Fàbrica Batlló-Llenas
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici industrial  | ||||
| Construcció | 1839 | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Riereta, 19 i Sant Rafael, 29-31 | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 | |||||
La fàbrica Batlló-Llenas era un conjunt d'edificis, avui desapareguts, situats al carrer de la Riereta i de Sant Rafael del Raval de Barcelona, format per la juxtaposició de dues finques originàriament separades.
Història i descripció
[modifica]
El febrer del 1839, els germans Josep i Domènec Batlló i Barrera, en nom seu i dels seus germans (Batlló Germans) van adquirir en emfiteusi a la família Capdevila un terreny de 30.037 pams quadrats als carrers de la Riereta i de Sant Rafael,[1] i el març, en van fer agnició de bona fe[2] de 12.500 pams quadrats al tintorer Joan Llenas i Colom (1781-1851), originari de Moià.[3][4]
L'abril del mateix any, Josep Batlló va demanar permís per a construir una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos a la cantonada dels carrers de la Riereta i Sant Rafael, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[5][6] El juny, va presentar una segona sol·licitud per construir una miranda sobre la caixa d'escala de l'edifici en construcció.[7] Per la seva banda, el juliol, Joan Llenas va demanar permís per a construir una casa-fàbrica de planta baixa, quatre pisos, miranda i una «quadra» de planta baixa, al nou carrer de Sant Rafael i al costat de la dels germans Batlló,[8] segons el projecte de l'arquitecte Josep Vilar.[9][10]
El 1846, Batlló Germans va presentar una sol·licitud per a legalitzar-ne la màquina de vapor, segons els plànols de l'arquitecte Francesc Daniel Molina,[6] mentre que Joan Llenas va fer el mateix amb els plànols de l'arquitecte Josep Vilar.[10] Aquell mateix any, Josep Batlló va deixar l'empresa familiar a canvi d'una indemnització de 18.000 lliures,[11] i el 1849, els seus germans Ignasi, Feliu, Jaume, Caterina i Sabina vengueren la propietat, incloent-hi el repartidor d'aigua, al seu veí Joan Llenas,[12] traslladant la producció al carrer del Marquès de Barberà (vegeu casa-fàbrica Amat-Llopis). Segons les «Estadístiques» del 1850, la fàbrica del carrer de la Riereta estava dotada d'una màquina de vapor de 8 CV, amb una filatura mecànica de 1.440 fusos de mule-jenny i donava treball a uns 41 operaris.[6]
Joan Llenas va morir el 1851,[13] i el seu fill Francesc Llenas i Duran[14] va constituir la societat Llenas Germans amb el seu germà Sebastià i quatre socis més.[15][16] Posteriorment, amb l'entrada d'Emili Chalaux com a soci, es diria Llenas Germans i Chalaux:[17] «Riereta, 19, Tintorería de seda, lana, hilo y algodon. Gran fábrica movida por vapor, y montada á la altura de las principales del extranjero. En este antiguo y acreditado establecimiento hay épocas en el año que se tiñen de 5000 á 6000 libras diarias. D. Francisco Llenas hermanos y Chalaux.»[18] Posteriorment, la vídua d'Emili Chalaux va continuar la indústria de tintoreria al carrer d'Almogàvers, 41-43 (on actualment hi ha el parc de l'Estació del Nord).[19]
El 1877, Francesc Llenas va demanar permís per a reparar la caldera de vapor,[20] i va morir l'any següent.[14] Al tombant de segle, l'hereu Francesc Llenas i Ventura (c. 1844-1918)[21][22] hi va muntar una fàbrica de teixits de cotó sota la raó Llenas i Gallet,[23][24] que el 1904 va ser l'escenari d'una violació: «Una jóven obrera de la fábrica de tejidos que los señores Llenas y Gallet poseen en la calle de la Riereta, 19, ha denunciado esta mañana al Juzgado que á eso de las seis y media el mayordomo del establecimiento, Vicente Pascuet, de 25 años, subió á la habitación en que dicha muchacha se ponía la ropa de trabajo, cerró la puerta con llave, derribó á la joven y á viva fuerza la atropelló brutalmente. La jóven salió luego de la fábrica y denunció el hecho á la guardia municipal, la cual detuvo al violador, conduciéndole junto con la muchacha, al Juzgado.»[25]
El 1910, el nou propietari Joan Sanpera i Torras va demanar permís per a deconstruir una part del conjunt,[26] donant-li l'aspecte amb què va arribar fins a finals del segle xx, quan era ocupat per un taller de fusteria.[6] Afectat pel PERI del Raval, va ser enderrocat després del 2009.[27]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.249/13, f. 82v-86, 19-02-1839.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Juan Llenas Colom». geneanet. Badal i Segura.
- ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.249/13, f. 122v-123v, 18-03-1839.
- ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-130, 08-04-1839.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 396-399.
- ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-131.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-131, 04-07-1839.
- ↑ 10,0 10,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 521-523.
- ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, 11-02-1847.
- ↑ AHPB, notari Ramon Torras i Golorons, manual 1.326/21, f. 431v-436, 09-12-1849.
- ↑ «Diario de Barcelona» p. 5254, 06-09-1851.
- ↑ 14,0 14,1 «Francisco Llenas Durán». geneanet. Badal i Segura.
- ↑ AHPB, notari Ramon Torras i Golorons, manual 1.226/23, f. 355-260v, 31-10-1851.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 240.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 135.
- ↑ «BARCELONA 1907 VIUDA DE EMILIO CHALAUX Y CIA. S.EN C. TINTORERIA». todocoleccion.net.
- ↑ «Francisco Llenas. Riereta 19. Reparar la caldera de la seva fàbrica de tintoreria». Q127 Foment 9F. AMCB.
- ↑ «Francesc LLENAS I VENTURA». geneanet. Badal i Segura.
- ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició vespre), 07-11-1918.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1901, p. 1019.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1333.
- ↑ El Diluvio. Diario político, de avisos, noticias y decretos (edición de la tarde), 08-11-1904, p. 3.
- ↑ «Juan Sanpera. Riereta 19 i Sant Rafael 29-31. Reformes». Q127, Foment 1007/1910. AMCB, 19-09-1910.
- ↑ «Carrer de la Riereta, 19». Google Maps, 01-07-2009.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019.
- Cabana, Francesc «Els Batlló». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.