Estaurolita

Estaurolita
	; Estaurolita de Pestsovye Keivy, Keivy Mountains, península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia, 2,5 x 2,2 x 1 cm
Fórmula química	Fe2+₂Al9O₆(SiO₄)₄(O,OH)₂
Epònim	creu
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicat
Nickel-Strunz 10a ed.	09.AF.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.03
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	normalment en cristalls prismàtics
Estructura cristal·lina	a = 7.86 Å, b = 16.6 Å,; c = 5.65 Å; β = 90.45°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica, prismàtica; símbol H-M: (2/m); Grup espacial: C 2/m
Color	marró vermellós a marró fosc, marró groguenc, blau rarament; groc daurat clar en làmina prima
Macles	normalment forma macles de 60° (en creu de Sant Andreu, menys freqüentment macles a 90° (en creu grega).
Exfoliació	a {010}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	7 a 7,5
Lluïssor	vítria a resinosa
Color de la ratlla	blanca a gris
Diafanitat	transparent o opaca
Gravetat específica	3,74 a 3,83 (mesurada), 3,686 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,736 - 1,747 nβ = 1,740 - 1,754 nγ = 1,745 - 1,762
Birefringència	δ = 0,009 - 0,015
Pleocroisme	X = incolor; Y = groc clar; Z = groc daurat
Angle 2V	mesurat: 88°, calculat: 84° a 88°
Dispersió òptica	r > v; dèbil
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	St
Referències

L'estaurolita és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicat) de color marró vermellós o negre. El nom deriva del grec stauros (que vol dir creu) i lithos (que vol dir pedra) com a referència al seu maclat típic. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Presenta una duresa en l'escala de Mohs de 7 a 7,5 i una fórmula química Fe²⁺₂Al₉O₆(SiO₄)₄(O,OH)₂. El magnesi, el zinc i el manganès poden substituir-se pel ferro, i el ferro trivalent pot substituir l'alumini.^[1]

Propietats

Una característica rellevant de l'estaurolita és que sovint es troba maclada en forma de creu; aquestes macles són clarament visibles en mostres de mà, i normalment es troben envoltades per porfiroblasts. En làmina prima, l'estaurolita es presenta habitualment maclada i s'observa amb colors de birefringència de primer ordre similars als del quars.

Formació i localització

L'estaurolita és un mineral metamòrfic d'alt grau. Pot trobar-se associat junt amb almandina, mica, cianita, albita, biotita i sil·limanita en gneissos i esquistos de metamorfisme regional.^[5] L'estaurolita és el mineral "oficial" de l'estat de Geòrgia als EUA; també s'ha trobat als Alps, tant francesos com suïssos. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a El Tarter (Andorra),^[6] a El Barcarès (Rosselló), a Pi de Conflent (Conflent),^[7] i a Sant Pere dels Forcats (Baixa Cerdanya).^[8]

Ús

L'estaurolita es pot utilitzar per a conèixer la temperatura i la pressió a la qual s'ha generat el metamorfisme.metamorphism.

Grup de l'estaurolita

El grup de l'estaurolita està format per tres espècies minerals.^[9]

Espècie	Fórmula
Estaurolita	Fe²⁺₂Al₉O₆(SiO₄)₄(O,OH)₂
Magnesiostaurolita	Mg(Mg,Li)₃(Al,Mg)₁₈Si₈O₄₄(OH)₄
Zincostaurolita	Zn₂Al₉Si₄O₂₃(OH)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, Jr., Manual of Mineralogy, Wiley. 20th ed., 1985, p. 382 - 3 ISBN 0-471-80580-7
↑ ^{[enllaç sense format]} http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/staurolite.pdf Handbook of Mineralogy
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.mindat.org/show.php?id=3753&ld=1&pho= Mindat.org
↑ ^{[enllaç sense format]} http://webmineral.com/data/Staurolite.shtml Webmineral data
↑ The Audubon Society Field Guide to North American Rocks and Minerals, Chesterman and knopf.
↑ «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
↑ Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 11 desembre 2023].
↑ Llac F., Autran A., Guitard G., Robert J.F., Gourinard Y., Santanach P. «Carte géo1. France (l/50 000). Feuille SAILLAGOUSE (1098)». Orléans: Bureau de recherches géologiques et minières, 1988, pàg. 49 [Consulta: 11 desembre 2023].
↑ «Grup de l'estaurolita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 26 octubre 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estaurolita

Galeria Arxivat 2005-12-17 a Wayback Machine.

[Klein-1] 1,0 ^1,1 Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, Jr., Manual of Mineralogy, Wiley. 20th ed., 1985, p. 382 - 3 ISBN 0-471-80580-7

[Handbook-2] {[enllaç sense format]} http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/staurolite.pdf Handbook of Mineralogy

[Mindat-3] {[enllaç sense format]} http://www.mindat.org/show.php?id=3753&ld=1&pho= Mindat.org

[Webmin-4] {[enllaç sense format]} http://webmineral.com/data/Staurolite.shtml Webmineral data

[5] The Audubon Society Field Guide to North American Rocks and Minerals, Chesterman and knopf.

[6] «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].

[7] Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 11 desembre 2023].

[8] Llac F., Autran A., Guitard G., Robert J.F., Gourinard Y., Santanach P. «Carte géo1. France (l/50 000). Feuille SAILLAGOUSE (1098)». Orléans: Bureau de recherches géologiques et minières, 1988, pàg. 49 [Consulta: 11 desembre 2023].

[9] «Grup de l'estaurolita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 26 octubre 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]