Vés al contingut

Fanals del Pla de Palau

Infotaula d'obra artísticaFanals del Pla de Palau

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfanal i enllumenat públic Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Identificador1904-1
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1354 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41194 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·lecció
MunicipiSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPla de Palau Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 59″ N, 2° 11′ 03″ E / 41.383064°N,2.184124°E / 41.383064; 2.184124

Els Fanals del Pla de Palau són una obra d'Antoni Gaudí situada davant de l'antiga Duana de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

[modifica]

Després de l'encàrrec que Gaudí rebé el 1878 per a dissenyar els fanals de la Plaça Reial, el 1889 l'Ajuntament de Barcelona li'n féu un de nou per al Pla del Palau. El disseny és idèntic, excepte en el nombre de braços (tres en lloc de sis), i la part central de la columna, on canvia el coronament troncocònic ja que desapareix l'al·lusió al comerç (atributs de Mercuri).[1]

Inaugurats el 1890, es van col·locar en dos emplaçaments diferents: dos davant de l'antiga Duana i dos més a l'entrada de l'actual passeig Joan de Borbó,[1] que foren retirats a principis del segle xx. Un d'ells fou reproduït en una pintura de Francesc Soler i Rovirosa amb colors molt vius.[2]

Segons conten les cròniques, sembla que el cost pressupostat per Gaudí va ser de 3.600 pessetes pel fanal de mostra, considerant que els següents tindrien un cost inferior, aproximadament de 2.000 pessetes.[2]

Descripció

[modifica]

Els fanals presenten un pedestal de pedra com a suport base, de planta poligonal i cos prismàtic de la que neix el fust de forja i bronze. La unió entre aquests dos elements es produeix mitjançant tres braços metàl·lics que abracen el pedestal, decorats amb discos umbilicats amb decoració vegetal interna i dues barnilles que formen una «V» amb els caps ornats soldades damunt seu. El tronc del fanal, de diàmetre decreixent, presenta al terç inferior dos escut de la ciutat de Barcelona, que abasten tot el seu perímetre, gravats i policromats amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi. Poc més amunt de la meitat de l'alçada total del fanal neixen els tres braços que sustenten la lluminària, ornamentats per sobre i per sota per aplicacions al fust de motius florals. Els tres fanals pròpiament dits, que originalment eren de gas, estan rematats per una corona. La part superior del fust, decorat amb decoracions incises geomètriques, acaba en un remat que recorda una corona invertida amb tres dracs ornamentals, col·locats a mode de radis.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Fanals». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Fanals Pla de Palau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.