Vés al contingut

Estats dels Estats Units d'Amèrica per ordre d'admissió a la Unió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ordre en què els 13 estats originals van ratificar la Constitució de 1787, i després l'ordre en què els altres estats van ser admesos a la Unió.

Un estat dels Estats Units d'Amèrica és una de les 50 entitats constituents que comparteix la seva sobirania amb el govern federal. Els estatunidencs són ciutadans tant de la república federal com de l'estat on resideixen, a causa de la sobirania compartida entre cada estat i el govern federal.[1] Kentucky, Massachusetts, Pennsilvània i Virgínia utilitzen el terme Commonwealth en lloc d'estat en els seus noms oficials complets.

Els Estats són les principals subdivisions dels Estats Units. Tenen tots els poders no atorgats al govern federal, ni prohibits per la Constitució dels Estats Units. En general, els governs estatals tenen el poder de regular qüestions d'interès local, com ara la regulació del comerç intraestatal, la convocatòria d'eleccions, la creació de governs locals, la política de les escoles públiques i la construcció i manteniment de carreteres no federals. Cada estat té la seva pròpia constitució basada en principis republicans i un govern format per podersexecutiu, legislatiu i judicial.[2]

Tots els estats i els seus residents estan representats al Congrés federal, una legislatura bicameral formada pel Senat i la Cambra de Representants. Cada estat està representat per dos senadors, i almenys un representant, mentre que la mida de la delegació de la Cambra d'un estat depèn de la seva població total, tal com determina el cens decennal més recent constitucionalment obligat.[3] A més, cada estat té dret a seleccionar un nombre d'electors per votar al Col·legi Electoral, l'òrgan que elegeix el president i el vicepresident dels Estats Units, igual al total de representants i senadors al Congrés d'aquest estat.[4]

L'article IV, secció 3, clàusula 1 de la Constitució atorga al Congrés l'autoritat per admetre nous estats a la Unió. Des de l'establiment dels Estats Units el 1776, el nombre d'estats s'ha ampliat dels tretze originals als 50 actuals. Cada nou estat ha estat admès en igualtat de condicions amb els estats existents.[5]

Ordre d'admissió

[modifica]

L'ordre d'admissió dels cinquanta estats que componen els Estats Units d'Amèrica resulta de dos factors principals:

  • Els primers 13 es van convertir en estats el juliol de 1776 en acceptar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, i cadascun es va unir a la primera Unió d'estats entre 1777 i 1781, en ratificar els articles de la Confederació, la seva primera constitució.[6] (A continuació s'inclou una taula separada que mostra les dates de ratificació dels articles de la Confederació.) Aquests estats es presenten en l'ordre en què cadascun va ratificar la Constitució de 1787 i es va unir als altres en el nou, i actual, govern federal.
  • La data d'admissió indicada per als altres 37 Estats que es van adherir posteriorment a la Unió és la data oficial establerta per l'Acta del Congrés com a Estat membre de ple dret.[a]
State Data
(admissió o ratificació) 		Format a partir de
1  Delaware 7 desembre 1787[7]
(ratified) 		Colònia de Delaware[a]
2  Pennsylvania 12 desembre 1787[9]
(ratificació) 		Província de Pennsylvania
3  Nova Jersey 18 desembre 1787[10]
(ratificació) 		Província de Nova Jersey
4  Geòrgia 2 gener 1788[7]
(ratificació) 		Província de Geòrgia
5  Connecticut 9 gener 1788[11]
(ratificació) 		Colònia de Connecticut
6  Massachusetts 6 febrer 1788[7]
(ratificació) 		Província de la Badia de Massachusetts
7  Maryland 28 abril 1788[7]
(ratificació) 		Província de Maryland
8  Carolina del Sud 23 maig 1788[7]
(ratificació) 		Província de Carolina del Sud
9  Nou Hampshire 21 juny 1788[7]
(ratificació) 		Província de Nou Hampshire
10  Virgínia 25 juny 1788[7]
(ratificació) 		Colònia de Virgínia
11  Nova York 26 juliol 1788[12]
(ratificació) 		Província de Nova York
12  Carolina del Nord 21 novembre 1789[13]
(ratificació) 		Província de Carolina del Nord
13  Rhode Island 29 maig 1790[7]
(ratificació) 		Colònia de Rhode Island i les plantacions de Providence
14  Vermont 4 març 1791[14]
(admissió) 		República de Vermont[b]
15  Kentucky 1 juny 1792[15]
(admissió) 		Virgínia (nou comtats en el seu Districte de Kentucky)[c]
16  Tennessee 1 juny 1796[17]
(admissió) 		Territori del Sud-oest
17  Ohio 1 març 1803[18][d]
(admissió) 		Territori del Nord-oest (part)
18  Louisiana 30 abril 1812[20]
(admissió) 		Territori d'Orleans
19  Indiana 11 desembre 1816(xinès)
(admissió) 		Territori d'Indiana
20  Mississippi 10 desembre 1817[21]
(admissió) 		Territori del Mississipi
21  Illinois 3 desembre 1818[22]
(admissió) 		Territori d'Illinois (part)
22  Alabama 14 desembre 1819[23]
(admissió) 		Territori d'Alabama
23  Maine 15 març 1820[24]
(admissió) 		Massachusetts (Districte de Maine)[e]
24  Missouri 10 agost 1821[25]
(admissió) 		Territori de Missouri (part)
25  Arkansas 15 juny 1836[26]
(admissió) 		Territori d'Arkansas
26  Michigan 26 gener 1837[27]
(admissió) 		Territori de Michigan
27  Florida 3 març 1845[28]
(admissió) 		Territori de Florida
28  Texas 29 desembre 1845[29]
(admissió) 		República de Texas
29  Iowa 28 desembre 1846(xinès)
(admissió) 		Territori d'Iowa (part)
30  Wisconsin 29 maig 1848[30]
(admissió) 		Territori de Wisconsin (part)
31  Califòrnia 9 setembre 1850[31]
(admissió) 		Territori no organitzat / Cessió mexicana (part)[f]
32  Minnesota 11 maig 1858[32]
(admissió) 		Territori de Minnesota (part)
33  Oregon 14 febrer 1859
(admissió) 		Territori d'Oregon (part)
34  Kansas 29 gener 1861[33]
(admissió) 		Territori de Kansas (part)
35  Virgínia de l'Oest 20 juny 1863[34]
(admissió) 		Virgínia (50 comtats de la regió de les Muntanyes Allegheny)[g]
36  Nevada 31 octubre 1864[37]
(admissió) 		Territori de Nevada
37  Nebraska 1 març 1867[38]
(admissió) 		Territori de Nebraska
38  Colorado 1 agost 1876[39]
(admissió) 		Territori de Colorado
39  Dakota del Nord 2 novembre 1889[40][h]
(admissió) 		Territori de Dakota (part)
40  Dakota del Sud 2 novembre 1889[40][h]
(admissió) 		Territori de Dakota (part)
41  Montana 8 novembre 1889[43]
(admitted) 		Territori de Montana
42  Washington 11 novembre 1889[44]
(admissió) 		Territori de Washington
43  Idaho 3 juliol 1890[45]
(admissió) 		Territori d'Idaho
44  Wyoming 10 juliol 1890[46]
(admissió) 		Territori de Wyoming
45  Utah 4 gener 1896[47]
(admissió) 		Territori de Utah
46  Oklahoma 16 novembre 1907[48]
(admissió) 		Territori d'Oklahoma i Territori Indi
47  Nou Mèxic 6 gener 1912[49]
(admissió) 		Territori de Nou Mèxic
48  Arizona 14 febrer 1912[49]
(admissió) 		Territori d'Arizona
49  Alaska 3 gener 1959[50]
(admissió) 		Territori d'Alaska
50  Hawaii 21 agost 1959[51]
(admissió) 		Territori de Hawaii

Dates de ratificació dels articles de la Confederació

[modifica]

El Segon Congrés Continental va aprovar els articles de la Confederació per a la ratificació dels estats individuals el 15 de novembre de 1777. Els articles de la Confederació van entrar en vigor l'1 de març de 1781, després de ser ratificats pels tretze estats. El 4 de març de 1789, el govern general definit als Articles va ser substituït pel govern federal segons l'actual Constitució.[52]

Estat Data
1 Virgínia 16 desembre 1777
2 South Carolina 5 febrer 1778
3 New York 6 febrer 1778
4 Rhode Island 9 febrer 1778
5 Connecticut 12 febrer 1778
6 Geòrgia 26 febrer 1778
7 New Hampshire 4 març 1778
8 Pennsilvània 5 març 1778
9 Massachusetts 10 març 1778
10 North Carolina 5 abril 1778
11 New Jersey 19 novembre 1778
12 Delaware 1 febrer 1779
13 Maryland 2 febrer 1781

Notes

[modifica]
  1. ↑ També conegut com els "Tres comtats inferiors a Delaware". Delaware es va convertir en un estat el 15 de juny de 1776, quan l'Assemblea de Delaware va adoptar formalment una resolució que declarava la fi de l'estatus de Delaware com a colònia de la Gran Bretanya i establia els tres comtats com un estat independent sota l'autoritat del "Gobern dels Comtats de New Castle, Kent i Sussex Upon Delaware".[8]
  2. ↑ Entre 1749 i 1764, el governador provincial de la Província de Nou Hampshire, Benning Wentworth, va emetre aproximadament 135 subvencions per a les terres no ocupades reclamades per Nou Hampshire a l'oest del riu Connecticut (en el que és avui dia el sud de Vermont), territori que també va ser reclamat per la Província de Nova York. La disputa "New Hampshire Grants" resultant va provocar l'ascens de la milícia Green Mountain Boys, i l'establiment posterior de la República de Vermont. La reclamació de Nou Hampshire sobre la terra es va extingir el 1764 per ordre reial de Jordi III, i el 1790 l'Estat de Nova York va cedir la seva reclamació de terres a Vermont per 30.000 dòlars
  3. ↑ L'Assemblea General de Virgínia va adoptar una legislació el 18 de desembre de 1789, separant el seu "Districte de Kentucky" de la resta de l'Estat i aprovant-ne l'estatus.[16]
  4. ↑ La data exacta en què Ohio es va convertir en un estat no està clara. El 30 d'abril de 1802, el 7è Congrés dels Estats Units havia aprovat una acta "autoritzant els habitants d'Ohio a formar una Constitució i un govern estatal, i l'admissió d'Ohio a la Unió" (Sess. 1, cap. 40). El 19 de febrer de 1803, el mateix Congrés va aprovar una llei "preveient l'execució de les lleis dels Estats Units a l'estat d'Ohio" (Sess. 2, cap. 7). Cap dels dos actes, però, va fixar una data formal de l'estatus. La data oficial de l'estat d'Ohio no es va fixar fins al 1953, quan el 83è Congrés va aprovar una resolució conjunta "per admetre l'estat d'Ohio a la Unió", que va designar com a data l'1 de març de 1803.[19]
  5. ↑ El Tribunal General de Massachusetts va aprovar una legislació d'habilitació el 19 de juny de 1819, que separava el "Districte de Maine" de la resta de l'Estat (una acció aprovada pels votants de Maine el 19 de juliol de 1819, per 17.001 a 7.132 vots) ; després, el 25 de febrer de 1820, es va aprovar una mesura de seguiment acceptant oficialment el fet de l'estat imminent de Maine.[16]
  6. ↑ La major part de la regió cedida per Mèxic als Estats Units el 1848, després de la revolta de la bandera de l'ós i la Guerra de Mèxic-Estats Units, havia estat el departament mexicà de l'Alta Califòrnia. L'Acta del Congrés que va establir Califòrnia com el 31è estat va formar part del Compromís de 1850.
  7. ↑ El 13 de maig de 1862, l'Assemblea General del Govern Restaurat de Virgínia va aprovar una llei que atorgava permís per a la creació de Virgínia Occidental.[35] Més tard, amb la seva sentència a Virginia contra Virgínia de l'Oest (1871), la Cort Suprema va afirmar implícitament que els comtats separats de Virgínia tenien els consentiments adequats necessaris per convertir-se en un estat separat.[36]
  8. ↑ 8,0 8,1 Creats el mateix dia amb poca diferència l'un de l'altre, Dakota del Nord i Dakota del Sud són els únics estats bessons de la nació. Abans de signar els papers de l'estat, el president Benjamin Harrison va remenar els papers perquè ningú sabés quin dels dos va esdevenir primer en un estat. Per costum, Dakota del Nord és reconeguda habitualment com el 39è estat i Dakota del Sud com el 40è, ja que la inicial de "North" precedeix a la de "South" a l'alfabet.[41][42]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Citizenship» (en anglès). The Heritage Foundation. [Consulta: 1r octubre 2024].
  2. ↑ «Frequently Asked Questions About the Minnesota Legislature» (en anglès). Minnesota State Legislature. [Consulta: 1r octubre 2024].
  3. ↑ «Congressional Apportionment: 2010 Census Brief» (en anglès). United States Census Bureau. [Consulta: 1r octubre 2024].
  4. ↑ «Presidential Electors» (en anglès). The Heritage Foundation. [Consulta: 1r octubre 2024].
  5. ↑ «Doctrine of The Equality of States» (en anglès). Justitia US Law. [Consulta: 1r octubre 2024].
  6. ↑ Jensen, Merrill. The Articles of Confederation: An Interpretation of the Social-Constitutional History of the American Revolution, 1774–1781. University of Wisconsin Press, 1959, pp. xi, 184. ISBN 978-0-299-00204-6 [Consulta: 1r octubre 2024]. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Vile, John R. The Constitutional Convention of 1787: A Comprehensive Encyclopedia of America's Founding (Volume 1: A-M). ABC-CLIO, 2005, p. 658. ISBN 1-85109-669-8. 
  8. ↑ «Delaware Government». Delaware.gov. Government Information Center, Delaware Department of State.
  9. ↑ «Overview of Pennsylvania History - 1776-1861: Independence to the Civil War». PA.gov. Pennsylvania Historical & Museum Commission.
  10. ↑ «1787 Convention Minutes». NJ.gov. New Jersey Department of State.
  11. ↑ «Today in History: January 9». loc.gov. Library of Congress.
  12. ↑ «Today in History: July 26». loc.gov. Library of Congress.
  13. ↑ «Today in History: November 21». loc.gov. Library of Congress.
  14. ↑ «The 14th State». Vermont History Explorer. Vermont Historical Society. Arxivat de l'original el 30 maig 2013.
  15. ↑ «Constitution Square State Historic Site». americanheritage.com. American Heritage Publishing Co.. [Consulta: 23 abril 2019].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Official Name and Status History of the several States and U.S. Territories». TheGreenPapers.com.
  17. ↑ «State History Timeline». TN.gov. Tennessee Department of State. Arxivat de l'original el April 10, 2016.
  18. ↑ Blue, Frederick J. «The Date of Ohio Statehood». Ohio Academy of History Newsletter, Autumn 2002.
  19. ↑ Berg-Andersson, Richard E. «Clearing up the Confusion surrounding Ohio's Admission to Statehood». The Green Papers, 17-01-2007. [Consulta: 15 juny 2023].
  20. ↑ «About Louisiana: quick facts». louisiana.gov. Arxivat de l'original el March 24, 2013. [Consulta: 15 juny 2016].
  21. ↑ «Welcome from the Mississippi Bicentennial Celebration Commission». Mississippi Bicentennial Celebration Commission. [Consulta: 16 febrer 2017].
  22. ↑ «Today in History: December 3». loc.gov. Library of Congress.
  23. ↑ «Alabama History Timeline: 1800-1860». alabama.gov. [Consulta: 15 juny 2016].
  24. ↑ «Today in History: March 15». loc.gov. Library of Congress.
  25. ↑ «Today in History: August 10». loc.gov. Library of Congress.
  26. ↑ «Today in History: June 15». loc.gov. Library of Congress.
  27. ↑ «Today in History: January 26». loc.gov. Library of Congress.
  28. ↑ «Statehood». Tallahassee, Florida: Florida Department of State. [Consulta: 20 setembre 2024].
  29. ↑ «Texas enters the Union». This Day In History. A&E Television Networks, 04-03-2010. [Consulta: 23 abril 2019].
  30. ↑ «Today in History: May 29». loc.gov. Library of Congress.
  31. ↑ «California Admission Day September 9, 1850». CA.gov. California Department of Parks and Recreation.
  32. ↑ «Today in History: May 11». loc.gov. Library of Congress.
  33. ↑ «Today in History: January 29». loc.gov. Library of Congress.
  34. ↑ «Today in History: June 20». loc.gov. Library of Congress.
  35. ↑ «A State of Convenience: The Creation of West Virginia, Chapter Twelve, Reorganized Government of Virginia Approves Separation». Wvculture.org. West Virginia Division of Culture and History.
  36. ↑ «Virginia v. West Virginia 78 U.S. 39 (1870)». Justia.com.
  37. ↑ «Stats for Stories: Nevada 155th Anniversary (36th state): October 31, 2019». Census.gov, 31-10-2019. [Consulta: 23 agost 2024].
  38. ↑ «Nebraska Statehood Launched in Troubled Times». History Nebraska. Arxivat de l'original el 3 October 2023. [Consulta: 18 agost 2024]. «"On March 1, 1867, President Andrew Johnson reluctantly signed the proclamation declaring Nebraska’s statehood."»
  39. ↑ «Today in History: August 1». loc.gov. Library of Congress.
  40. ↑ 40,0 40,1 «Today in History: November 2». loc.gov. Library of Congress.
  41. ↑ ; Burbach, Kevin «At 125 years of Dakotas statehood, rivalry remains». AP, 02-11-2014.
  42. ↑ Stein, Mark (2008). "How the States Got Their Shapes", Smithsonian Books/Harper Collins, p. 256.
  43. ↑ «Montana». A: David J. Wishart. Encyclopedia of the Great Plains. University of Nebraska–Lincoln. 
  44. ↑ «Today in History: November 11». loc.gov. Library of Congress.
  45. ↑ Glass, Andrew. «Idaho becomes nation’s 43rd state, July 3, 1890». Politico, 02-07-2016. [Consulta: 21 agost 2024].
  46. ↑ Wyoming: Key Facts. Boston, MA: Papers of John F. Kennedy, 1960, p. 4. 
  47. ↑ Thatcher, Linda. «Struggle For Statehood Chronology». historytogo.utah.gov. State of Utah, 2016.
  48. ↑ «Today in History: November 16». loc.gov. Library of Congress.
  49. ↑ 49,0 49,1 «New Mexico and Arizona Statehood Anniversary (1912 – 2012)». National Archives: Center for Legislative Archives. U.S. National Archives and Records Administration. [Consulta: 18 agost 2024]. «"However, after much effort, on January 6, 1912 New Mexico became the 47th state and on February 14, 1912 Arizona became the 48th state in the Union."»
  50. ↑ Regan, Ronald. «Statement on Signing a Bill Designating Alaska Statehood Day». Ronald Regan Presidential Library and Museum. Washington, D.C.: U.S. National Archives and Records Administration, 22-06-1983. [Consulta: 18 agost 2024]. «"Alaska was admitted to the Union on January 3, 1959"»
  51. ↑ «Hawaii Statehood, August 21, 1959». National Archives: Center for Legislative Archives. U.S. National Archives and Records Administration. [Consulta: 18 agost 2024].
  52. ↑ Rodgers, Paul. United States Constitutional Law (en anglès). McFarland, 2011, p. 190. ISBN 978-0-7864-6017-5 [Consulta: 1r octubre 2024]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estats_dels_Estats_Units_d%27Amèrica_per_ordre_d%27admissió_a_la_Unió&oldid=34301176»