Vés al contingut

Eucaliptus del Parc de l'Oreneta

Plantilla:Infotaula indretEucaliptus del Parc de l'Oreneta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusarbre singular Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Sarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParc del Castell de l'Oreneta Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 52″ N, 2° 06′ 41″ E / 41.3978°N,2.1114°E / 41.3978; 2.1114
Característiques
Arbre d'interès local

L'Eucaliptus del Parc de l'Oreneta (Eucalyptus globulus) és un arbre que es troba al Parc de l'Oreneta (Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona, el Barcelonès), el qual per les seves dimensions (sobretot, les referents al perímetre del tronc) el fan l'eucaliptus blau més gran dels espais públics de la ciutat de Barcelona.[1]

Dades descriptives

[modifica]
  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,35 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 5,03 m.
  • Alçada: 21,38 m.
  • Amplada de la capçada: 25,34 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 147 m.[1]

Entorn

[modifica]

És en un parc forestal amb combinació d'espècies de jardí plantades i escapades, i el mateix succeeix amb les plantes autòctones, que trobem plantades o naturals. Pel que fa a herbes i lianes, hi ha esparreguera boscana, esparreguera de jardí, acant, canya, miraguà fals, morella de paret, cànem, blet, vidalba, lletsó bord, vincapervinca, tomaquera del diable, dolçamara, Bidens i herba de Sant Joan. Quant a arbusts, hi creix aladern, aladern de fulla estreta, llorer, marfull, troana, coronil·la i ullastre. La coberta arbòria que l'acompanya està formada per alzina, alzina surera, om, xiprer, olivera, garrofer, lledoner, nesprer del Japó i ametller. En realitat, es tracta d'una vegetació parcialment vestigial que acompanya un testimoni molt modificat d'una antiga rambla o riera mediterrània.[1]

Aspecte general

[modifica]

És un individu força envellit i d'aspecte més aviat regressiu: talment sembla haver retrocedit uns 5-6 anys, quan mostrava un aspecte molt més saludable. Sembla estar vivint l'etapa de la senectut (va arribar al parc i s'hi va naturalitzar l'any 1847), tot i que té una important producció de fruits. L'aspecte global del brancatge és d'envelliment i d'assecament parcial (un 20-25% del brancatge és sec, tot i que el brancatge principal està força intacte). La sequera tant ambiental com edàfica dels darrers anys l'ha afectat negativament. Presenta un gran braç basal necrosat que li ha provocat un enorme forat a la soca i que li ha disminuït l'envergadura perimetral del tronc, tant de base com a 1,30 m. També té una tumoració important a 1,90 m d'alçada, que al llarg del temps pot ésser un vector de futures necrosis.[1]

Accés

[modifica]

Cal accedir al parc per l'entrada del carrer Gaspar Cassadó (abans d'arribar al carrer Joan Orpí, que és el límit natural del parc), al qual s'arriba des del carrer de Can Caralleu. Una vegada som a l'entrada, seguim el camí principal fins a topar amb el recinte de la deixalleria vegetal. Voregem la deixalleria i veurem que a la dreta, just per sota del camí principal, hi ha unes escales. Les pugem dos o tres minuts i ens trobarem sota l'arbre. GPS 31T 0425706 4583283.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 100-101.

Enllaços externs

[modifica]
  • MonumentalTrees (castellà)
  • Arbres amb història - El Periódico (català)