Eugenio Lucas Velázquez
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1817 Madrid |
Mort | 11 setembre 1870 (53 anys) Madrid |
Pintor de cambra | |
Dades personals | |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Gènere | Retrat |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Francisca Villaamil |
Fills | Eugenio Lucas Villaamil |
Eugenio Lucas Velázquez (Madrid, 9 de febrer de 1817 — Madrid, 1870)[1] va ser un pintor romàntic espanyol, dit en el passat Eugenio Lucas i Padilla, quan se li creia natural d'Alcalá de Henares.
Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar per Itàlia i Marroc, visitant igualment París. Amb una germana de Jenaro Pérez Villaamil va tenir al seu fill, el també pintor Eugenio Lucas Villaamil.
Va abandonar el neoclassicisme dels seus mestres en admirar a pintors com Velázquez i Goya. Segueix sobretot la línia satírica d'aquest últim.
Conrea la pintura costumista i escenes fantàstiques i sinistres, però també paisatges i retrats. Autor fecund, entre les seves obres, cal citar Condemnat per la Inquisició i Els fills de l'artista.
Referències
[modifica]- ↑ José Luis Díez. «Enciclopedia online, Lucas Velázquez, Eugenio» (en castellà). Museo del Prado. [Consulta: 19 agost 2013].