Vés al contingut

Fallen Angel (pel·lícula de 1945)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFallen Angel
Fitxa
DireccióOtto Preminger Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióOtto Preminger Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLeland Fuller Modifica el valor a Wikidata
GuióHarry Kleiner Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Raksin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph LaShelle Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHarry Reynolds Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1945 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal, drama, cinema negre i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0037691 FilmAffinity: 188309 Allocine: 1595 Rottentomatoes: m/1155983-fallen_angel Letterboxd: fallen-angel Allmovie: v90928 TCM: 23858 TV.com: movies/fallen-angel AFI: 24403 Archive.org: fallenangel1945_202002 TMDB.org: 26243 Modifica el valor a Wikidata

Fallen Angel és una pel·lícula dels Estats Units d'Otto Preminger estrenada el 1945.

Argument[1]

[modifica]

Sense diners, Eric Stanton no pot continuar el seu viatge, baixa d'un bus i va a parar a Walton, una petita ciutat de la costa californiana. Es troba en un petit cafè a la platja i coneix Pop, el propietari, Mark Judd, un vell policia novaiorquès, i Dave Atkins. Tot aquest petit món gravita al voltant de la bonica cambrera del bar, Stella. Stanton, atret, afalaga en va Stella que, cansada d'aventures sense futur, no aspira més que a casar-se. Per aconseguir diners, Stanton fa conxorxa amb un xarlatà que fa un número d'espiritisme.

Ha de fer publicitat per atreure gent a una sessió pública i decideix persuadir les dues filles de l'antic alcalde de la ciutat, June i Clara Mills, d'assistir a la representació que espera, gràcies a la seva reputació, arrossegar altres persones. És un èxit i el professor Madley li proposa seguir-lo a les seves gires, qStanton es nega esperant conquerir Stella. Però la cambrera rebutja sempre les seves insinuacions, Stanton li proposa llavors tenir paciència prometent procurar-se els diners necessaris per treure-la de la seva condició. Té en efecte el projecte de seduir la rica June Mills per arrabassar la seva fortuna. Sense gran experiència, June es deixa seduir i en menys d'una setmana, es casen. El vespre mateix, escapant-se del llit conjugal, no pot impedir trobar-se amb Stella per anunciar-li l'èxit del seu pla. Però assabentant-se del seu matrimoni, Stella el refusa sense mirament. L'endemà matí, la jove és trobada assassinada. Mark Judd, amb la seva experiència, ajuda la policia local a investigar. Procedeix a un fort interrogatori a Dave Atkins, sospitós de ser l'amant de Stella, després interroga Stanton. Aquest decideix fugir a San Francisco amb June. Es troben en un hotel lamentable i Stanton explica amb tota franquesa la vida lamentable que ha portat a la seva dona. L'endemà June és detinguda i Stanton decideix tornar a Walton, per investigar. Desemmascara Mark Judd, amant de Stella des de fa dos anys, ella l'havia rebutjat sabent-lo casat i incapaç d'obtenir el divorci.

Stanton es queda amb June enamorada sincerament d'ell.

Repartiment

[modifica]

I, entre els actors que no surten als crèdits :

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Crítica

[modifica]
  • «A semblança de nombroses dones fatals sortides del medi proletari, Stella és condemnada. Aquesta condemna és alhora individual i cultural en el sentit que la societat patriarcal dominant en l'època clàssica del Cinema negre reprimia les dones el comportament de les quals violava els seus principis. »[3]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fallen Angel». The New York Times.
  2. Le film noir Patrick Brion, Éditions de la Martinère 2004 ISBN 2-7324-3144-3
  3. Alain Silver & James Ursini - - Les Mille yeux du Film Noir