Vés al contingut

Gavà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaGavà
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 18′ 26″ N, 2° 00′ 14″ E / 41.307222222222°N,2.0038888888889°E / 41.307222222222; 2.0038888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Feliu de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població47.593 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.547,24 hab./km²)
Llars37 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicigavanenc, -a Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície30,76 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud9 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataGemma Badia i Cequier (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08850 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08089 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080898 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webgavaciutat.cat Modifica el valor a Wikidata

Gavà[1] és una ciutat del sud del Baix Llobregat. Situada prop de Barcelona, entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, hi viuen 46.974 habitants (2022).[2] El seu terme municipal és de 30,75 km². La ciutat limita amb els municipis de Sant Climent de Llobregat, Viladecans, Castelldefels, Sitges i Begues.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Gavà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Gavà té un terme privilegiat, integrat per una zona de platja, una zona forestal i un nucli urbà. La seva economia principal és la de serveis, seguida de la indústria. Encara manté activitat agrícola en la zona denominada de les Sorres, que es reflecteix cada any en la Fira d'Espàrrecs de Gavà, producte de la terra de gran qualitat.[3]

A aquesta ciutat es pot arribar a través de l'autopista C-32 (anteriorment anomenada A-16), la carretera comarcal C-245 o la C-31 (autovia de Castelldefels). La ciutat compta amb una estació de Renfe, de la línia de rodalies i serveis d'autobusos que enllacen amb Barcelona i passen per altres localitats veïnes com Viladecans, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Begues i Castelldefels.

Begues
Sitges Viladecans
Castelldefels Mar Mediterrània

La ciutat

[modifica]

Nucli urbà

[modifica]

En el seu nucli urbà cal destacar les Mines Prehistòriques, de 5500 anys d'antiguitat. Edificis com la Torre Lluch (segle XVIII), avui Museu de la ciutat, on és exposada la Venus de Gavà, o la Casa Gran (segle XVII), que és un equipament per a joves, estan enclavats en el centre històric, part del mateix disposa d'una illa de vianants, un conjunt de carrers de gran dinamisme comercial i de trobada. També destaca la seva Rambla, de finals del segle xix i el Parc Municipal de la Torre Lluch. A part dels barris del nucli antic (com el del Centre o el de les Colomeres), a Gavà existeixen els barris de Gavà Mar, Ausiàs March, Can Tries, la Sentiu, Ca n'Espinós, Can Tintorer, Mas Bruguers, Les Bòbiles, Àngela Roca, La Barceloneta i Diagonal-Balmes.

Zona de muntanya

[modifica]
L'ermita del castell d'Eramprunyà. Al fons el massís del Garraf i la Morella

Gavà també gaudeix d'una important zona de muntanya. En concret, una tercera part del municipi pertany al Parc Natural del Garraf.

La zona de Bruguers, a tres quilòmetres del nucli urbà i a 254 metres d'altitud, on es troben l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, originària del segle xii, i les ruïnes del castell d'Eramprunyà, documentat ja en el segle x, així com restaurants de muntanya.

En la zona de muntanya destaca la Sentiu, barri i paratge singular amb camins forestals molt atractius, masies i una zona d'oci que compta amb un restaurant.

Llocs d'interès

[modifica]
Vegeu també: Llista de monuments de Gavà

* Refugi antiaeri

Alcaldes de Gavà des de la democràcia

[modifica]
Partit polític
Alcalde
Any inici Mandat
Any fi Mandat
ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Bartomeu Fabrés
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Antonio Rodríguez Aznar 1979 1983
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Antonio Rodríguez Aznar 1983 1985
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Dídac Pestaña i Rodríguez 1985 1987
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Dídac Pestaña i Rodríguez 1987 1991
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Dídac Pestaña i Rodríguez 1991 1995
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Dídac Pestaña i Rodríguez 1995 1999
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Dídac Pestaña i Rodríguez 1999 2003
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Dídac Pestaña i Rodríguez 2003 2005
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Joaquim Balsera i Garcia 2005 2007
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Joaquim Balsera i Garcia 2007 2011
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Joaquim Balsera i Garcia 2011 2014
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Raquel Sánchez Jiménez 2014 2015
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Raquel Sánchez Jiménez 2015 2019
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Raquel Sánchez Jiménez 2019 2021
PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya Gemma Badia Cequier 2021

Vots per partits i coalicions

[modifica]

Aquesta taula mostra tots els resultats de les eleccions municipals a la localitat des de la volta a la democràcia i dels partits polítics que han tingut representació a l'Ajuntament, com a mínim, 1 legislatura.

Partit polític 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
PSC 33,03% 54,89% 56,00% 60,72% 58,52% 59,03% 50,37% 48,19% 35,13% 30,65%
Partit Popular - 11,25% 6,43% 8,15% 13,55% 12,52% 13,67% 14,25% 18,68% 8,26%
IU - - - - - 5,75% 9,48% - - -
CIU 14,11% 17,22% 20,14% 18,64% 13,51% 11,37% 9,22% 7,42% 13,97% 6,93%
ERC 6,24% 3,30% - - 3,72% 4,89% 7,94% 10,31% 7,50% 12,14%
UCD 12,59% 1,00% 5,17% 2,26% - - - - - -
ICV 28,21% 6,28% 6,80% 7,47% 8,61% 4,81% - - - -
IEV-IG-EPM - - - - - - 6,79% - - -
PCC - 5,65% - - - - - - - -
ICV-EUiA - - - - - - - 10,21% 8,23% -
C's-Ciutadans - - - - - - - 5,59% 5,36% 14,65%
GSSP - - - - - - - - - 10,01%

NOTES:

  • Les caselles acolorides de groc indiquen el partit amb més vots en les eleccions i la negreta indica un nombre de vots igual o superior al 50%
  • ICV: Abans de 1995, es va presentar IC, i en 1979 i 1983 les dades corresponen al PSUC.
  • PP: Abans de 1991 les dades del PP són les d'AP, i abans de la fundació d'aquesta, essent la suma dels partits que la van fundar.
  • UCD: En 1979 es va presentar la coalició CC-UCD, i en 1983, 1987 i 1991 es va presentar la "successora" de UCD, el CDS.
Partit polític Europees
1999 		Parlament
1999 		Congrés
2000 		Parlament
2003 		Congrés
2004 		Europees
2004 		Parlament
2006 		Congrés
2008 		Europees
2009 		Parlament
2010 		Congrés
2011 		Parlament
2012
PSC 52,47% 51,71% 45,93% 43,33% 51,33% 54,97% 35,57% 53,45% 47,34% 23,61% 32,19% 20,40%
PP 18,00% 10,73% 24,65% 14,08% 17,29% 20,21% 12,77% 19,43% 21,31% 15,21% 25,15% 15,24%
ICV-EUiA 7,57% 4,68% 6,23% 7,33% 5,69% 5,70% 8,24% 3,99% 4,40% 6,92% 8,23% 10,42%
CIU 15,69% 26,92% 17,68% 22,23% 13,88% 10,06% 24,75% 13,80% 13,93% 32,39% 20,78% 20,51%
ERC 3,32% 4,69% 2,67% 10,41% 8,89% 6,48% 9,06% 4,44% 4,98% 4,69% 4,25% 9,15%
C's-Ciutadans 4,95% 1,52% 1,11% 6,32% 13,79%
Altres 2,95% 1,27% 2,84% 2,62% 2,92% 2,58% 4,66% 3,37% 6,93% 10,86% 9,40% 10,49%

Demografia[5]

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
42 48 37 224 640 1.292 1.425 1.729 1.825 1.982

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.385 5.054 6.110 6.860 15.725 24.213 33.456 35.990 35.890 35.890

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
37.985 38.813 39.220 41.162 43.242 44.531 45.190 46.383 46.488
 46.326

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
46.266
 46.705
 47.057
 46.974 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Centres d'ensenyament

[modifica]

La ciutat disposa dels següents centres educatius:[6]

Educació primària pública Escola Salvador Lluch, Escola Jacme March, Escola Joan Salamero, Escola Marcel·lí Moragas, Escola l'Erampunyà, Institut Escola Gavà Mar.

Educació primària concertada i privada Col·legi Immaculada Concepció (concertat), Col·legi Sagrada Família (concertat), Col·legi Sagrat Cor (concertat), Col·legi San Pedro (concertat), Col·legi Santo Ángel (concertat), Lycée Français de Gavà Bon Soleil (privat)

Educació secundària Institut Bruguers (públic), Col·legi Santo Ángel (concertat) Institut El Calamot (públic), Col·legi Immaculada Concepció (concertat), Col·legi Sagrada Família (concertat), Lycée Français de Gavà Bon Soleil (privat), Escola FP Acadèmia Núria (concertada), Institut Escola Gavà Mar

Educació especial Escola Municipal d'Educació Especial Maria Felip (pública), Col·legi Immaculada Concepció (concertat).

Educació de persones adultes Centre de Formació d'Adults Gavà (públic).

Esports

[modifica]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
  • El Club de Futbol Gavà és el club de futbol més representatiu de la ciutat. Va ser fundat l'any 1922 i actualment juga a 3a Divisió.
  • El Club Beisbol i Softbol Gavà és un club de beisbol amb orígens cap als anys 50,[7] quan els treballadors de l'antiga factoria "Companyia Roca Radiadors" crearen un equip que competí amb el nom de Roca.[8] Va ser un equip que va triomfar als Campionats d'Espanya i de Catalunya de la Categoria Juvenil durant les dècades dels 60 – 70. L'any 1973, la secció d'aquesta fàbrica deixà d'existir i el relleu l'agafà el nou CBS Gavà, que manté els seus mateixos estatuts i el mateix número d'identificació esportiva de la Generalitat de Catalunya.[9][10]
  • Club Handbol Gavà
  • Club Futbol Sala Gavà
  • Club Voleibol Gavà
  • Club de Bàsquet Gavà
  • Unió Muntanyenca Eramprunyà

Transport públic

[modifica]

Gavà compta amb una estació de Rodalies (línia R2) i autobusos operats per BaixBus.

Ferrocarril

[modifica]

Travessa el municipi la línia R2 de Rodalies, amb una sola estació ubicada al final de la Rambla de Salvador Lluch. En direcció nord, passen trens amb destinació Barcelona-Estació de França (i en certes hores, destinació Granollers-Centre i Maçanet-Massanes). En direcció sud, passen trens amb destinació Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders.

Autobús

[modifica]

Diverses línies circulen per Gavà, amb parades a diverses zones del municipi. Les línies actuals són les següents:

Bus de la línia L97 efectuant el seu pas per Gavà.
  • L80: Gavà (Can Tries) - Barcelona Plaça Espanya.
  • X80: Gavà (Can Tries) - Barcelona Plaça Espanya. Circula només en dies laborables, excepte agost, i el bus va directe a La Campana de Barcelona i després a Plaça Espanya)
  • L82: Gavà - Ciutat de la Justícia / L’Hospitalet de Llobregat (pel centre).
  • X83: Gavà - Barcelona (Diagonal/Maria Cristina)
  • L85: Gavà - Ciutat de la Justícia / L’Hospitalet de Llobregat (per Can Boixeres).
  • L94: Castelldefels - Barcelona Plaça Universitat (Efectua el seu pas per Gavà Mar).
  • L95: Castelldefels - Barcelona Plaça Universitat (Efectua el seu pas per Gavà Mar).
  • L97: Castelldefels - Barcelona Plaça Maria Cristina (Zona Universitària).
  • L99: Castelldefels - Aeroport del Prat.
  • GA1: La Sentiu - Gavà Mar.
  • M5: Castelldefels-Gavà-Viladecans-Sant Boi-Cornellà
  • 902: Gavà-Begues-Olesa de Bonesvalls (alguns serveis desde Barcelona-Plaça Espanya)
  • N14: Barcelona-Castelldefels
  • N16: Barcelona-Castelldefels
  • N99: El Prat de Llobregat-Aeroport T2-T1-Castelldefels

Persones il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Topònim oficial segons: ACORD GOV/55/2009, de 24 de març, d'aprovació del corpus toponímic del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
  2. ↑ «Idescat. El municipi en xifres. Gavà». [Consulta: 24 febrer 2023].
  3. ↑ Calls, Albert. Sa i català. Barcelona: Ara Llibres, 2014, p. 50-51. ISBN 978-84-15642--84-8. 
  4. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 63. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. ↑ Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Gavà (080898)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  6. ↑ «Llista de centres escolars del web de l'Ajuntament». Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 19 abril 2012].
  7. ↑ «Història del CBS Gavà al web del club». Arxivat de l'original el 2014-08-24. [Consulta: 19 setembre 2014].
  8. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2006/04/11/pagina-35/955281/pdf.html
  9. ↑ Web oficial del club
  10. ↑ Fitxa al web de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gavà&oldid=34259745»