Estanislau Kostka
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
|
Per a altres significats, vegeu «Estanislau». |
| |||
| Nom original | (pl) Stanisław Kostka  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Stanisław Kostka 28 octubre 1550 Rostkowo (Polònia) (en)  | ||
| Mort | 15 agost 1568 (17 anys) Noviciate of Sant'Andrea, Rome (Estats Pontificis) (en) | ||
| Sepultura | Església de Sant'Andrea al Quirinale (Roma) | ||
| Grup ètnic | Polonesos i raça blanca | ||
| Religió | Catolicisme i Església Catòlica | ||
| Formació | Akademisches Gymnasium Novitiate of Sant'Andrea al Quirinale (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | seminarista catòlic, religiós cristià, místic | ||
| Orde religiós | Jesuïtes | ||
| novici | |||
| |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 13 de novembre | ||
| Iconografia | Jove amb hàbit jesuïta; amb el Nen Jesús als braços; lliri; amb la Mare de Déu | ||
| Patró de | Protector dels estudiants (1729); novicis jesuïtes; copatró de Polònia | ||
| Família | |||
| Pare | Jan Kostka | ||
| Germans | Paweł Kostka | ||
 | |||
 | |||
Estanislau Kostka o Stanisław Kostka (Rostkowo, Polònia, 28 d'octubre de 1550 - Roma, 14 d'agost de 1568) va ser un novici jesuïta polonès, proclamat sant per Benet XIII el 1726. Amb els sants Lluís Gonzaga i Joan Berchmans és sant patró dels joves estudiants.
Biografia
[modifica]Stanisław Kostka va néixer a Polònia, al si d'una rica família noble: era el segon fill de Joan, senyor de Zakroczym i senador del regne, i de Margarida de Drobniy Kryska, de la família dels ducs de Masòvia. El 1564 va ser enviat a Viena amb el seu germà gran perquè hi estudiés al col·legi dels jesuïtes. La llegenda diu que mentre era malalt i no podent anar a l'església a rebre l'eucaristia, la va rebre de mans de santa Bàrbara i dos àngels: va prendre llavors la decisió de fer vida religiosa. A Viena va decidir d'ingressar a l'orde jesuïta, però va trobar una forta oposició per part de la seva família, i el seu germà arribà a pegar-lo.
Va marxar d'amagat de Viena camí de Roma, on volia anar caminant. Va estar un temps amb el superior provincial de l'orde, Sant Pere Canisi, a Dillingen, i va anar a Roma, on el 28 d'octubre del 1567 va fer els primers vots religiosos com a novici, davant del general Sant Francesc de Borja. Va entrar al Collegio Romano per estudiar-hi filosofia i teologia i fer-se sacerdot, però va emmalaltir greument i va morir la nit del 14 d'agost de 1568.
-
Retrat del sant nen -
Pintura de Barłomiej Strobel, 1643-1644 (Torun, S. Joan) -
Estàtua de S. Estanislau per Pierre Legros, 1705 (Roma, Sant'Andrea al Quirinale) -
Escultura de Johannes Bitterich a Bamberg, s. XVIII
Veneració
[modifica]Va ser beatificat per Pau V el 19 d'octubre de 1605 i canonitzat per Benet XIII el 31 de desembre de 1726. La seva festivitat litúrgica és el 13 de novembre.
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia al lloc dels jesuïtes Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.