Vés al contingut

Estudi op. 25, núm. 5 (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalEstudi op. 25, núm. 5
Forma musicalestudi Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1832 ↔ 1834 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 78
catàleg Chomiński C 30 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Estudis, Op. 25

Musicbrainz: 3420d060-dbe3-33f1-aa57-b342608f94a5 IMSLP: Études,_Op.25_(Chopin,_Frédéric) Allmusic: mc0002440802 Modifica el valor a Wikidata
Inici de l'"Estudi op. 25 núm. 5"

L'"Estudi op. 25 núm. 5", en mi menor, és un dels dotze Estudis op. 25 per a piano compostos per Frédéric Chopin; la peça fou escrita el 1837. Amb una tècnica molt diferent a la dels estudis anteriors, Chopin va escriure aquest estudi amb una sèrie de ràpids semitons, el que produeix una lleugera dissonància. Per aquesta característica és conegut com "La nota falsa" (en francès, "La fausse noti").

Estructura

[modifica]

Després del primer tema de segones menors, Chopin introdueix una secció Più lento ("més lent") en què apareix una nova melodia (sense els dissonants intervals de segona menor) que està en la tonalitat major: mi major. La secció final de la peça comença amb una recapitulació del primer tema, i s'arriba al clímax en una coda en mi major. La segona secció està marcada amb un Più lent, tot i 2 que el tempo del metrònom és de ♩ = 168, força ràpid.

Aquest estudi presenta una estructura general inusual, envoltant un tema secundari en mode major amb el tema principal en mode menor. Aquesta idea apareix només una altra vegada en l'obra de Chopin: en l'"Estudi op. 25 núm. 10" (Chopin). L'estil que desenvolupa en aquests dos estudis emfatitza la desviació que proposa Chopin respecte a l'estil estàndard que feien servir compositors anteriors, com Carl Czerny. Tots dos estan construïts de manera semblant a les que s'observen en algunes sonates de Beethoven, que va compondre tres moviments amb aquesta mateixa estructura.

Enllaços externs

[modifica]