Salvatore Battaglia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1904 Catània (Sicília) |
| Mort | 14 agost 1971 (67 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Formació | Università degli Studi di Firenze (1924–1926) Universitat de Catània (1922–1924) |
| Director de tesi | Mario Casella |
| Activitat | |
| Camp de treball | Italià, literatura castellana, llengües romàniques, literatura italiana, literatura francesa, filologia i història de la literatura |
| Ocupació | professor d'universitat (1934–1971), gramàtic, romanista, escriptor, crític literari, filòleg, lexicògraf, historiador de la literatura |
| Professors | Mario Casella i Attilio Momigliano |
| Alumnes | Alberto Varvaro i Francesco Bruni |
| Obra | |
Obres destacables | |
Salvatore Battaglia (Catània, 4 de juny de 1904 - Nàpols, 14 d'agost de 1971) fou un romanista i lexicògraf italià.
Vida
[modifica]Battaglia va començar el 1922 els seus estudis a la Universitat de Catània i després a la Universitat de Florència a partir de 1924, on seguí el seu mestre Mario Casella. Es va llicenciar el 1926 i treballà de redactor, de 1930 a 1938, a l'Enciclopedia Italiana on fou autor de molts articles de filologia romànica.
A partir de 1938 fou professor a la Universitat de Nàpols, succeint Ezio Levi D'Ancona que n'havia estat apartat per les lleis racials del feixisme, i hi restà fins a la mort, primer en una càtedra de filologia romànica i, des de 1961, de literatura italiana. Entre els seus alumnes hi ha Alberto Varvaro, que el succeí en la càtedra de filologia romànica, i Francesco Bruni. Va fundar el 1954 la revista Filologia Romanza (des de 1961 titulada Filologia e Letteratura). Va editar diversos textos medievals (la Teseida i el Filocolo de Boccaccio; també edicions i traduccions de Maria de França, Jaufré Rudel, Bernart de Ventadorn), i publicà nombrosos articles sobre literatura francesa, occitana, italiana i espanyola medieval (diversos articles es recullen en el llibre La coscienza letteraria del Medioevo, 1965).
En homenatge, el departament de Filologia moderna de la Universitat de Nàpols porta el seu nom.
El Grande dizionario della lingua italiana
[modifica]El nom de Battaglia és molt conegut en relació al Grande dizionario della lingua italiana, que col·loquialment s'anomena "el Battaglia", publicat per l'editorial torinesa UTET.[1] Battaglia hi va dedicar els darrers vint anys de la seva vida. Després d'una llarga preparació, es començà a publicar el 1961. Després de la mort de Battaglia, quan s'havia publicat el setè volum, fou continuat per Giorgio Barberi Squarotti (fins al volum 21, 2002). Se n'han publicat encara dos volums suplementaris. El diccionari vol cobrir tota la història de la llengua italiana i cada article va fornit amb una exensa documentació del mot (s'han buidat més de 14 mil obres de sis mil autors).
Referències
[modifica]- ↑ Es conserva la correspondència de Battaglia amb els responsables de l'editorial, correspondència que il·lustra la gestació del diccionari.
Bibliografia
[modifica]- Alberto Varvaro, "Salvatore Battaglia", Nàpols, Società Nazionale di Scienze Lettere e Arti, 1974
- Alberto Varvaro, "Salvatore Battaglia", in AA.VV., Letteratura italiana. I critici, vol. V, Milà, Marzorati, 1987, p. 3697–3709
- Dizionario biografico
- Mario Santoro, Battaglia, Salvatore, Enciclopedia dantesca (1970), Istituto dell'Enciclopedia italiana Treccani
- Alberto Varvaro, Salvatore Battaglia, pàgina web del Dipartimento di Filologia moderna "Salvatore Battaglia" de la Universitat de Nàpols que porta el seu nom
Enllaços externs
[modifica]- «Salvatore Battaglia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.