Vés al contingut

Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEuropa de la Llibertat i la Democràcia Directa
(en) Europe of freedom and direct democracy Group Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtEFDD i ELDD Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup polític del Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaeuroescepticisme
populisme
democràcia directa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació24 juny 2014
Data de dissolució o aboliciójuny 2019 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Parlament Europeu
42 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webefddgroup.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: efdgroup Twitter (X): EFDgroup Youtube: UClAcMygPVfVs6Zhv1C7vWyw Modifica el valor a Wikidata

L'Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD o EFD², de l'anglès Europe of Freedom and Direct Democracy) fou un grup del Parlament Europeu de caràcter euroescèptic i populista, successor de l'EFD de la VII Legislatura del Parlament Europeu, actiu entre 2014 i 2019.[1]

El grup parlamentari estava vinculat originàriament a l'Aliança per a la Democràcia Directa a Europa (ADDE), però va haver de cessar les seves activitats al 2016 després que una investigació alertés de malversació de fons de la UE, dissolent-se definitivament el 24 de maig de 2017.[2]

Els principals partits del grup durant la seva existència van ser l'UKIP britànic i el M5S italià. Així, els seus Copresidents van ser Nigel Farage, primer com a membre de l'UKIP i després com a candidat independent abans de liderar de nou el Partit del Brexit. David Borrelli, del M5S, va ser copresident fins al gener de 2017,[3] quan va haver de renunciar després d'un intent fallit del seu partit de passar al grup ALDE.

Història[modifica]

Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2014, el grup predecessor EFD va patir nombroses baixes provocades per l'aparició dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), perillant la seva continuïtat.[4][5] Així però, el M5S italià, que comptava llavors amb 17 eurodiputats, va aprovar en referèndum intern entrar a l'EFD després que fossin rebutjats tant pels Verds/ALE com per l'ALDE.[6][7] Juntament amb altres partits minoritaris, el 24 de juny de 2014 el grup va modificar el seu nom a Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD), escollint a David Borrelli com a copresident.[8]

No trigarien en aparèixer nous problemes, ja que a l'octubre del mateix any la eurodiputada Iveta Grigule de la Unió d'Agricultors Letons va desertar de l'EFDD al grup ALDE, la qual cosa va provocar l'enfonsament del grup perquè ja no estava compost per representants d'almenys una quarta part dels estats membres de la UE.[9] El criteri es va restaurar pocs dies després amb l'entrada d'un eurodiputat polonès, Robert Iwaszkiewicz, del Congrés de la Nova Dreta (KNP).[10][11]

Durant l'any 2015 van ser suspesos dos eurodiputats de l'UKIP per frau financer, Amjad Bashir, que va passar al Partit Conservador,[12] i Janice Atkinson,[13] que entraria a l'ENF.[14] També abandonaria el grup l'eurodiputada lituana Valentinas Mazuronis, d'Ordre i Justícia, que passaria al Partit del Treball.

Al 2016 dos membres més de l'UKIP, Steven Woolfe i Diane James, abandonarien el grup per passar als No Inscrits. En canvi, entraria Alternativa per Alemanya, amb una única eurodiputada, Beatrix von Storch, que marxava del ECR.[15]

El 9 de gener de 2017, el M5S va votar en un referèndum intern abandonar l'EFDD per unir-se al grup ALDE; no obstant això, com va ocórrer anys enrere, van ser rebutjats pels liberals europeus més el mateix dia.[16] La situació va provocar la renúncia de dos eurodiputats, Marco Affronte, que passava als Verds/ALE, i Marco Zanni a l'ENF.[17] Altres eurodiputats del partit es van retirar del canvi de grup parlamentari després de l'amenaça del líder del partit Beppe Grillo amb una multa de 250.000 euros.[18]

A l'octubre de 2017, amb el canvi al Front Nacional francès, Florian Philippot, president dels "Patriotes", Sophie Montel i Mireille d'Ornano s'uneixen al grup.[19]

Al 2018 s'iniciava el declivi definitiu el grup europeu. El 13 de febrer el propi copresident abandonava el M5S i el grup, traslladant-se als No Inscrits.[20] El 3 de juliol els 2 eurodiputats dels Demòcrates de Suècia es van traslladar al grup ECR. Al desembre Farage i molts altres eurodiputats van abandonar l'UKIP en protesta pel lideratge de Gerard Batten. Batten, al seu torn, va abandonar l'EFDD i després va retirar els altres 6 eurodiputats de l'UKIP de la seva facció.[21] Abans de les eleccions europees de 2019, Farage formaria el nou Partit del Brexit al qual es van unir ell i deu dels altres antics diputats de l'UKIP.[22]

El 26 de juny de 2019 es va informar que l'EFDD no s'havia registrat al 9è Parlament Europeu, fet que ja no era un grup polític oficial.[23] La majoria dels antics membres de l'EFDD han passat a formar part del grup polític Identitat i Democràcia.

Partits membres[modifica]

Formació (2014)[modifica]

Estat Partit Eurodiputats
Txèquia Txèquia Partit de Ciutadans Lliures
1 / 21
França França Joëlle Bergeron (Independent)
1 / 74
Itàlia Itàlia Moviment 5 Estrelles
17 / 73
Letònia Letònia Unió d'Agricultors Letons
1 / 8
Lituània Lituània Ordre i Justícia
2 / 11
Suècia Suècia Demòcrates de Suècia
2 / 20
Regne Unit Regne Unit Partit de la Independència del Regne Unit
24 / 73

Final (2019)[modifica]

Prèviament a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, el grup estava integrat pels següents partits i candidats independents:

Estat Partit Eurodiputats
Txèquia Txèquia Partit de Ciutadans Lliures
1 / 21
França França Candidats indep.
4 / 74
Itàlia Itàlia Moviment 5 Estrelles
14 / 73
Polònia Polònia Robert Iwaszkiewicz (KNP)
1 / 51
Lituània Lituània Ordre i Justícia
1 / 11
Alemanya Alemanya Alternativa per Alemanya
1 / 96
Regne Unit Regne Unit Partit del Brexit
14 / 73

Lideratges[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Die Europawahl 2014: Spitzenkandidaten,Protestparteien, Nichtwähler. Wiesbaden: Springer VS, 2015. ISBN 978-3-658-05737-4. 
  2. ↑ Rankin, Jennifer «Defunct Eurosceptic party linked to Ukip asked to repay €1.1m» (en anglès). The Guardian, 30-05-2018. ISSN: 0261-3077.
  3. ↑ «Groups in the European Parliament» (en anglès). BBC Democracy Live, 26-06-2014.
  4. ↑ Jacobsen, Henriette. «Eurosceptic Danes and Finns leave Farage's group» (en anglès britànic), 05-06-2014. [Consulta: 30 juny 2024].
  5. ↑ «Dutch MEP joins Conservatives, Farage in trouble» (en anglès britànic), 17-06-2014. [Consulta: 30 juny 2024].
  6. ↑ «Greens reject Beppe Grillo's offer to team up» (en anglès), 05-06-2014. [Consulta: 30 juny 2024].
  7. ↑ «Alleanze in Europa, il M5S sceglie l'Ukip di Farage. Ma la base accusa: votazione pilotata» (en italià), 12-06-2014. [Consulta: 30 juny 2024].
  8. ↑ «Bruxelles, prima riunione gruppo Ukip-M5S. Farage e Borrelli presidenti – Video Il Fatto Quotidiano TV», 26-06-2015. [Consulta: 30 juny 2024].
  9. ↑ «Opening: Schulz warns against attempts to disrupt Northern Ireland peace process | News | European Parliament» (en anglès), 20-10-2014. [Consulta: 30 juny 2024].
  10. ↑ Freeh, Ralph. «EFDD Group back with a bang. Normal transmission resumed» (en anglès americà). [Consulta: 30 juny 2024].
  11. ↑ «UKIP's alliance in Europe rescued by Polish MEP» (en anglès). BBC News, 20-10-2014.
  12. ↑ «Ukip MEP Amjad Bashir defects to Conservative Party» (en anglès), 24-01-2015. [Consulta: 30 juny 2024].
  13. ↑ «UKIP suspends MEP Janice Atkinson over expenses claim» (en anglès). BBC News, 19-03-2015.
  14. ↑ Mason, Rowena; correspondent, Rowena Mason Political «Ex-Ukip Janice Atkinson joins Le Pen-led EU group» (en anglès). The Guardian, 16-06-2015. ISSN: 0261-3077.
  15. ↑ «Germany's anti-euro party which became two» (en anglès), 30-10-2015. [Consulta: 30 juny 2024].
  16. ↑ «EU liberals refuse to unite with Italy Five Star Eurosceptics» (en anglès). BBC News, 09-01-2017.
  17. ↑ Barbière, Cécile. «Grillo blocks further 5 Star defections» (en anglès britànic), 12-01-2017. [Consulta: 30 juny 2024].
  18. ↑ Barbière, Cécile. «Grillo blocks further 5 Star defections» (en anglès britànic), 12-01-2017. [Consulta: 30 juny 2024].
  19. ↑ «Au Parlement européen, Florian Philippot et ses alliés rejoignent le groupe du britannique Nigel Farage» (en francès), 03-10-2017. [Consulta: 30 juny 2024].
  20. ↑ «Il M5S ha perso un pezzo importante» (en italià), 13-02-2018. [Consulta: 30 juny 2024].
  21. ↑ «Ukip boss Gerard Batten quits EU group after fresh attack from Nigel Farage» (en anglès), 25-02-2020. [Consulta: 30 juny 2024].
  22. ↑ «Ukip MEPs quit to join Nigel Farage’s Brexit Party» (en anglès), 15-04-2019. [Consulta: 30 juny 2024].
  23. ↑ «Brexit Party misses first deadline to form political group in European Parliament» (en anglès britànic), 26-06-2019. [Consulta: 30 juny 2024].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Europa_de_la_Llibertat_i_la_Democràcia_Directa&oldid=33660292»