Estilpnomelana

Estilpnomelana
Fórmula química	(K,Ca,Na)(Fe2+,Mg,Al,Fe3+)₈(Si,Al)₁₂(O,OH)36·nH₂O
Epònim	negre i llustre
Localitat tipus	Melchior and Tobias adits, Horní Údolí (Obergrund), Zlaté Hory (Zuckmantel), Regió d'Olomouc, Moràvia, República Txeca
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EG.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EG.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.07b – Anhang
Dana	74.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 21,72Å; b = 21,72Å; c = 17,4Å; α = 124,14°; β = 95,86°; γ = 120°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	vermell, marró, negre, verd fosc, marró vermells fosc, marró daurat
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	subvítria, nacrada, submetàl·lica
Color de la ratlla	blanc, gris
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,59 a 2,96 g/cm³ (mesurada); 2,667 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,543 a 1,634 nβ = 1,576 a 1,745 nγ = 1,576 a 1,745
Birefringència	δ = 0,033 a 0,111
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	no en té
Impureses comunes	Ti, Mn, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971 s.p.
Any d'aprovació	1827
Símbol	Stp
Referències

L'estilpnomelana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de l'estilpnomelana. Va rebre el nom l'any 1827 per Ernst Friedrich Glocke, del grec στιλπνοζ "stilpnos" ("brillant"), i μελανοζ "melanos" ("negre"), al·ludint a la seva aparença.

Característiques

L'estilpnomelana és un silicat de fórmula química (K,Ca,Na)(Fe²⁺,Mg,Al,Fe³⁺)₈(Si,Al)₁₂(O,OH)₃₆·nH₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. És una espècie isostructural amb la calcodita, la franklinphilita i la parsettensita. Visualment es pot confondre amb la biotita i amb altres miques marronoses, com també amb la clorita fosca.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estilpnomelana pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Horní Údolí, dins la regió d'Olomouc, a Moràvia, República Txeca. Es tracta d'una espècie mineral que, tot i no ser molt abundant, està àmpliament distribuïda per tot el planeta.