Vés al contingut

On és la Bunny Lake?

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOn és la Bunny Lake?
Bunny Lake Is Missing Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióOtto Preminger Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióOtto Preminger Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Mortimer, Penelope Mortimer i Ira Levin Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPaul Glass Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDenys N. Coop Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLondres Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enBunny Lake Is Missing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerethriller, cinema de misteri, thriller psicològic i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0058997 FilmAffinity: 689495 Allocine: 2147 Rottentomatoes: m/bunny_lake_is_missing Letterboxd: bunny-lake-is-missing Allmovie: v86245 TCM: 3734 TV.com: movies/bunny-lake-is-missing TMDB.org: 1942 Modifica el valor a Wikidata

On és la Bunny Lake? (títol original en anglès: Bunny Lake Is Missing) és un thriller psicològic britànic d'Otto Preminger estrenat el 1965. Va ser rodat a Londres. Hi apareix el grup The Zombies que interpreta el seu propi paper. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Una jove americana, Ann Lake, s'acaba de traslladar a Londres amb la seva filla Felicia Lake, anomenada Bunny Lake. El seu germà, Steven Lake que ja viu allà, l'ajuda a instal·lar-se. Quan va a buscar la seva filla a l'escola, Ann Lake no troba Bunny. Steven arriba per resoldre el problema i tots dos busquen per tots els racons de l'escola, en va. Contacten ràpidament amb la policia, amb el seu cap el Tinent Newhouse, que veient que les recerques no tenen èxit, qüestiona l'existència fins i tot de Bunny Lake. S'interessa llavors pel vincle particular entre Ann Lake i el seu germà, interrogant-los sobretot sobre la seva infantesa. Descobreix que Ann, de petita, tenia una amiga imaginària: una noia denominada Bunny.

Les pistes són contradictòries i Steven acaba ingressant la seva germana a un psiquiàtric. Ella fuig i torna a casa seva, on troba Steven amb la Bunny, amenaçant de matar-la perquè des que va néixer, la seva germana es va distanciar d'ell. L'Ann comença a distreure'l desesperadament fins que arriba la policia just a temps per impedir que Stven executi l'assassinat.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
« L'originalitat profunda d'aquesta pel·lícula resideix en el seu estil, aquesta fluïdesa constant que Preminger manté de dalt a baix. Una tensió progressiva no és l'objectiu rebuscat. L'escenificació no es refereix només a personatges i situacions cada vegada més tensos (...) Respecta constantment una realitat que, amb la nostra mirada, es metamorfosa i que registra simplement. Aquestes llargs plans, aquesta serenitat de l'escenificació s'oposen en les escenes convulsives del final, una mirada apaivagada, una atenció escrupolosa, al límit antidramàtic. »
— Frédéric Vitoux, Midi Fantastique num.14, juny 1966
« Malgrat un clima propi del cinema fantàstic tradicional (una clínica de nines, nens que desapareixen, malsons, la nit al barri de Soho), és sobretot el rigor matemàtic del guió i de la seva impecable lògica el que sedueix la intel·ligència de l'espectador: no una contradicció, no un detall més o en menys, no una falla en l'exposició. L'espectador és enganyat però no pel realitzador! (...) Una vegada més, més enllà d'una trama dramàtica apassionant Preminger explica la lluita de l'esperit humà contra el món que l'envolta i les pressions morals que el condicionen. »
— René Prédal, Cinema Fantastique, edicions Seghers 1970
« La psicopatologia proveeix a les pel·lícules de suspens una mina inesgotable de situacions rocambolesques amb l'ajuda de les quals, i amb la condició que es tingui ofici, es pot construir una pel·lícula honesta.(...) D'un gènere sens dubte secundari, però d'una escenificació impecable, sense troços inútils ni efectes d'ordre visceral (com la "música" o els "enllumenats" que pateixen les pel·lícules de terror). »
— Analyse General de les Pel·lícules 1966, edició Penser Vrai, 1r trimestre 1967
« Obra molt intrigant, Bunny Lake marca la tornada d'Otto Preminger al cinema negre tretze anys després del destacable Cara d'àngel. De nou el realitzador excel·leix creant una atmosfera - aquí més angoixosa que desesperada - gràcies sobretot a un assenyat ús del blanc i negre.(...) A destacar la interpretació de Laurence Olivier com a inspector quotidià i abrupt. »
— >Guy Bellinger, Guide des films, Jean Tulard (ISBN 2-221-90054-5)

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. On és la Bunny Lake?. esadir.cat. 
  2. «Bunny Lake is missing». The New York Times.

Bibliografia

[modifica]
  • Monthly Film Bulletin, núm. 386 (anglès)
  • Sight and Sound, primavera 1966, p. 95 (anglès)
  • Cahiers du cinéma, núm. 178, maig 1966
  • Positif, núm. 76, juny 1966