Reform UK
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | populisme de dreta euroescepticisme | ||||
| Alineació política | dreta | ||||
| Forma jurídica | societat limitada | ||||
| Història | |||||
| Separat de | Partit de la Independència del Regne Unit | ||||
| Reemplaça | Partit del Brexit (2021) | ||||
| Creació | 20 gener 2019 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 4 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Catherine Blaiklock (2019–2019) Nigel Farage (2019–2021) Richard Tice (2021–2024) Nigel Farage (2024–) | ||||
| Propietat de | Nigel Farage (53.3%). Richard Tice (33.3%). Paul Oakden (6.7%). Mehrtash A'zami (6.7%). | ||||
| Cambra dels Comuns del Regne Unit (2024) | 5 / 650 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | reformparty.uk | ||||
| |||||
El Reform UK és un partit polític de dreta populista britànic fundat al 2018 com a Partit del Brexit (en anglès Brexit Party), organització que apostava per a que el Regne Unit fes una sortida dura de la Unió Europea. Al 2019 van aconseguir guanyar les eleccions britàniques al Parlament Europeu, però no van poder entrar a la Cambra dels Comuns a les eleccions generals del mateix any.
Un cop el Regne Unit va sortir de la Unió Europea al 2020, un any més tard, el 4 de gener, el partit es va renombrar a l'actual Reform UK,[1][2] reorientant-lo cap a la política nacional. Durant la pandèmia es van posicionar contra les mesures de confinament,[3] defensen un major control de la immigració,[4] la reducció d'impostos, l'enduriment de la seguretat, o l'abandonament de les polítiques verdes, feministes i LGTBI.[5] A les darreres eleccions generals de 2024 van aconseguir finalment representació parlamentària amb 5 diputats.
Història
[modifica]Brexit Party
[modifica]El Brexit Party es va formar al 2018 després del trencament intern del Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), organització euroescèptica de dretes sorgida als anys noranta. L'UKIP va anar guanyant pes a les eleccions del Parlament Europeu fins al punt d'aconseguir la victòria al 2014 de la mà del seu líder Nigel Farage, el que va augmentar la pressió per a la sortida del Regne Unit.[6] A finals de la legislatura, però, Farage va provocar un trencament intern després de la seva dimissió i crítiques a la direcció per la deriva racista i extremista del partit, que van compartir nombrosos eurodiputats i membres del mateix.[7]
Poc temps després, s'anunciaria el nou projecte de Farage, el Brexit Party, que inicialment lideraria la política Catherine Blaiklock.[8] Immediatament van preparar-se per a les noves eleccions, aconseguint en poc temps més d'un milió de lliures per a la campanya i dos-cents candidats per a les eleccions europees.[9] Mentrestant, fins a catorze eurodiputats provinents de l'UKIP ja formaven part del partit a principis d'any, agrupats a l'Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD).
El 20 de març de 2019 la presidenta Blaiklock dimitia del càrrec a causa dels seus missatges islamòfobs a xarxes socials, compartint també publicacions de personalitats de l'entorn de l'extrema dreta britànica.[10] Així, Farage tornava a agafar les regnes del partit, apuntant a que Blaiklock "mai no va ser la líder a llarg termini".[11] De la mateixa manera, el tresorer del partit també va ser destituït del seu càrrec poc després en descobrir-se publicacions homòfobes i antisemites a les seves xarxes.[12]
Tot i aquestes polèmiques, el Brexit Party va fer grans esforços per esdevenir un partit arreplegador entorn de la qüestió de la sortida de la Unió Europea, cercant suports de votants d'altres partits independentment de la seva ideologia. En aquest sentit, Farage va comparar-se amb el Moviment Cinc Estrelles italià, aconseguint passar d'un moviment de protesta al partit més gran del país en aquells moments.[13] D'aquesta manera, a les eleccions europees de 2019 el partit va aconseguir una espectacular victòria amb un 30% dels vots i 29 eurodiputats, ampliant els resultats de l'UKIP de 2014. A les eleccions generals, però, el partit no va obtenir representació a la Cambra dels Comuns, limitant la seva influència.
Reform UK
[modifica]Al 2021 el partit va modificar el seu nom a Reform UK, centrant-se inicialment en les polítiques contra el confinament i la defensa de reformes del sistema polític britànic, com el sistema de votació o la supressió de la Cambra dels Lords.[14] Al mateix any Michelle Ballantyne, diputada conservadora en el Parlament escocès, entrava al partit atorgant-li la primera representació al país.[15] Amb tot, Ballantyne va perdre el seu escó a les següents eleccions de 2021, dimitint com la líder del partit a Escòcia al 2022.[16] De la mateixa manera, a les eleccions al Parlament Gal·lès o a l'Assemblea de Londres van aconseguir uns resultats molt anecdòtics.
Més recentment, a les eleccions de l'Assemblea de Londres de 2024 aconseguien un 7% dels vots i un diputat, i a les eleccions generals de 2024 el Reform UK va aconseguir fer forat a l'electorat conservador, aconseguint un 15% dels vots, traduïts però en només 5 diputats i un sisè de la Veu Unionista Tradicional (TUV), partit nordirlandès amb els quals van signar un protocol d'associació.[17]
Resultats electorals
[modifica]Cambra dels Comuns
[modifica]| Any | Líder | Vots | Escons | Govern | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Núm. | % | Escons | ± | |||
| 2019 | Nigel Farage | 644,257 | 2.01 | 0 / 650 |
Nou | |
| 2024 | 4,117,221 | 14.3 | 5 / 650 |
 5
|
||
Eleccions europees
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | +/- | Grup |
|---|---|---|---|---|---|
| 2019 | 5,248,533 | 30.5 | 29 / 73 |
Nou | EFDD |
Referències
[modifica]- ↑ «2024 party registration decisions» (en anglès). The Electoral Commision.
- ↑ «General election 2019: Farage promises Reform Party after Brexit - BBC News», 22-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-22. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «Nigel Farage's anti-lockdown party: Future force or busted flush?» (en anglès). BBC, 12-02-2021.
- ↑ Oliver, Jessica Rawnsley, Christian. «All of Farage's Reform UK pledges on immigration - and how the Tories compare» (en anglès), 14-06-2024. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Penna, Dominic «Reform UK manifesto: Nigel Farage’s key policies at a glance» (en anglès). The Telegraph, 30-05-2024. ISSN: 0307-1235.
- ↑ Wintour, Patrick; Watt, Nicholas «Ukip wins European elections with ease to set off political earthquake» (en anglès). The Guardian, 26-05-2014. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Former leader Nigel Farage quits UKIP - BBC News», 05-12-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-05. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «The new Ukip? Nigel Farage offers 'full support' for another Brexit party» (en anglès), 20-01-2019. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Hope, Christopher; Louloudis, Theodora «New Brexit party has more than £1m in pledges and slate of over 200 candidates, including Nigel Farage» (en anglès). The Telegraph, 01-02-2019. ISSN: 0307-1235.
- ↑ Walker, Peter; correspondent, Peter Walker Political «Leader of Nigel Farage's party resigns over anti-Islam messages» (en anglès). The Guardian, 20-03-2019. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Nigel Farage will lead new Brexit party as founding boss quits over anti-Islam tweets» (en anglès), 25-02-2020. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Walker, Peter; correspondent, Peter Walker Political «Brexit party official removed after antisemitic posts» (en anglès). The Guardian, 03-04-2019. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Malnick, Edward «Nigel Farage interview: 'At the end of this campaign the Brexit Party will be a lot bigger than the Conservatives'» (en anglès). The Telegraph, 12-05-2019. ISSN: 0307-1235.
- ↑ «Nigel Farage: Brexit Party to focus on fighting lockdown» (en anglès). BBC, 02-11-2020.
- ↑ «Michelle Ballantyne: Former Scottish Conservative MSP joins Nigel Farage's Reform UK» (en anglès). [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «Michelle Ballantyne quits as Scots head of Nigel Farage's Reform Party» (en anglès), 16-02-2022. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «TUV conference: Jim Allister announces partnership with Reform UK» (en anglès). BBC, 16-03-2024.