Aragonès estadellà

Aragonès estadellà
Epònim	Estadella
Tipus	subdialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques; llengües romàniques occidentals; llengües gal·loibèriques; llengües gal·loromàniques; llengües occitanoromàniques; aragonès; aragonès oriental; aragonès ribagorçà; aragonès baix-ribagorçà

L'Aragonès estadellà és la parla local aragonesa d'Estadella i d'Estada.

Forma part de l'Aragonès Baix-Ribagorçà que alhora forma part de l'Aragonès oriental.

Fonètica

El grup -it- derivat dels llatins -CT-, -ULT- gosa trobar-se castellanitzat:

dicho, drecho, escuchá, mucho, pero encara se conserva fei, (varietat de "feito").

Hi ha casos d'evolució dels grups llatins -TY, -CE, -CI, -DE en posició final per -o com en català i caràcter que ans era més estès en aragonès i que podria ser genuí:

Peu (que també es documenta en zones de Sobrarb i Camp), nou (pel menys en l'obra de Bernabé Romeo), prou.

En l'obra de Bernabé Romeo hi ha tres casos de conservació de oclusiva ensordeix intervocàlica:

chemeco i chipón. També en podem llegir Llacuna però és com topònim Baronesa de Llacuna, vescomtessa de Illa

Morfologia

Existeixen formes verbals irregulars que no tenen diftongo -ue- on seria lochico veure #ho per ser "verbs irregulars per diftongació" en aragonès general:
- almorzes, sonen, m'acordo
Veiem formes peculiars en els presents de subchuntivo de verbs irregulars:
- esteigan, feiga, heiga, veiga
Amb la tancada en i talment per analogia amb sigui. El cas de "estiguin" té relació amb formes verbals "velarizadas" comunes en català.

Curiositats

És un dels pocs pobles de l'Alt Aragó en que podem veure un procés de castellanització tan bé documentat, perquè ha tingut literatura costumista feta per autors locals. Així tenim 3 períodes temporals per comparar:

I) Textos de Bernabé Romeo, (1861-1888)

II) Poemes de Cleto Torrodellas (Primer tercio del S.XX)

III) Parla dels anys 80 i actual

I	II	III
atra	otra	otra
muito	mucho	mucho
fillo	fillo	hijo
fuent /fuen/	fuent /fuen/	fuente
eba	eba	era
els	els	ellos
puyá	puya	subí, (puya quasi no se diz)
mai	mai	nunca, (mai quasi no se usa)
fllos	fllos	flores, (fllos quasi no se usa
llugá	llugá	pueblo, llugá se diz menos
chen	chen	gente, chent se diz menos
ayere	ayere o ayer	ayer
el o lo, (formas de implemento)	el o lo	el

No obstant també vam veure el reculi de caràcters més catalans:

I	II	III
forá	forá	forau
ficá	meté	meté
la-hi	la-hi	le'n, (la-hi s'emplega menos)

Bibliografia

(els) Arnal Purroy, Mª Luisa i Naval López, Mª Ángeles: Lengua i literatura d'uns poemes en ribagorçà (1861-1888). Arxiu de Filología Aragonesa, nº XLII-XLIII. 1989.
(els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando ho Católico, 1998.
(els) Maria Luisa Arnal Purroy: El segment (s) en el parla de la Baja Ribargorça occidental aspectes fonéticos i fonológicos Arxiu de filología aragonesa, ISSN 0210-5624, Vol. 46-47, 1991, pp. 71-92[1]