Vés al contingut

Eugeni Perea Simón

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaEugeni Perea Simón
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Riudoms (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCarlos Martínez Shaw Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaria Eugènia Perea i Virgili Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eugeni Perea Simón (Riudoms, el Baix Camp, 1953) és escriptor, historiador i onomasiòleg.[1]

Després de doctorar-se en Història moderna (UB), s'ha dedicat professionalment a la gestió d'arxius, és cap de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona, i a la docència universitària (UNED). Ha impartit conferències i màsters d'arxivística (1993, 1997, 2005) i participat en col·loquis nacionals i internacionals (València, Girona, Escaladei, Santes Creus, Cambrils...).[1]

Ha escrit i publicat diversos llibres sobre temàtica diversa: història, onomàstica, geografia literària. Obres seves ha estat traduïda al castellà, l'anglès i el francès.[2]

A Riudoms, el seu poble natal, fou fundador del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar i director de la revista Lo Floc.[2]

L'any 2023, coincidint amb el seu setantè aniversari, la seva filla Maria Eugènia Perea Virgili, doctora en Traducció per la UPF, publica un llibre miscel·lani dedicat a la seva trajectòria: Eugeni Perea Simon: escriptor, historiador, arxiver i poeta (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2023). L'obra és presenta el 18 de febrer al Mas de Santa Creu de Riudoms, on vuitanta personalitats culturals i acadèmiques posen en valor la seva extensa bibliografia, amb 32 llibres i centenars d'articles i estudis publicats arreu de Catalunya.[3]

Obra

[modifica]

Assaig

  • Montsant, cartografia literària de la serra. Barcelona: Parc Natural de la Serra de Montsant. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.
  • Literatura i paisatge, a cura de Fina Anglès. Textos de la taula rodona amb la intervenció de Llorenç Soldevila i Balart, Josep-Sebastià Cid, Eugeni Perea i Josep Santesmases. Tarragona: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, 2009.
  • Cartografia literària del Camp de Tarragona. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2010. 
  • Sefa Ferré. L'expressió permanent. Barcelona: Viena Edicions, 2012. 

Història

  • Salvador Massó: crònica d'una època, el primer quart del segle xix. Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar", 1984.
  • Lleis fan costums. Ordenances municipals de la vila de Riudoms del segle xix. Pròleg de Josep M. Font Rius. Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar", 1990.
  • El comportament religiós a Catalunya al segle xix a la diòcesi de Tarragona. El Compliment Pasqual. Pròleg de Pere Anguera. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1993.
  • Riudoms a l'any 1795, segons els llibres del miquelets (en col·laboració). Pròleg de Lluís Navarro. Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau del Palomar", 1993.
  • Història i cultura a l'entorn dels cursos fluvials: la riera de Maspujols (Baix Camp). Pròleg de Josep Oliveras Samitier. Reus: Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1997.
  • Església i societat a l'Arxidiòcesi de Tarragona durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Pròleg de Carlos Martínez Shaw. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000.
  • Les visites pastorals dels orígens medievals a l'època contemporània (en col·laboració). Girona: Biblioteca d'Història Rural. CCG edicions, 2003.
  • Guia de l'Arxiu de la Diputació de Tarragona (en col·laboració). Tarragona: Diputació de Tarragona, 2004.
  • La Torre de Fontaubella. 50 anys de les obres del poble, 1955-2005 (en col·laboració). Tarragona: Ajuntament de La Torre de Fontaubella, 2005.
  • Els goigs de la parròquia de Sant Jaume Apòstol de Riudoms (Baix Camp), arquebisbat de Tarragona. Campos (Mallorca): Gogistes Tarragonins, 2005.
  • Advocacions amb goigs a l'Arxidiòcesi de Tarragona: Riudoms com a exemple. Barcelona: Editorial Claret, 2007.
  • Centre d'Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar”: trenta anys d'història i alguna cosa més, 1978-2008 (en col·laboració). Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar”, 2009.
  • Historiografia religiosa de l'Arquebisbat de Tarragona (1606-2007): l'estat de la qüestió. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010.
  • Guia de Mont-ral (en col·laboració). Tarragona: Diputació de Tarragona, 2011.
  • Representación que el Ayuntamiento Constitucional de Tarragona, ha hecho en descargo suyo sobre el reparto y recaudación en esta ciudad del préstamo forzoso de cien mil reales ordenado por S. E. la Diputación Provincial. Al muy il·lustre señor gefe político. Tarragona: Imprenta de Miguel Puigrubí, 1822. Introducció i notes d'Eugeni Perea Simón i Manel Güell. Edició facsímil, no venal. Tarragona: Impremta Virgili, Tarragona, juliol 2014.

Narrativa

  • Llegendes de Riudoms (Libre ver e apòcrif). Pròleg de Jaume Vidal i Alcover. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1981.
  • Gastronomia divina. L'Àncora, 70. Barcelona: Edicions Destino, 1994.
  • Les Mallorquines. L'Àncora, 95. Barcelona: Edicions Destino, 1997.
  • Els pòlders de la memòria. Tarragona: Arola Editorial, 2008. Premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris (2007).[4]
  • Quadern d'interseccions. Barcelona: Viena Editorial, 2014.
Onomàstica
  • Toponímia del terme i de la vila de Riudoms. Biblioteca toponímica de Catalunya, València i Balears, v. 2. Barcelona: Editorial Montblanc-Martín, 1979.
  • La Morera de Montsant i el seu terme municipal. Toponímia. Santes Creus: Editorial Roger de Belfort, 1984.
  • La geografia i la història de Mont-ral a través de la seva onomàstica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya / Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, 1994.
  • Onomàstica de Riudoms. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006.

Poesia

  • Amb pedres al ronyó / Con piedras en el riñón. Edition bilingüe catalan / espagnol. Prix International de Littérature Antonio Machado 2012.[5] Préface de Marie-Claire Zimmermann. Nîmes: Capbearn, 2014.

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Grau, Josep Maria «Eugeni Perea: “Cal que ens enamorem de la vida permanentment”». Núvol, 08-02-2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Manent, Jordi. «Eugeni Perea Simón: escriptor, arxiver, patriota». Tarragona Digital, 27-06-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-27. [Consulta: 27 juny 2019].
  3. ↑ «Homenatge a Eugeni Perea - Més Tarragona».
  4. ↑ 4,0 4,1 «18è Premi de Biografies, Autobiografies, Memòries i Dietaris Rovira i Virgili». [Consulta: 28 febrer 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Lauréats | Fondation Antonio Machado» (en francès). [Consulta: 28 febrer 2017].

Bibliografia

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • C. M. RUIZ entrevista a Eugeni Perea: "La història ha de ser global", Diari de Tarragona, 11-2-1993, p. VI (Fòrum). Regió 7, 29-9-1999, p. 10.
  • Silvia Fornós: Entrevista a Eugeni Perea Simón, Diari de Tarragona, dilluns 3 de març de 2014, p. 16.
  • Entrevista de Josep M. Grau a Eugeni Perea.
  • Entrevista a Eugeni Perea, Santi Nogués i Xavier Ferré sobre la figura de Ramon Amigó.
  • Crítica d'Artur Bladé Desumvila al diari Avui, 5-1-1982.
  • Crítica de Joan Veny a Onomàstica, XVIII (Barcelona, 1984), ps. 58-60.
  • Crítica d'Albert Manent a Serra d'Or, 318, març de 1986.
  • Crítica de Montserrat Palau a La narrativa al Camp de Tarragona, 1939-1985 (1986).
  • Crítiques a El País, 20-10-1994, p. 5; La Vanguardia 1-10-1994, p. 33; 21-10-1994, p. 40; El Temps, 542, 7-11-1994, p. 86; Avui, 28-9-1994, p. 45 i 24-11-1994, p. 6; l'Om, núm. 304 (novembre 1994), p. 35; La Veu del Priorat, 48 (desembre 1994), p. 7; Diari de Tarragona, 2-10-1994, p. 24; Nou Diari, 28-X-1994, p. 47; El Periódico, 26-10-1994, p. III; Gazette, 31, 8-XII-1994, p. 14; 32, 15-XII-1994, p. 4; La Veu del Priorat, desembre 1994, p. 7; Segre, Lleida, 19-3-1995; ABC, Cataluña, dimarts 13-6-1995, p. XVI; Avui, dijous 4-XII-1997, p. XII; El Temps, 16-2-1998, p. 70; La Vanguardia, 20-2-1998, p. 46 i 20-5-2001, p. 48; Avui, 1 de juliol de 1999, p. VIII; l'Avenç (Plecs d'història), 98 (abril 2002) p. 55; Lo Floc (Riudoms), 168, p. 13; Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XIV (2003), p. 249-253; Presència, 1928 (febrer del 2009), p. 38.
  • Crítica de Ramon Amigó Anglès a Espigoladures onomàstiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 2005, pp. 229-237.
  • Encreuaments. Recull de crítiques 2008-09. Escriptors del Camp de Tarragona. Tarragona: Escat, 2012, ps. 38-39.
  • Joan Maria Pujals: “Quadern d'interseccions, d'Eugeni Perea Arxivat 2015-06-27 a Wayback Machine.””, Diari de Tarragona (2014).
  • Àlex Susanna: “Eugeni Perea, detector d'interseccionsArxivat 2015-06-30 a Wayback Machine.”, El Mundo (juliol, 2014, p. 19).
  • Manuel Rivera escriu sobre Amb pedres al ronyó, a Lo Floc (2014).
  • Xavier Garcia a Homenots del sud. Tercera sèrie. Tarragona: Arola, 2014, ps. 127-130.
  • Miquel Lluís Muntaner: “L'art de connectar”, Avui (Cultura, 6-3-2015)
  • Renada-Laura Portet: “El polifacètic Eugeni Perea Simón Arxivat 2015-06-27 a Wayback Machine.”, Diari de Tarragona, 12-6-2015, p. 34.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugeni Perea Simón
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugeni_Perea_Simón&oldid=33206445»