Vés al contingut

Euproctis chrysorrhoea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEuproctis chrysorrhoea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
aranyoner, arç groc, Crataegus, Carya, Freixe, Geranium sanguineum, Juglans nigra, Myrica, prunera, perera, Quercus, riber vermell, agrassó, salze, codonyer, Fagus, Fragaria, presseguer, paradella crespa, Rumex verticillatus, saüc, Espirea, Spiraea thunbergii, Viburnum nudum, Castanea dentata, noguer comú, Pomera, Rosa carolina, fals plàtan, Chaenomeles japonica, Fagus grandifolia, pomera, Malus coronaria, Plantago, Prunus pensylvanica, Rubus allegheniensis, acàcia, Rubus, Amelanchier, Sorbus americana, repalassa, moixera vera, Fraxinus americana, Hippophae, heura de Virgínia, pollancre, guinder, Til·ler, Trèvol de prat, vinya, Wisteria sinensis i roure blanc americà Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
FamíliaErebidae
SubfamíliaLymantriinae
TribuNygmiini
GènereEuproctis
EspècieEuproctis chrysorrhoea Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

Euproctis chrysorrhoea és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels erèbids (Erebidae), subfamília Lymantriinae.[1]

Distribució

[modifica]

Es distribueix per tot Europa. Es troba a Amèrica del Nord, només a la costa de Maine i Cape Cod, on es considera una espècie invasora que va arribar als EUA a la dècada del 1890 en plantes de vivers procedents d'Europa.

Biologia

[modifica]

Aquesta espècies univoltina s'alimenta de 26 gèneres d'arbres no resinosos i arbustos pertanyents a 13 famílies diferents. Tenint en compte que no és habitual que un insecte s'alimenti dels membres pertanyents a més de dues famílies diferents, la polifàgia d'aquesta plaga és notable. Juntament amb la seva tendència a aconseguir densitats de brots fa d'aquesta espècie una plaga important dels boscos de fusta dura, si bé també pot atacar arbres fruiters i ornamentals.

Les ales d'aquesta espècie són blanques, igual que el cos, excepte un floc de pèls marrons al final de l'abdomen. La coloració marronosa s'estén al llarg de la majoria del dors de l'abdomen del mascle; mentre que en la femella és blanc, si bé el floc de pèls marrons és molt més gran. Fa 36-42 mm d'envergadura alar. Els adults volen de nit i són atrets per la llum.

La larva és de color marró amb marques vermelles i blanques i és molt peluda. Aquests pèls proporcionen protecció per a aquesta espècie al llarg del seu cicle de vida: la larva n'incorpora una mica en el capoll dins del qual es converteix en pupa; l'emergent femella adulta en guarda alguns en la seva cua i els utilitza per camuflar i protegir els ous a mesura que els va ponent.

L'espècie hiberna com a larva jove i passa l'hivern en comunitat dins d'una xarxa de seda. La fase larvària dura 10 mesos. La fenologia d'aquesta plaga es pot resumir de la següent manera:

(I) Les larves emergeixen i s'alimenten de forma gregària a l'agost després de tres setmanes d'incubació dels ous.

(II) Les larves construeixen nius comunals a la tardor, a l'interior dels quals passen l'hivern.

(III) Les larves són gregàries i poden tornar a alimentar-se a principis d'abril sincronitzant amb el creixement dels brots; encara utilitzen el niu d'hivern com el seu lloc de descans.

(IV) Les larves es dispersen quan arriben al darrer estadi; les colònies se separen i les larves comencen a alimentar-se de forma independent. Les larves es transformen en crisàlides al juny després de sis a vuit estadis. Els imagos apareixen al voltant d'un mes més tard; no s'alimenten, tenen una vida útil curta i ponen els ous a finals de juliol i principis d'agost.

Plantes alimentàries enregistrades

[modifica]

Galeria

[modifica]
  • Posta d'Euproctis sp.
    Posta d'Euproctis sp.
  • Niu amb larves d'Euproctis chrysorrhoea
    Niu amb larves d'Euproctis chrysorrhoea
  • Larves d'Euproctis chrysorrhoea
    Larves d'Euproctis chrysorrhoea
  • Larva d'Euproctis chrysorrhoea
    Larva d'Euproctis chrysorrhoea
  • Mascle
    Mascle
  • Femella
    Femella
  • Euproctis chrysorrhoea
    Euproctis chrysorrhoea
  • Euproctis chrysorrhoea
    Euproctis chrysorrhoea

Referències

[modifica]
  1. ↑ «BioLib - Euproctis chrysorrhoea» (en anglès). [Consulta: 29 agost 2024].
  • Chinery, Michael Collins Guide to the Insects of Britain and Western Europe 1986 (Reprinted 1991)
  • Skinner, Bernard Colour Identification Guide to Moths of the British Isles 1984

1. Jaenike, J. (1990) Host specialization in phytophagous insects. Annual Review of Ecology and Systematics, 21, 243-273.

2. Forestry Compendium (2005) Euproctis chrysorrhoea L. (Lepidoptera: Lymantriidae) Datasheet. [Online] Wallingford: CAB International.

3. Fernald,C. & Kirkland,A. (1903) The Brown-tail moth, Euproctis chrysorrhoea: a report on the life history and habits of the imported Brown-tail moth. Wright and Potter Printing, Boston.

4. Saccuman, G. (1963) Contributo alla conoscenza della Euproctis chrysorrhoea L. Bolletino del Laboratorio di Entomologia Agraria "Filippo Silvestri", 21, 271-322.

5. Torossian, C., Torossian, F., Roques, L. (1988) Le bombyx cul brun: Euproctis chrysorrhoea, (1) Cycle biologique-ecologie-nuisibilite. Bulletin de la Societe d'Histoire Naturelle de Toulouse 124, 127-174.

6. Kelly, P.M., Speight, M.R. & Entwistle, P.F. (1989) Mass production and purification of Euproctis chrysorrhoea (L) Nuclear Polyhedrosis Virus. Journal of Virological Methods, 25, 93-99.

7. Frago,E., Selfa,J., Pujade-Villar,J., Guara,M. & Bauce,E. (2009) Age and size thresholds for pupation and developmental polymorphism in the browntail moth, Euproctis chrysorrhoea (Lepidoptera: Lymantriidae), under conditions that either emulate diapause or prevent it. Journal of Insect Physiology, 55, 952-958.

8. Dissescu,G. (1964) On a new method of the forecast of the Brown-Tail Moth. Zoologichesky Zhurnal, 43, 1795-1799.

9. Schaefer,P.W. (1974) Population ecology of the browntail moth, Euproctis chrysorrhoea (Lepidoptera: Lymantriidae). PhD thesis. University of Maine, Orono.

10. Zeitgamel, Y.S. (1974) Population dynamics of Euproctis chrysorrhoea in the Central-Chernozem State Reservation. Zoologichesky Zhurnal, 53, 292-296.

11. Sterling,P.H. & Speight,M.R. (1989) Comparative mortalities of the Brown-tail moth, Euproctis chrysorrhoea (L) (Lepidoptera, Lymantriidae), in Southeast England. Botanical Journal of the Linnean Society, 101, 69-78.

12. Arevalo-Durup, P. (1991) Le nid d'hiver d'Euproctis chrysorrhoea L. (Lepidoptera: Lymantriidae) comme estimateur de population en milieu forestier. Ph.D. Toulouse: Université Paul Sabatier.

13. Elkinton, J.S., Preisser, E., Boettner, G. & Parry, D. (2008) Factors influencing larval survival of the invasive Browntail Moth (Lepidoptera: Lymantriidae) in relict North American populations. Environmental Entomology, 37, 1429-1437.

14. Frago, E., Pujade-Villar, J., Guara, M., Selfa, J. (2011) Providing insights into browntail moth local outbreaks by combining life table data and semi-parametric statistics. Ecological Entomology 36, 188-199.

15. Elkinton, J.S., Parry, D., Boettner, G.H. (2006) Implicating an introduced generalist parasitoid in the invasive browntail moth's enigmatic demise. Ecology 87, 2664-2672.

16. Pantyukhov,G.A. (1962) The effect of positive temperatures upon different populations of the brown-tail moth Euproctis chrysorrhoea L. and the gipsy moth Lymantria dispar L.. (Lepidoptera, Orgyidae). Entomologicheskoe Obozrenie, 41, 274-284.

17. Pantyukhov,G.A. (1964) The effect of negative temperatures on populations of the brown-tail moth Euproctis chrysorrhoea L. and the gipsy moth Lymantria dispar L. (Lepidoptera, Orgyidae). Review of applied entomology. Series A, 54, 434-436.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euproctis chrysorrhoea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Euproctis_chrysorrhoea&oldid=33871994»