Vés al contingut

Estroncioborita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEstroncioborita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSrB₈O11(OH)₄
Localitat tipusDiapir de Chelkar, Vall d'Aksai, Kazakhstan
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.FC.10
Nickel-Strunz 9a ed.6.FC.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana25.6.3.1
Heys9.3.26
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,83 Å, b = 8,22 Å, c = 7,55 Å, β = 107,77°
Grup espacialgrup espacial 4 Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesbiaxial (+/-)
Índex de refracciónα = 1,470 nβ = 1,510 nγ = 1,579
Birefringènciaδ = 0,109
Angle 2Vmesurat: 85°, calculat: 78°
Dispersió òpticarelativament baixa
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2020-017 Modifica el valor a Wikidata
SímbolSrbo Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'estroncioborita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició: un borat d'estronci. Durant molts anys va ser un mineral desacreditat per la IMA degut a algunes incongruències amb l'estructura i la fórmula química, però l'any 2020 va tornar a ser acceptat com a espècie vàlida.[2]

Característiques

[modifica]

L'estroncioborita és un borat de fórmula química SrB₈O11(OH)₄ que cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncioborita pertany a «06.FC - Filohexaborats» juntament amb els següents minerals: tunel·lita, nobleïta, estroncioginorita, ginorita i fabianita.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb els números de registre: 69851 i st-7069.

Formació i jaciments

[modifica]

L'estroncioborita ha estat descrita només a la seva localitat tipus, al Kazakhstan.

Referències

[modifica]
  1. «Strontioborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  2. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 56». Mineralogical Magazine, 84, 2020, pàg. 623–627 [Consulta: 22 setembre 2020].