Vés al contingut

Ezio Levi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEzio Levi
Biografia
Naixement19 juliol 1884 Modifica el valor a Wikidata
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1941 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pavia
Col·legi Ghislieri Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLlengües romàniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWellesley College
Universitat de Palerm
Universitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsMirella Levi D'Ancona Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 8941

Ezio Levi d'Ancona (Màntua, 19 de juliol de 1884 - Boston, 28 de març de 1941) fou un filòleg, romanista i hispanista italià.[1] Una altra faceta de la seva activitat fou la de pianista de jazz.

Vida i obra

[modifica]

Nasqué a Màntua, fil d'una família de sefardites de Ferrara.[2] Va estudiar a la Universitat de Pavia (llicenciat el 1906) i a Florència amb Pio Rajna i Alessandro D'Ancona. Es casaria el 1921 amb una neboda d'aquest darrer i en prengué el segon cognom. Fou professor d'institut a Lucera i Nàpols. De 1922 a 1925 fou professor de Filologia Romànica a la Universitat de Palerm i des de 1925 fins a 1938 a la de Nàpols. Les lleis racials del feixisme el van expulsar de la universitat (seria substituït en la càtedra per Salvatore Battaglia) i es va exiliar als Estats Units. L'any 1940 ensenyà al Wellesley College però morí tot just un any més tard.

Es va interessar per la poesia medieval, amb estudis sobre poetes italians i sobre Maria de França. Després s'interessà per la literatura espanyola; organitzà un centre d'estudis hispànics a la Universitat de Nàpols poc abans d'haver-la de deixar.[3] Algunes de les seves obres de tema hispànic són Motivos Hispanicos (1933), Nella letteratura spagnola contemporanea: (saggi) (Florència: La Voce, 1922); Lope de Vega e l'Italia (Florencia: G. C. Sansoni, 1935) i Vite romantiche (Nàpols: Riccardo Ricciardi, 1934). Invità Federico García Lorca a anar a Itàlia. Fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Valladolid des del 1934. El seu arxiu es conserva a la Biblioteca Universitària de Bolonya.[1]

Una altra faceta d'Ezio Levi fou la de pianista de jazz i contribuí a introduir-lo a Itàlia, també com una forma d'oposició al feixisme. Va col·laborar a escriure una introducció al jazz en italià. La seva filla fou la historiadora de l'art Mirella Levi D'Ancona (1919–2014).

Publicacions

[modifica]
  • Francesco di Vannozzo e la lirica nelle corti lombarde durante la seconda metà del secolo XIV, Florència, 1908.
  • Antonio e Nicolò da Ferrara, poeti e uomini di corte del Trecento, Ferrara, 1909.
  • (Ed.) Fiore di leggende. Cantari antichi. Serie prima. Cantari leggendari, Bari, 1914.
  • I cantari leggendari del popolo italiano nei secoli XIV e XV, Torí, 1914.
  • II Principe Don Carlos nella leggenda e nella poesia, Pavia, 1914, Roma, 1924.
  • Poesia di popolo e poesia di corte nel Trecento, Livorno 1915, Bolònia, 1971; París, 1976.
  • (Ed.) Il libro dei cinquanta miracoli della Vergine, Bolònia, 1917.
  • Il canzoniere di Maestro Antonio da Ferrara, Florència, 1918.
  • I lais brettoni e la leggenda di Tristano, Perugia, 1918.
  • Piccarda e Gentucca. Studi e ricerche dantesche, Bolònia, 1921.
  • (Ed.) I Poeti antichi lombardi, Milà, 1921; Bolònia, 1979.
  • Studi sulle opere di Maria di Francia, Florència, 1922.
  • Nella letteratura spagnola contemporanea. Saggi, Florència, 1922.
  • L'unità del mondo latino, Roma, 1926.
  • (amb Ettore Gàbrici) Uguccione da Lodi e i primordi della poesia italiana, Venècia, 1928.
  • I catalani in Italia al tramonto del medio evo, Palma, 1929.
  • Lo Steri di Palermo e le sue pitture, Roma 1932, Palerm, 2003.
  • Motivos hispánicos, Florència 1933 (Pròleg de Ramón Menéndez Pidal).
  • Vite romantiche, Nàpols, 1934
  • Lope de Vega e l'Italia, Florència, 1935 (Pròleg de Luigi Pirandello).
  • Cinque studi sull'Ariosto, Nàpols, 1938.

Sobre Jazz

[modifica]
  • (amb Gian Carlo Testoni, 1912–1965), Introduzione alla vera musica di jazz, Milà 1938

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Gotor, José Luis «Ezio Levi, un hispanista erudito». : L'apporto italiano alla tradizione degli studi ispanici: Atti del Congresso, Nel ricordo di Carmelo Samonà, Napoli, 30 e 31 gennaio, 1 febbraio 1992, 1993, pàg. 71-84 [Consulta: 28 desembre 2016].
  2. ↑ Segons Gotor p. 71, el lloc originari d'Espanya d'on va sortir la família fou Zamora.
  3. ↑ GEC

Bibliografia

[modifica]
  • Cesare Segre, Alberto Varvaro, Ezio Levi d'Ancona, en la col·lecció Profili e ricordi, Società nazionale di scienze, lettere e arti in Napoli, 1986
  • Mary Whiton Calkins, The Works of Ezio Levi D'Ancona. Bibliography Republished, Wellesley College Alumnae Association Publication, juny 1940
  • Kenneth McKenzie, «Ezio Levi D'Ancona (1884-1941)», in: Italica: Quarterly Bulletin of the American Association of Teachers of Italian, vol. 18-20, pp. 76 ss [notícia necrològica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ezio_Levi&oldid=30148076»