Vés al contingut

Fàbrica Palmerola

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFàbrica Palmerola
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixcotó Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map

La fàbrica Palmerola va ser una indústria cotonera del segle xix, amb seus al carrer de Gombau, 12 de Barcelona i Ripoll.

Història

[modifica]

Feliu Palmerola era un fabricant d'indianes[1] originari de Sant Hipòlit de Voltregà,[2] que el 1815 residia a la casa-fàbrica de Maurici Prat al carrer del Carme.[3] El 1823, la seva vídua Ignàsia Grau[4] va adquirir a Joan Baptista de Queralt i Silva, comte de Santa Coloma, dos masos a la parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, sufragània de Sant Bartomeu de Llaés, per 12.000 lliures, de les quals 8.000 eren de l'usdefruit del seu marit i les 4.000 del seu cunyat Antoni.[5][6]

El 1826, la fàbrica de pintats d'Antoni Palmerola i Miarons[7] es traslladà des de la casa-fàbrica Salgado al carrer dels Còdols a la de Josep Estrada al carrer de Gombau,[8] i el 1829, els seus veïns Jaume Urell i Miquel Villaret el van denunciar pel fum i els sorolls que causava.[9] També hi vivien Antoni Fons i Palmerola,[10] que a la mort el 1834 de l'indià Francesc Solernou i Vallès n'esdevendria marmessor[11] i tutor dels seus fills menors d'edat Manuel i Josepa,[12] així com el primogènit Francesc Solernou i Fernández.[13] El 1836, Fons hi tenia una fàbrica de cintes de cotó,[14] i a la Guía de forasteros en Barcelona del 1842 hi figurava com a comerciant.[15]

El 1841, va adquirir un antic molí paperer i després filatura de cotó a Ripoll, destruït pel setge de 1839,[16] mogut per la força hidràulica del rec de l'Almoina (anomenat així en referència a l'almoiner del Monestir de Santa Maria de Ripoll),[17] una derivació de la séquia Molinar o de Santa Maria, que uneix el riu Freser a Campdevànol amb el Ter a Ripoll.[18] Un cop reconstruït, seria la seu de la fàbrica de filats i teixits de cotó de la societat Fons, Palmerola i Cia,[19] constituïda aquell mateix any pel mateix Fons, Feliu Palmerola i Grau[20] i Francesc Solernou i Fernández.[17][12]

El 1842, Palmerola es va casar amb Rosa Cayol i Padró (†1899),[21] filla del comerciant i navilier Llorenç Cayol i Martí (1780-1854).[22][23][12] Poc després, Solernou cedí a Fons els drets sobre la fàbrica de Ripoll, dirigida per aquest, i en reciprocitat, Fons va fer el mateix amb la de capdells i madeixes del carrer de Gombau, reconstiuïnt la societat com a Fons i Palmerola.[17][12] Posteriorment, aquesta canviaria de nom a Palmerola i Solernou,[18] amb seu al carrer de Gombau, on exercia de comerciant[24][25] i tenia el despatx de la fàbrica de Ripoll.[26] El 1849, la fàbrica del carrer de Gombau era a nom del fabricant de Manresa Josep Gros[27] i Jordana (†1877),[28] casat amb Magdalena Palmerola i Grau,[29] que el 1854 faria construir un nou edifici als carrers de les Freixures i de Sant Pere Més Baix (vegeu Casa Josep Gros).[30]

Quarteró núm. 30 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1860, després de la mort de Fons, el seu fill Antoni Fons i Fàbregas va vendre a Palmerola la seva tercera part de l'edifici i la maquinària de la fàbrica de Ripoll,[31] que continuaria amb el nom d'aquest:[18][32] «Palmarola, Felio; depósito de hilados, tejidos y torcidos de algodon de varias clases y números para tejer y bordar, en ovillos y madejas; tejidos llamados guineas, de 4, 5 y 6/4 de 1.ª y 2.ª clase. La fàbrica se halla en Ripoll, c, del Prado 44. Los pedidos deben efectuarse al depósito. c, Gombau 12.»[33]

Palmerola va morir el 1863,[34] i la fàbrica va continuar amb la seva vídua i el seu fill Feliu Palmerola i Cayol (1843-1920)[35] sota la raó social de Vídua de Palmerola i Fill.[18] El 1877, era en concurs de creditors i se'n cercaven llogaters.[36]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diario de Barcelona, 25-11-1817, p. 1792. 
  2. ↑ «FELIO PALMAROLA». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  3. ↑ Diario de Barcelona, 09-07-1815, p. 994. 
  4. ↑ «IGNACIA GRAU». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  5. ↑ AHPB, notari Jaume Morelló i Mas, manual 1.222/3, f. 67v-70v, 17-07-1823.
  6. ↑ Congost, 1989, p. 85.
  7. ↑ «Documentació sobre Antoni Palmerola, fabricant de pintats». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
  8. ↑ Diario de Barcelona, 11-01-1826, p. 86. 
  9. ↑ «Jaume Urell. Miquel Villaret. Gombau, 17. Denuncien per fum i sorolls a Antoni Palmarola». C.XIV Obreria C-104 (pendent de classificació). AHCB, 13-11-1829.
  10. ↑ Diario de Barcelona, 22-08-1833, p. 1872. 
  11. ↑ Diario de Barcelona, 25-11-1834, p. 2725. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Portavella i Isidoro, 2003.
  13. ↑ Diario de Barcelona, 25-08-1837, p. 1900. 
  14. ↑ Diario de Barcelona, 05-06-1836, p. 1276. 
  15. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 20. 
  16. ↑ AHPB, notari Joan Elias i Cebrià, manual 1.266/6 (1a part), f. 25-27, 19-02-1841, i f. 28-29v, 21-02-1841.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/2 (2a part), f. 119v-125, 04-10-1842.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «Fàbriques tèxtils Palmarola». Palmarola. Tot sobre el cognom.
  19. ↑ «Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte» p. 94, 1842.
  20. ↑ «FELIO PALMAROLA GRAU». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  21. ↑ «ROSA CAYOL PADRÓ». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  22. ↑ «LORENZO CAYOL MARTI». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  23. ↑ AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/2 (2a part), f. 43-44v, 04-04-1842.
  24. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 241. 
  25. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 199, 287. 
  26. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 312. 
  27. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 386. 
  28. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 16-01-1877, p. 582. 
  29. ↑ Rufé i Majó, Miquel. Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí, 1984, p. 82. 
  30. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 172, 319. 
  31. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 12-05-1883, p. 5807. 
  32. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 148, 256. 
  33. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 90, 175, 626, 634, 825, 830, 873. 
  34. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 12-02-1863, p. 1430. 
  35. ↑ «FELIO PALMAROLA CAYOL». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  36. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 25-10-1877, p. 12090. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_Palmerola&oldid=34215951»