Estorac
L'estorac és un tipus de bàlsam (oleoresina) que es pot presentar en dues varietats:
- L'estorac ordinari, que s'extreu generalment de l'arbre Styrax officinale, encara que es pot obtenir de qualsevol arbre de la família del benjuí.[1]
- L'estorac líquid, que com el seu nom indica té forma líquida, procedeix de la destil·lació de l'Altingia excelsa, que creix a l'Índia. Es confon sovint —encara que erròniament— amb el liquidambre, l'ambre líquid, que al contrari es destil·la de la Liquidambar styraciflua
Estorac ordinari
[modifica]L'estorac ordinari és burell negrenc, opac, tou i agafatós quan està poc dessecat. En aquest estat és susceptible de fracturar-se encara que amb alguna dificultat. La seva fractura és mat i granulosa: es falsifica sovint mesclant-lo amb serradures de fusta, frau que es pot descobrir tractant-lo amb alcohol, puix que al fer-ho les serradures resten sense dissoldre's. També es falsifica barrejant-lo amb colofònia que el torna més sec; aquest frau no és fàcil de detectar. Es rep de vegades embolicat amb fulles de rotal i rep en aquest cas el nom d'estorac caramida.[2][3]
Documents
[modifica]Una varietat d’estorac rebia el nom comercial de caramida.[4][5]
-
Fulles a l'estiu -
Fulles a la tardor
Referències
[modifica]- ↑ estorac a Optimot
- ↑ Librería Española. Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: A. en la Librería Española, 1856, p. 80–.
- ↑ de la Paz Rodríguez, J.M.. Explicacion de la naturaleza, principios, virtudes, usos y dósis de las preparaciones y composiciones de la farmacopea de España (en castellà). en la imprenta de don Josef del Collado, 1807, p. 293 (Explicacion de la naturaleza, principios, virtudes, usos y dósis de las preparaciones y composiciones de la farmacopea de España).
- ↑ *Thesouro da lingua portugueza: 2: C-DYTI. (en portuguès). E. Chardron e B.H. De Moraes, 1873, p. 38.
- ↑ Tarifa dels preus de les teles y altres sorts de robes y mercaderies que entren en lo present Principat de Cathalunya y Comptat de Cerdanya conforme la qual han de pagar los drets del General los qui les metràn segons las ordinacions publicadas en lo corrent trienni 1677 (en castellà). Est. R. Figueró, 1677, p. 44.
Vegeu també
[modifica]- Bàlsam de Canadà, obtingut dels abies balsamea.
- Bàlsam de Tolú,
- Bàlsam del Perú
- Trementina
- Bàlsam de Judea o bàlsam de la Meca
Bibliografia
[modifica]- UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008.
- BERDONCES, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
- VANACLOCHA, B. & CAÑIGUERAL, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona.
- DUKE, J. A. (1929. CRC Handbook of medicinal herbs. Ed. CRC Press.
- TEUSCHER, E. (2006). Medicinal spices : a handbook of culinary herbs, spices, spice mixtures and their essential oils. Ed. Stuttgart : Medpharm/GmbH (2006)