors tenistes espanyols de tots els temps. Barcelona, considerada la capital del tennis espanyol, ha estat la seu habitual on l'equip d'Espanya ha disputat la majoria dels seus partits de Copa Davis i Copa Federació. El Torneig de tennis de Barcelona, que es disputa en el RCT Barcelona, és un dels torneigs més prestigiosos del món sobre terra batuda.

Barcelona també és ciutat coneguda per la seva tradició en clubs de natació, waterpolo i per la seva afició als esports de motor (és la ciutat europea amb major proporció de motocicletes per habitant).

Als afores de la ciutat es troben altres instal·lacions rellevants, com el Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on reben formació especialitzada els millors joves esportistes, i el Circuit de Catalunya, a Montmeló, on se celebren curses del Campionat del Món de motociclisme i Fórmula 1.

Grans esdeveniments esportius anuals a Barcelona

[modifica]

Esdeveniments de participació professional en la ciutat de Barcelona

[modifica]
[modifica]

A Barcelona s'ofereixen prop de 350 actes esportius a l'any oberts a la participació popular que, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, reuneixen a una mitjana anual de 250.000 participants. L'acte més multitudinari és la Cursa d'El Corte Inglés, que sol reunir més de 60.000 participants cada any. Per darrere se situa la Festa de la bicicleta, que reuneix prop de 20.000 persones, o la Cursa dels Bombers, que supera les 8.000. Les principals activitats esportives obertes a la participació popular són les següents:

Grans esdeveniments esportius anuals en la província de Barcelona

[modifica]

Clubs esportius

[modifica]

Barcelona compta amb una gran quantitat de clubs de diferents modalitats esportives.

Atletisme

[modifica]
  • FC Barcelona.
  • Club Atlètic Blanc i Blau.
  • Agrupació Atletica Catalunya.
  • Associació Esportiva d'Atletes Veterans.
  • Club Atletismo Bikila Barcelona.
  • Club Atletismo Running.
  • Club d'Atletisme Canaletes.
  • Club Atletisme Nou Barris.
  • Barcelona Atletisme.
  • Club Esportiu Mediterrani.
  • Club Esportiu Universitari.
  • Club Natació Barcelona.
  • Club Natació Montjuic.
  • Domingo Catalán Fondistas Club.

Automobilisme

[modifica]

Bàsquet

[modifica]

Beisbol

[modifica]

Billar

[modifica]

Ciclisme

[modifica]

Curling

[modifica]

Esport per a discapacitats

[modifica]

Futbol

[modifica]

Futbol americà

[modifica]

Hípica

[modifica]

Korfbal

[modifica]

Muntanyisme

[modifica]

Natació

[modifica]

Rugbi

[modifica]

Tennis

[modifica]

Vela

[modifica]

Instal·lacions esportives per a la pràctica esportiva ciutadana

[modifica]

Barcelona té una extensa xarxa d'equipaments esportius, tant públics com privats, per a la pràctica dels ciutadans. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona hi ha 300.000 persones abonades a aquests equipaments, la qual cosa representa el 20 per cent de la població.

Equipaments públics

[modifica]

Dels 300.000 barcelonins abonats a equipaments esportius, 180.000 estan abonats a equipaments públics de caràcter municipal, el que representa el 12 per cent de la població barcelonina. La ciutat té una xarxa de 131 equipaments municipals esportius, sumant els poliesportius, els camps de futbol, piscines, etcètera.

D'aquests 131, 42 són equipaments poliesportius amb abonats. Aquests equipaments solen tenir un model de gestió indirecta, segons el quin, la instal·lació és de titularitat municipal però la gestió és privada, a càrrec d'una entitat o club sense ànim de lucre. Els poliesportius públics que superen els 4.000 abonats són:

El total d'usuaris puntuals o ocasionals dels equipaments esportius municipals ascendeix a més de 700.000 persones a l'any, segons dades del mateix Ajuntament.

Equipaments privats

[modifica]

A part de l'extensa xarxa d'equipaments públics, Barcelona compta amb una àmplia varietat de centres esportius privats, en els quals hi ha abonats 120.000 dels 300.000 barcelonins abonats a equipaments esportius. A més de les instal·lacions dels clubs esportius esmentats als capítols anteriors, es pot destacar les instal·lacions dels clubs de fitness DiR, que compta amb 13 centres a la ciutat de Barcelona, sumant un total de més de 80.000 abonats. També cap esmentar les instal·lacions esportives de la Universitat de Barcelona, i centres esportius com Bonasport, Metropolitan, O2, Arsenal, Iradier, el Club Esportiu Mediterrani, i les franquícies de cadenes de fitness europees com Holmes Places o Fitness First. A més dels gimnasos i poliesportius privats, Barcelona compta amb altres instal·lacions per a la pràctica de l'esport com el Bowling Pedralbes, on es poden practicar les bitlles, les pistes de patinatge sobre gel del Skating i del Palau de Gel del FC Barcelona, i el Golf Montjuic, on es pot practicar el Pitch&putt.

Instal·lacions per a la pràctica de l'esport professional

[modifica]

A més de les instal·lacions esportives de tots els clubs citats, Barcelona compta amb una sèrie d'instal·lacions esportives específicament concebudes per a la pràctica de l'esport professional. Són instal·lacions de gran aforament que han estat escenari d'importants esdeveniments esportius, i fins i tot d'esdeveniments socials i musicals. Les principals instal·lacions d'aquest tipus són:

Altres entitats esportives de Barcelona

[modifica]

Museus esportius a Barcelona

[modifica]
Entrada al museu del FC Barcelona

Mostres i exposicions

[modifica]
  • Saló Internacional de l'Automòbil
  • Saló Internacional de la Piscina
  • Saló Nàutic de Barcelona
  • Saló de la Infantesa i la Joventut
  • Nivalia Ski Show
  • Planet Football
  • Auto Retro

Mitjans de comunicació esportius

[modifica]

Organismes rectors de l'esport amb seu a Barcelona

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «BCN, capital de l'esport, capítol I: La ciutat de l'espectacle». La milla. Claror.cat, 12-11-2006. [Consulta: 8 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «BCN, capital de l'esport, capítol II: La ciutat de les curses». La milla. Claror.cat, 04-11-2007. [Consulta: 8 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «BCN, capital de l'esport, capítol III: Clubs esportius de BCN». La milla. Claror.cat, 08-11-2007. [Consulta: 8 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «L'Agrupació Excursionista Catalunya celebra el centenari». BTV, 03-07-2012. [Consulta: 13 gener 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Pernas López, Juli i Aragón Pérez, Alberto. Del segle xix al segle XXI l'esport a Barcelona. Barcelona: Ed. Àmbit, 2015. ISBN 978-84-96645-29-5. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esport a Barcelona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esport_a_Barcelona&oldid=34257418»