Zincostaurolita
 Zincostaurolita | |
|---|---|
| Fórmula química | Zn₂Al9Si₄O23(OH) |
| Epònim | estaurolita i zinc  |
| Localitat tipus | Brunegg pass, Turtmann Valley, Wallis (Valais), Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.30 |
| Dana | 52.2.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,853Å; b = 16,534Å; c = 5,639Å; β = 90(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 7 a 7,5 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,78 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,722 nγ = 1,734 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Pleocroisme | non-pleochroic |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-036 |
| Símbol | Zst |
| Referències | [1] |
La zincostaurolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'estaurolita, del qual n'és l'anàleg mineral amb zinc, fet pel qual rep el seu nom.
Característiques
[modifica]La zincostaurolita és un silicat de fórmula química Zn₂Al9Si₄O23(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. És incolora i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 7 a 7,5.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincostaurolita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Jaciments
[modifica]La zincostaurolita ha estat trobada a l'illa de Samos, a Grècia; a la mina Bleikvassli, Hemnes, Nordland, a Noruega; al riu Kozhim, República de Komi, Regió econòmica del Nord, a Rússia i a les valls del Matt i del Turtmann, Valais a Suïssa.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Zincostaurolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Zincostaurolita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 26 octubre 2016].