Vertumnita

Vertumnita
Fórmula química	Ca₄Al₄Si₄O₆(OH)24·3H₂O
Epònim	Vertumne
Localitat tipus	Pedrera Campomorto, Pietra Massa, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EG.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EG.25
Dana	73.1.6.1
Heys	16.9.21
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,744(5) Å; b = 5,766(5) Å; c = 25,120(1) Å; γ = 119,72(5)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, verd
Macles	comunes
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	2,15(4) g/cm³ (mesurada); 2,15 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,531 nβ = 1,535 nγ = 1,541
Birefringència	δ = 0,010
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 80°
Dispersió òptica	r < v moderada
Impureses comunes	Sr, Ba, Na, K, P
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1975-043
Any d'aprovació	1975
Símbol	Vtn
Referències

La vertumnita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Vertumne una deessa etrusca adoptada també pels romans. Era una deessa "rural" de la "mutació" i la protectora de l'evolució de la fruita cap a la maduresa.

Característiques

La vertumnita és un silicat de fórmula química Ca₄Al₄Si₄O₆(OH)₂₄·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vertumnita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Campomorto, situada a la localitat italiana de Pietra Massa, a Montalto di Castro, dins la província de Viterbo (Laci), on sol trobar-se associada a l'ettringita i a la tobermorita. Dins de la mateixa regió ha estat descrita a les pedreres Vallerano, a la localitat de Valleranello, dins la província de Roma. També a Itàlia se n'ha trobat a Colle Fabbri, a la Província de Perusa (Úmbria). També ha estat decrita en alguns indrets d'Alemanya i Àustria.