Vés al contingut

Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estudi op. 10, núm. 12 de Chopin)
Infotaula obra musicalEstudi op. 10, núm. 12
Forma musicalestudi Modifica el valor a Wikidata
Àudio

Interpretació de Martha Goldstein en un piano Érard (1851) Modifica el valor a Wikidata

TonalitatDo menor Modifica el valor a Wikidata
Indicació de tempoallegro Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 67
catàleg Chomiński C 25 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aFranz Liszt Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Estudis, Op. 10
Musicbrainz: 45fc7e48-c655-3f5c-bfe7-704a9784225e Allmusic: mc0002471973 Modifica el valor a Wikidata
Inici de l'"Estudi Revolucionari"

L'"Estudi Op. 10, núm. 12", en do menor, conegut com a "Estudi Revolucionari" o "El bombardeig de Varsòvia",[1] és un dels dotze Estudis op. 10 per a piano de Frédéric Chopin, compost cap al 1831. És el dotzè de la seva primera sèrie d'estudis dedicats al seu amic Franz Liszt.

L'"Estudi Revolucionari" està inspirat en l'atac rus contra Varsòvia el 1831, durant la Revolta polonesa del 1830.

L'estudi va aparèixer aproximadament en l'època de la Revolta polonesa del 1830, l'aixecament contra els russos el novembre en 1831 a Polònia. Chopin, amb un fràgil estat de salut, va expressar els seus sentiments sobre la revolució en moltes peces musicals de les que la més coneguda és aquest "Estudi Revolucionari". Chopin va dir més tard, a propòsit del fracàs de l'alçament: "Tot això m'ha causat molt dolor. Qui podria haver-ho previst!".[2]

Estructura i tècnica

[modifica]

En els compassos inicials apareixen escales ràpides, llargues i cap a tons greus, amb el protagonisme principalment de la mà esquerra, mentre que la dreta toca acords que exigeixen obrir bastant la mà. La durada i la repetició d'aquestes veloces frases caracteritzen la peça. Encara que les interminables semicorxeres a la mà esquerra suposen el major desafiament, la mà dreta també ha de fer front a la polirítmia utilitzada amb una sofisticació creixent per tocar el mateix tema durant diverses frases seguides.

Referents musicals

[modifica]

El final de l'estudi fa referència a l'última sonata per a piano de Ludwig van Beethoven, que a més estava escrita amb la mateixa armadura. Se sap que Chopin admirava aquesta sonata. Per la similitud, es poden comparar els compassos 77-81 de l'estudi amb els 150-152 del primer moviment de la sonata de Beethoven.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sophie de Korwin-Piotrowska Balzac et le monde slave (en francès). 93. París: University of Paris & H. Champion, 1933, p. 336. OCLC 489978309. 
  2. ↑ Niecks, Frederick. Frederic Chopin as a Man and Musician, 1945, p. 98. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estudi_op._10,_núm._12_(Chopin)&oldid=30460443»