Vés al contingut

Esther Antich Sariol

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEsther Antich Sariol
Biografia
Naixement1892 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Directora Consejo Nacional de la Infancia Evacuada
1938 – 1939
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Normal de Barcelona (–1910) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagoga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsejo Nacional de la Infancia Evacuada (1938–1939)
Ajuntament de Barcelona (1927–1938)
UNESCO Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJosé Antich i Subirana Modifica el valor a Wikidata
GermansIsmael Antich Sariol Modifica el valor a Wikidata


Esther Antich i Sariol (Barcelona, 1892-1972) fou una professora i pedagoga catalana, directora general de Primer ensenyament durant el Govern de la Segona República espanyola, entre 1938 i 1939.[1]

Biografia

[modifica]

Filla de José Antich, un metge i pensador llibertari, membre de l'Ateneu Barcelonès i autor d'una biografia de Francesc Ferrer i Guardia.[2][3] El seu germà, Ismael Antich, fou un farmacèutic[4] i traductor. Va fer una traducció de Crim i Càstig al castellà directament del rus,[5] entre moltes altres.[6]

Esther Antich va estudiar a l'Escola Normal de Mestres, i va començar la seva trajectòria professional com a professora en un institut de Vilanova.[7]

El 1927 es va incorporar a l'equip de pedagogs de l'Ajuntament de Barcelona.[1] El 1931 fou nomenada secretària del departament tècnic de cultura de l'Ajuntament, dins l'equip de Manel Ainaud,[8] on entraria en contacte amb altres col·laboradors d'Ainaud com Ventura Gassol, Pere Bohigas Tarragó, Miquel Llor, Francesc Folguera, Antoni Gelabert, Artur Martorell i Pere Vergés, entre d’altres.[9]

Antich fou membre del Lyceum Club de Barcelona, un club de dones fundat el 1931 que responia a la necessitat de moltes dones, intel·lectuals, escriptores i artistes, de construir institucions i espais culturals, educatius i polítics on compartir, fer visible i discutir inquietuds i experiències específiques.[10][11] També fou membres de la Secció de Mestres del Sindicat de l’Ensenyament i Professions Liberals de la CNT.[12]

Directora General de Primera Enseñanza

[modifica]

El 1938 fou nomenada directora General de Primera Enseñanza del govern de la Segona República espanyola, en l'etapa de Juan Negrín,[1] sota les ordres de Segundo Blanco.[13] La Direcció General depenia del Ministerio de Instrucción Pública.[14]

Una de les seves primeres tasques com a directora fou reestructurar el departament, suprimint la delegació de Catalunya (ja hi havia el govern de la República, en aquell moment) i creat dues noves grans delegacions estatals, una per Llevant (dirigida per José Villora) i una altra a Madrid (dirigida per Francisco Rojas i posteriorment per José Conrado Menéndez).[14]

Com a directora general, també dirigí el Consell Nacional de la Infància Evacuada (CNIE) des d'on va gestionar les colònies infantils durant els anys de la guerra, per tot el territori estatal i a l'estranger.[3][14]

Segons el llibre Memòries sentimentals de Francesc Pujols, el filòsof es va enamorar platònicament d'ella després d'una trobada efímera l'estiu de 1938 a S'Agaró.[1][15]

El 1939 el CNIE va anant perdent capacitat de gestió progressivament.[14] Al finalitzar la guerra, fou ella qui va facilitar la fugida de diversos intel·lectuals cap a França en un bibliobús.[3][16]

El 21 de gener de 1939 va marxar a França per la Jonquera.[17] Primer es va exiliar a Mèxic i posteriorment va tornar a Europa, establint-se a França. Va viure a Tolosa de Llenguadoc, Marsella (1942), Lió (1945) i a París (1947?).[17] Durant els seus anys a l'exili va formar part de la Comissió de Cultura del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat (1945), va ser Membre del Comitè a França de la Creu Roja Republicana espanyola (1950) i Membre del Consell Consultiu d'ERC (1952).[17] A nivell professional, va reballar en temes d'educació a la seu de la UNESCO, a París.

No tornaria a Barcelona fins el 1964, quan fou indultada pel franquisme.[1] Moriria a la seva ciutat natal el 16 de novembre de 1972.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Geli, Carles «Les confessions eròtiques de Francesc Pujols». El País [Barcelona], 10-02-2021. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ G. Padrós, Alba «Un germen de liberación, José Antich i Subirana i el projecte educatiu de Francesc Ferrer i Guàrdia». I Simposi internacional 120 anys de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, 2021.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcoberro, Ramon. «Tremoleu, torna Francesc Pujols!» (en catalan). El Temps, 22-01-2022. [Consulta: 4 octubre 2024].
  4. ↑ «Història de la Farmàcia Prat». [Consulta: 4 octubre 2024].
  5. ↑ Correctores, Unión de. «Informe: Traducciones de Crimen y castigo, de Dostoievski» (en castellà), 22-08-2024. [Consulta: 4 octubre 2024].
  6. ↑ «Antich, Ismael» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya, 2024. [Consulta: 4 octubre 2024].
  7. ↑ Rovira, Francesc X. Puig «L'ensenyament a Vilanova durant la guerra civil (1936-1939)». Miscel·lània penedesenca, 1993, pàg. 349–408. ISSN: 2385-3409.
  8. ↑ «Comisión Municipal Permanente. Cultura» (en castellà). Gaceta Municipal de Barcelona, 09-02-1931.
  9. ↑ Ainaud de Lasarte, Josep M. «En el centenari de Manuel Ainaud». Serra d'Or, 1-1986, pàg. 30.
  10. ↑ «El Lyceum Club de Barcelona». Web. Institut Català de les Dones. [Consulta: 8 setembre 2013].
  11. ↑ «María José González Madrid. El Lyceum Club De Barcelona.». Duoda, Investigació de dones de la Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 26 abril 2024].
  12. ↑ Garelik, Susana «El laboratori d’experimentació de la casa del Marquès». Exposició. Ajuntament del Masnou Diputació de Barcelona, 2023.
  13. ↑ Gaceta de la República, nº 100, de 10/04/1938, p. 200.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Crego Navarro, Rosalia. Las colonias escolares durante la Guerra Civil (1936-1939) (en castellà). Madrid: Espacio, Tiempo y Forma, 1989, p. 299-332. 
  15. ↑ «La meva carn que tu encenies» (en catalan). [Consulta: 4 octubre 2024].
  16. ↑ Ballbona, Anna. «La fugida dels escriptors - 17 febrer 2014». El Punt Avui, 17-02-2014. [Consulta: 4 octubre 2024].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Marquès, Fons Salomó «Fitxa d'Ester Antich Sariol». Universitat de Girona, 07-07-2021.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esther_Antich_Sariol&oldid=34108204»