Estats de Mèxic

Els trenta-un estats de Mèxic són les entitats lliures i sobiranes que conformen una Unió federal, els Estats Units Mexicans. Els estats i el Districte Federal són, de manera conjunta, les entitats federals o entitats federatives de Mèxic.^[1]

Naixement i història de la federació

Els Estats Units Mexicans—o Mèxic—nasqueren com a federació després de la caiguda de l'efímer Primer Imperi Mexicà, i la promulgació de la Constitució Federal dels Estats Units Mexicans, el 4 d'octubre, 1824, el qual donava fi al règim anterior de la monarquia constitucional i hi establia el sistema presidencialista o congressual.^[2] Abans de la promulgació de la constitució, els diversos estats que integrarien la federació ja havien començat a redactar llurs pròpies constitucions, la majoria havien estat províncies de l'Imperi i de la Nova Espanya. L'Amèrica Central, que havia pertangut a l'Imperi Mexicà i a la Nova Espanya, decidí no integrar-s'hi, ans conformà un Estat independent, les Províncies Unides d'Amèrica Central, el territori del qual abastaria el que era l'antiga Capitania General de Guatemala. Tanmateix, a Chiapas, territori que pertanyia a la capitania, la població decidí per referèndum, separar-se de l'Amèrica Central, romandre com a territori mexicà i integrar-s'hi com a estat.

Així, doncs, foren 19 els estats fundadors o originals de la federació:^[2] Chiapas, Chihuahua, Coahuila i Texas, Durango, Guanaxuato, Mèxic, Michoacán, Nuevo León, Oaxaca, Puebla de los Ángeles, Querétaro, San Luis Potosí, Sonora i Sinaloa, Tabasco, Tamaulipas, Veracruz, Xalisco, Yucatán i Zacatecas. A més, la federació creà els següents territoris: l'Alta Califòrnia, la Baixa Califòrnia, Colima, Santa Fe de Nou Mèxic i Tlaxcala.^[3] La ciutat de Mèxic s'escindí de l'estat de Mèxic i es conformà com a Districte Federal, seu dels poders de la Unió.

La federació es dissolgué en dues ocasions durant el segle xix. La primera fou de 1835 a 1846, amb la publicació de les Set Lleis que originaren la Primera República Central, confirmada amb la publicació de les Bases Orgàniques de la República, el 1842, que originaren la Segona República Central. Aleshores Texas, Nuevo León, Coahuila, Tamaulipas, Zacatecas i Yucatán amenaçaren de separar-se de Mèxic si el federalisme no hi era restaurat. Només Texas i Yucatán aconseguiren independitzar-se, però Yucatán es reintegrà amb la condició que preservaria la seva autonomia.

Després de la Guerra Estats Units - Mèxic, els Estats Units d'Amèrica prengueren la meitat del territori mexicà: els territoris de l'Alta Califòrnia i Santa de Fe de Nou Mèxic (que en l'actualitat corresponen als estats nord-americans de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Nevada, i una petita secció de Utah), així com la secció disputada de l'oest i nord de Texas (que incloïa seccions dels estats actuals de Colorado, Oklahoma, Kansas i Wyoming).

El federalisme fou restaurat el 1846, i el 1857 s'elaborà una segona constitució federal. El 1864, i com a resultat de la Intervenció Francesa, s'establí el sistema monàrquic i centralista, que originà el Segon Imperi Mexicà, encapçalat per Maximilià d'Habsburg. Fou deposat el 1867 i el federalisme es restaurà de manera definitiva. Després de la Revolució Mexicana, s'escrigué una nova constitució el 1917, confirmant el sistema federal que uneix els estats mexicans.

Els estats de la Unió

Actualment, són 31 els estats de la Unió mexicana:

**Els Estats Units Mexicans**
Nom oficial	Abrev.	ISO 3166	Data d'Unió	Població (2005)	Superfície (km²)	Capital	Ciutat més poblada
Aguascalientes	Ags	AGU	1835	01.051.000	5.625	Aguascalientes	Aguascalientes
Baixa Califòrnia	BC	BCN	1952	02.842.000	71.546	Mexicali	Tijuana
Baixa Califòrnia Sud	BCS	BCS	1974	0517.000	73.943	La Paz	La Paz
Campeche	Camp	CAM	1858	0751.000	57.727	Campeche	Campeche
Chiapas	Chis	CHP	1824	04.256.000	73.681	Tuxtla Gutiérrez	Tuxtla Gutiérrez
Chihuahua	Chih	CHH	1824	03.238.000	247.487	Chihuahua	Ciudad Juárez
Coahila de Zaragoza	Coah	COA	1824^[4]	02.475.000	151.445	Saltillo	Saltillo^[5]
Colima	Col	COL	1857	0562.000	5.627	Colima	Colima
Durango	Dgo	DUR	1824	01.489.000	123.367	Durango	Durango^[5]
Guanajuato	Gto	GUA	1824	04.893.000	30.621	Guanajuato	León
Guerrero	Gro	GRO	1858	03.116.000	63.618	Chilpancingo	Acapulco
Hidalgo	Hgo	HID	1869	02.334.000	20.856	Pachuca	Pachuca^[6]
Jalisco	Jal	JAL	1824	06.652.000	78.630	Guadalajara	Guadalajara
Mèxic	Mex	MEX	1824	014.161.000	22.333	Toluca	Ecatepec de Morelos^[7]
Michoacán	Mich	MIC	1824	03.988.000	58.667	Morelia	Morelia
Morelos	Mor	MOR	1869	01.605.000	4.892	Cuernavaca	Cuernavaca
Nayarit	Nay	NAY	1917	0943.000	27.862	Tepic	Tepic
Nuevo León	NL	NLE	1824^[8]	04.164.000	64.203	Monterrey	Monterrey
Oaxaca	Oax	OAX	1824	03.522.000	93.343	Oaxaca de Juárez	Oaxaca de Juárez
Puebla	Pue	PUE	1824	05.391.000	34.251	Puebla de Zaragoza	Puebla de Zaragoza
Querétaro de Arteaga	Qro	QUE	1824	01.593.000	11.658	Santiago de Querétaro	Santiago de Querétaro
Quintana Roo	Q Roo	ROO	1974	01.134.000	42.535	Chetumal	Cancun
San Luis Potosí	SLP	SLP	1824	02.412.000	61.165	San Luis Potosí	San Luis Potosí
Sinaloa	Sin	SIN	1831^[9]	02.610.000	57.331	Culiacán	Culiacán
Sonora	Son	SON	1831^[9]	02.384.000	179.516	Hermosillo	Hermosillo
Tabasco	Tab	TAB	1824	02.013.000	24.747	Villahermosa	Villahermosa
Tamaulipas	Tamps	TAM	1824	03.020.000	80.148	Ciudad Victoria	Reynosa^[10]
Tlaxcala	Tlax	TLA	1857	01.061.000	3.997	Tlaxcala de Xicohténcatl	Tlaxcala de Xicohténcatl^[11]
Veracruz de Ignacio de Llave	Ver	VER	1824	07.081.000	71.856	Xalapa de Enríquez	Veracruz^[10]
Yucatán	Yuc	YUC	1824^[12]	01.803.000	39.671	Mérida	Mérida
Zacatecas	Zac	ZAC	1824	01.357.000	75.416	Zacatecas	Zacatecas

Organització política dels estats

Golf de Mèxic

Oceà
Pacífic

Amèrica
Central

Estats Units d'Amèrica

La constitució de Mèxic estableix que els estats han d'adoptar una forma de govern republicana, representativa i popular, basada en un sistema congressual.^[13] A més, la base de la subdivisió territorial i de llur organització política i administrativa ha de ser el municipi lliure (autònom). Als estats, com a la federació, hi ha una clara separació de poders:

el poder executiu és ostentat per un governador i el seu gabinet;
el poder legislatiu és ostentat per un Congrés estatal unicameral integrat per diputats uninominals i plurinominals, el nombre dels quals és determinat per les constitucions de cada estat; i
el poder judicial és ostentat pels tribunals establerts per les constitucions de cada estat.^[14]

Cada estat és autònom i independent dels altres. Tanmateix, no poden subscriure convenis ni unions els uns amb els altres sense l'aprovació del Senat, i no poden declarar la guerra a una potència estrangera, llevat els casos d'invasió, per la qual cosa no poden esperar la declaració de guerra del Congrés de la Unió.^[15] Cada estat, a més a més, té una constitució pròpia, i codis civil i penal únics i diferenciats. Així, els mexicans són ciutadans de la federació i alhora ciutadans dels estats on hagin nascut o tinguin residència, i les constitucions dels estats estableixen els requisits o condicions per gaudir la ciutadania, o les raons per la qual es perd. Finalment, cada estat també té un cos de policia i una fiscalia pròpies.

Vegeu també

Organització territorial de Mèxic
Municipis de Mèxic
Àrees metropolitanes de Mèxic
el Districte Federal Mexicà (la ciutat de Mèxic)

Referències i notes

↑ «Article 43 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2008-10-08. [Consulta: 31 octubre 2008].
↑ ^2,0 ^2,1 Constitución Federal de los Estados Unidos Mexicanos, de 1824
↑ Quan la constitució es promulgà, el Congrés General no s'havia posat d'acord quant a l'estatus de Tlaxcala, si s'integrava com a estat, com a territori, o com a part de l'estat de Puebla. Una llei posterior el designà com a territori federal.
↑ S'integrà com a estat de Coahuila i Texas. Amb l'escició de Texas el 1836, l'estat va canviar el seu nom a Coahuila. Breument durant el 1856 Nuevo León annexà Coahuila per plebiscit i provà de formar una república independent. Després de la derrota de les forces independentistes, Coahuila se separà de Nuevo León.
↑ ^5,0 ^5,1 La ciutat de Torreón a Coahuila i la de Gómez Palacios a l'estat de Durango conformen una àrea metropolitana, la població del qual és superior a la de les ciutats més grans de tots dos estats.
↑ Tizayuca, un municipi del sud de l'estat d'Hidalgo forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic
↑ Ecatepec de Morelos forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic.
↑ Durant la Segona República Centralista, els estats de Nuevo León, Coahila i Tamaulipas provaren de separar-se de Mèxic i formaren, de facto la República del Río Grande el 1840, però llurs forces foren derrotades i es reintegraren a Mèxic.
↑ ^9,0 ^9,1 Sonora i Sonaloa s'integraren a la federació el 1824, com un sol estat, Sonora i Sinaloa o l'Estat d'Occident. Se separaren per decret del Conrés el 1831.
↑ ^10,0 ^10,1 Les ciutats de Tampico, Madero i Altamira de l'estat de Tamaulipas i les ciutats de Pánuco i Pueblo Viejo de l'estat de Veracruz formen una sola àrea metropolitana, la població de la qual és superior a la de Reynosa o Veracruz
↑ Diversos municipis del sud de l'estat de Tlaxcala formen part de l'àrea metropolitana de Puebla
↑ Durant la Primera i Segona República Central, Yucatán se separà de Mèxic, i formà la República de Yucatán. Es reintegrà a Mèxic temporalment, i es tornà a separar poc abans de la Guerra Estats Units - Mèxic. Quan aquesta acabà, i el federalisme fou restaurat, Yucatán es reintegrà definitivament a Mèxic.
↑ «Article 115 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2010-04-26. [Consulta: 31 octubre 2008].
↑ «Article 116 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2008-10-13. [Consulta: 31 octubre 2008].
↑ «Article 117 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2011-05-22. [Consulta: 31 octubre 2008].

[1] «Article 43 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2008-10-08. [Consulta: 31 octubre 2008].

[const1824-2] 2,0 ^2,1 Constitución Federal de los Estados Unidos Mexicanos, de 1824

[3] Quan la constitució es promulgà, el Congrés General no s'havia posat d'acord quant a l'estatus de Tlaxcala, si s'integrava com a estat, com a territori, o com a part de l'estat de Puebla. Una llei posterior el designà com a territori federal.

[4] S'integrà com a estat de Coahuila i Texas. Amb l'escició de Texas el 1836, l'estat va canviar el seu nom a Coahuila. Breument durant el 1856 Nuevo León annexà Coahuila per plebiscit i provà de formar una república independent. Després de la derrota de les forces independentistes, Coahuila se separà de Nuevo León.

[torreon-5] 5,0 ^5,1 La ciutat de Torreón a Coahuila i la de Gómez Palacios a l'estat de Durango conformen una àrea metropolitana, la població del qual és superior a la de les ciutats més grans de tots dos estats.

[6] Tizayuca, un municipi del sud de l'estat d'Hidalgo forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic

[7] Ecatepec de Morelos forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic.

[sierramadre-8] Durant la Segona República Centralista, els estats de Nuevo León, Coahila i Tamaulipas provaren de separar-se de Mèxic i formaren, de facto la República del Río Grande el 1840, però llurs forces foren derrotades i es reintegraren a Mèxic.

[occident-9] 9,0 ^9,1 Sonora i Sonaloa s'integraren a la federació el 1824, com un sol estat, Sonora i Sinaloa o l'Estat d'Occident. Se separaren per decret del Conrés el 1831.

[tampico-10] 10,0 ^10,1 Les ciutats de Tampico, Madero i Altamira de l'estat de Tamaulipas i les ciutats de Pánuco i Pueblo Viejo de l'estat de Veracruz formen una sola àrea metropolitana, la població de la qual és superior a la de Reynosa o Veracruz

[11] Diversos municipis del sud de l'estat de Tlaxcala formen part de l'àrea metropolitana de Puebla

[12] Durant la Primera i Segona República Central, Yucatán se separà de Mèxic, i formà la República de Yucatán. Es reintegrà a Mèxic temporalment, i es tornà a separar poc abans de la Guerra Estats Units - Mèxic. Quan aquesta acabà, i el federalisme fou restaurat, Yucatán es reintegrà definitivament a Mèxic.

[13] «Article 115 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2010-04-26. [Consulta: 31 octubre 2008].

[14] «Article 116 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2008-10-13. [Consulta: 31 octubre 2008].

[15] «Article 117 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2011-05-22. [Consulta: 31 octubre 2008].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]