Extensió de Galois
En matemàtiques, en àlgebra abstracta, una extensió de Galois és una extensió de cos algebraica que és normal i separable;[1] o de manera equivalent, és algebraica i el camp fixat pel grup d'automorfismes és precisament el cos base .
La importància de ser una extensió de Galois és que l'extensió té un grup de Galois i obeeix al teorema fonamental de la teoria de Galois.[a]
Un resultat de Emil Artin permet construir extensions de Galois de la següent manera: si és un cos donat, i G és un grup finit d'automorfismes de amb camp fix , llavors és una extensió de Galois.[2]
Caracterització de les extensions de Galois
[modifica]Un teorema important d'Emil Artin afirma que per a una extensió finita cadascuna de les afirmacions següents és equivalent a l'enunciat que és Galois:
- és una extensió normal i una extensió separable.
- és un cos de descomposició d'un polinomi separable amb coeficients en
- és a dir, el nombre d'automorfismes és igual al grau de l'extensió.
Altres declaracions equivalents són:
- Tots els polinomis irreductibles a amb almenys una arrel a es divideixen en i són separables.
- és a dir, el nombre d'automorfismes és almenys el grau d'extensió.
- és el cos fix d'un subgrup de
- és el cos fix de
- Hi ha un correspondència un a un entre subcossos de i subgrups de
Exemples
[modifica]Hi ha dues maneres bàsiques de construir exemples d'extensions de Galois.
- Agafeu qualsevol cos , qualsevol subgrup de , i deixeu que sigui el cos fix.
- Agafeu qualsevol cos , qualsevol polinomi separable a , i deixeu que sigui el seu cos de descomposició.
Afegint al cos de nombres racionals l'arrel quadrada de 2 dona una extensió de Galois, mentre que afegintr l'arrel cúbica de 2 dona una extensió que no és Galois. Aquestes dues extensions són separables, perquè tenen característica zero. El primer d'ells és el cos de divisió de ; el segon té tancament normal que inclou el complex arrel cúbica d'unitat, i per tant no és un cos de descomposició. De fet, no té cap automorfisme més que la identitat, perquè està contingut en els nombres reals i només té una arrel real.
Per a exemples més detallats, vegeu el teorema fonamental de la teoria de Galois.
Una cloenda algebraica d'un cos arbitrari és Galois sobre si i només si és un cos perfecte.
Notes
[modifica]- ↑ Vegeu en l'article Grup de Galois per a les definicions d'alguns d'aquests termes i exemples.
Referències
[modifica]- ↑ Lang, 2002, p. 262.
- ↑ Lang, 2002, p. 264 (teorema 1.8).
Bibliografia
[modifica]- Artin, Emil. Galois Theory (en anglès). Mineola, NY: Dover Publications, 1998 (1944). ISBN 0-486-62342-4.
- Bewersdorff, Jörg. Galois theory for beginners (en anglès). 35. American Mathematical Society, 2006 (Student Mathematical Library). DOI 10.1090/stml/035. ISBN 0-8218-3817-2.
- Edwards, Harold M. Galois Theory (en anglès). 101. Nova York: Springer-Verlag, 1984 (Graduate Texts in Mathematics). ISBN 0-387-90980-X.
- Funkhouser, H. Gray «A short account of the history of symmetric functions of roots of equations» (en anglès). American Mathematical Monthly, 37(7), 1930. DOI: 10.2307/2299273. JSTOR: 2299273.
- Jacobson, Nathan. Basic Algebra I (en anglès). W.H. Freeman and Company, 1985. ISBN 0-7167-1480-9.
- Janelidze, G; Borceux, Francis. Galois theories (en anglès). Cambridge University Press, 2001. ISBN 978-0-521-80309-0.
- Lang, Serge. Algebraic Number Theory (en anglès). 110. Berlin, Nova York: Springer-Verlag, 1994 (Graduate Texts in Mathematics). DOI 10.1007/978-1-4612-0853-2. ISBN 978-0-387-94225-4.
- Postnikov, Mikhail Mikhaĭlovich. Foundations of Galois Theory (en anglès). Dover Publications, 2004. ISBN 0-486-43518-0.
- Rotman, Joseph. Galois Theory. Springer, 1998 (Universitext). DOI 10.1007/978-1-4612-0617-0. ISBN 0-387-98541-7.
- Völklein, Helmut. Groups as Galois groups: an introduction (en anglès). 53. Cambridge University Press, 1996 (Cambridge Studies in Advanced Mathematics). DOI 10.1017/CBO9780511471117. ISBN 978-0-521-56280-5.
- van der Waerden, Bartel Leendert. Moderne Algebra (en alemany). Berlín: Springer, 1931.
Enllaços externs
[modifica]- Pop, Florian. «(Some) New Trends in Galois Theory and Arithmetic» ( PDF) (en anglès). Penn Arts & Sciencies, 2001.