Estudi op. 10, núm. 1 (Chopin)

Estudi op. 10, núm. 1

Títol original	Étude, en do majeur, pour piano (fr)
Forma musical	estudi
Àudio
Tonalitat	do major
Indicació de tempo	allegro
Compositor	Frédéric Chopin
Llengua	contingut no lingüístic
Creació	1830
Catalogació	B. B 59 catàleg Chomiński C 14
Instrumentació	piano
Cronologia
Estudis, Op. 10 Estudi op. 10 →

Fragment de l'Estudi op. 10, núm. 1 en do mayor.

L'Estudi op. 10, num. 1, en do major, és el primer dels Estudis op. 10 per a piano de Frédéric Chopin. També és conegut amb el nom de "La cascada" (en francès original: "La cascade") o el de "Les escales" (en francès: "Les escaliers"). El va compondre l'any 1829 i el va publicar per primera vegada el 1833 juntament amb la resta d'estudis opus 10; la publicació es va fer de manera simultània a França, Anglaterra i Alemanya.

Es tracta d'un estudi creat per practicar arpegis i la tècnica de l'obertura de la mà dreta, que canvia de posició d'estar fent intervals molt amplis amb la mà molt oberta a intervals petits amb la mà més aviat tancada. La seva escriptura és bastant simple, però harmònicament és d'un gran virtuosisme.

En una nota preliminar a l'edició del 1916 de Schirmer, el crític musical americà James Huneker (1860-1921) va comparar "l'encanteri hipnòtic" que els seus "vertiginosos ascensos i descensos provoquen en la vista així com en l'oïda" amb les aterridores escales dels quadres de la Carceri d'invenzione del pintor Giovanni Battista Piranesi. º

Estructura

La indicació de tempo i caràcter és Allegro i la tonalitat és de do major. Les primeres edicions d'Anglaterra, França i Alemanya indiquen un temps de compàs de quatre per quatre (4/4), però en realitat en els manuscrits de Chopin es pot veure que el temps marcat és de dos per dos (2/2).

La mà dreta ha de fer front durant tota la peça a extensos arpegis de semicorxera en unes escales musicals que van modulant. La mà esquerra, per la seva banda, toca una greu melodia en intervals d'octava lents i monòtons.

Variacions

Leopold Godowsky, en els seus Cinquanta-tres estudis sobre els estudis de Chopin, va transcriure una versió diatònica d'aquest estudi però per a una sola mà. La segona versió, que està escrita en re bemoll major, es toca només amb la mà esquerra.