Vés al contingut

Ezequiel Gort Juanpere

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEzequiel Gort Juanpere
Imatge
Ezequiel Gort durant la presentació d'un llibre seu a Les Borges del Camp Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata

Ezequiel Gort Juanpere (Reus, 27 de novembre de 1949) és fill de Josep Maria Gort Sardà, escriptor i quiosquer, de Reus, i de Teresa Juanpere Salvadó, de Porrera (Priorat).

Des de petit passava els dies a la botiga del seu pare, entre llibres i periòdics, i després de fer el batxillerat a l'Institut de Reus, es va llicenciar en Història a la Universitat de Barcelona, carrera que no va exercir de moment, perquè es va dedicar a continuar la llibreria del seu pare, mort el 1972.[1] Des d'allà va iniciar l'edició d'una revista infantil que dirigia el seu germà Josep Maria, El ganxet: publicació infantil (1975-1977)[2] Més endavant va ser professor titular interí de la Universitat de Barcelona (delegació de Tarragona) els anys 1988 i 1989, i després va guanyar la plaça d'arxiver municipal a la ciutat de Reus, càrrec que va exercir fins al 2015, quan es va jubilar.[3]

S'ha dedicat a la investigació i ha publicat llibres d'història, referits a Reus i als territoris propers. També ha publicat monografies sobre ciutats catalanes, com ara una Història de Sant Andreu de la Barca.[4]

Els seus llibres parlen de la història de Reus, el Camp de Tarragona i el Priorat, i dels territoris veïns: la Conca de Barberà, les Garrigues i la Ribera d'Ebre.[1] Forma part de l'equip de Carrutxa, una associació cultural dedicada a la divulgació del folklore i la cultura popular.[5] També ha col·laborat en múltiples revistes sobre temes històrics, sovint fent divulgació i donant coneixement de notícies inèdites.[1]

L'any 2015 va ser distingit amb del Tro de Festa, un guardó que atorga l'Ajuntament de Reus, pel seu treball de recerca constant en esbrinar i donar a conèixer les celebracions que envolten la festa Major de Sant Pere. També per ser membre de Carrutxa, pràcticament des de la creació de l’entitat i per haver estat autor d’una gran quantitat d’articles i llibres sobre les celebracions festives de la ciutat.[6]

Breu llistat de les seves obres[7]

[modifica]
  • 1977. Geografia del Baix Camp. Reus: El Ganxet, 1977, amb el Josep Maria Martí i Josep Maria Gort Juanpere
  • 1978. Reus en els segles XIV i XV. Reus: l'Ajuntament, 1978
  • 1980. Aproximació a la història de Reus. Reus: l'Ajuntament, 1980. Amb Pere Anguera Nolla i Jordi Mèlich.
  • 1984. Reus i el camp durant la guerra civil, 1462-1472. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1984. ISBN 843981481X
  • 1985. Pirates i bandolers, una aproximació des de la història i el folklore. Reus: l'Ajuntament; Regidoria de Cultura, 1985. Amb Salvador Palomar.[8]
  • 1987. Pere de Luna i la Senyoria de Reus. Reus: Patronat del Castell, 1987. ISBN 8450556287
  • 1990. La Cambreria de la Seu de Tarragona: segles XII i XIII. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1990. ISBN 8440482035
  • 1991. Història de la Cartoixa de Scala Dei. Reus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1991. ISBN 8460405494
  • 1994. Annals de l'Orfeó Reusenc (1918-1993). Reus: l'Orfeó reusenc, 1994. ISBN 8460495310 Ambmb Josep Gomis Espada.[9]
  • 1994. Història de Cornudella de Montsant, una vila del comtat de Prades. Reus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1994. ISBN 8460493636
  • 2003. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, 2003. ISBN 8423206599
  • 2004. Sia de tots conegut. Catàleg dels pergamins de l'Arxiu Municipal de Reus. Reus: Arxiu Municipal de Reus. 2004. ISBN 8489688303
  • 2005. Misericòrdia, la societat reusenca i les festes. Reus: Arxiu Municipal, 2005. ISBN 8489688311. Amb Salvador Palomar i Josefina Roma).
  • 2008. Sant Pere i el campanar. La construcció i les transformacions de l'edifici de la Prioral reusenca. Reus: Carrutxa, 2008. ISBN 9788487580406
  • 2011. Del Campanaret a Mart: notes biogràfiques de Josep Maria Gort Sardà (Reus, 1912-1972). Reus: Carrutxa, 2011. ISBN 9788487580529
  • 2010. Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus (1937-1939). Reus: Arxiu Municipal, 2010. ISBN 9788489688186. Amb Salvador Palomar.
  • 2017. Santa Maria de Bonrepòs: el monestir cistercenc de Montsant. Albarca: Migdia Serveis Culturals, 2017. ISBN 9788487580710
  • 2017. Reus, del passat al present: la formació d'una ciutat. Reus: Carrutxa, 2017. ISBN 9788487580727. Amb Josep Maria Gort Juanpere.
  • 2023. El comtat de Prades i la baronia d'Entença en els temps medievals. Barcelona: Rafael Dalmau, 2023. ISBN 9788423208920

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs: vol. I. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 335. 
  2. ↑ «El Ganxet: publicació infantil». CCUC. Universitats de Catalunya. [Consulta: 7 octubre 2024].
  3. ↑ «Ezequiel Gort: ‘Sóc el darrer arxiver tradicional a Reus’». Reus Digital, 29-05-2015.
  4. ↑ «Història de Sant Andreu de la Barca». CCUC. Universitats de Catalunya. [Consulta: 7 octubre 2024].
  5. ↑ «El vincle amb Carrutxa». Carrutxa, 30-06-2015.
  6. ↑ «Ezequiel Gort». Carrutxa. [Consulta: 7 octubre 2024].
  7. ↑ «Obres d'Ezequiel Gort». CCUC. [Consulta: 7 octubre 2024].
  8. ↑ «Pirates i Bandolers». Catàleg. Biblioteca del centre de Lectura de Reus. [Consulta: 7 octubre 2924].
  9. ↑ «Annals de l'Orfeó Reusenc». Catàleg. Biblioteca del Centre de Lectura de Reus. [Consulta: 7 octubre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ezequiel_Gort_Juanpere&oldid=34096877»