Vés al contingut

Bar Torino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Bar Torino
Imatge
(1907) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBar Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteRicard de Capmany i Roura Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 10′ E / 41.39°N,2.17°E / 41.39; 2.17
PremisPremi al millor establiment comercial al Concurs anual d'edificis artístics de Barcelona (1902)

El bar Torino va ser un establiment hosteler situat al passeig de Gràcia, 18 de Barcelona, creat el 1902 i desaparegut el 1911. Va destacar per la seva decoració d'estil modernista, dirigida per Ricard de Capmany i amb la col·laboració dels arquitectes Antoni Gaudí, Pere Falqués i Josep Puig i Cadafalch.

Història i descripció

[modifica]
Entrada al bar
El Petit Torino i la reixa del passatge dels Escudellers

A començaments del segle xx, el torinès Flaminio Mezzalama es va establir a Barcelona, amb l'objectiu d'introduir-hi el vermut Martini & Rossi, un aperitiu alcohòlic aleshores molt estès per Itàlia.[1] El Torino va ser inaugurat el 20 de setembre de 1902,[2] i el 1903 va guanyar el Concurs d'Establiments Artístics convocat per l'Ajuntament de Barcelona.[3]

Considerat com el bar més luxós de la ciutat,[4] la seva decoració modernista va ser realitzada sota la direcció del pintor i decorador Ricard de Capmany, que va comptar amb la participació d'alguns dels millors arquitectes del moment: Antoni Gaudí, Pere Falqués i Josep Puig i Cadafalch, que se'n van encarregar del menjador, la marquesina i el sostre, respectivament.[4] També va intervenir-hi el pintor Ricard Urgell, autor de dos plafons amb escenes de caça, a més d'uns frescs realitzats per Emili Saumell Llavallol i Francesc Garcia Escarré, així com un llarg elenc d'artistes i professionals: les vidrieres emplomades eren d'Antoni Bordalba, els bronzes i metalls d'Octavi Domènech, la foneria de Fills de Gaspar Quintana, els mosaics de la Società Musiva Veneziana, els llums de Fratelli Tosso, la fusteria d'A. Calonja i Fills, el mobiliari de Michael Thonet i els tapissos de Modest Urgell.[5]

Gaudí va dissenyar l'ornamentació de l'anomenat Saló Àrab, confeccionada amb llosetes de cartró premsat i vernissat que imitaven rajoles i mosaics, fabricades per Hermenegild Miralles, un impressor i editor per al qual va construir el portal Miralles.[3]

Uns mesos més tard, Mezzalama va obrir un altre local al carrer dels Escudellers, anomenat Petit Torino i també decorat per Ricard de Capmany.[1]

El local del passeig de Gràcia va tenir una existència efímera, ja que va tancar el 1911, i al seu lloc s'ubicà la Joieria Roca,[6] que l'any 2009 va ser convertida en una botiga de la Joieria Tous.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Grill Room». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Anunci del Bar Torino». La Publicidad (edición mañana), 20-09-1902, pàg. 1.
  3. ↑ 3,0 3,1 Giralt-Miracle, 2012, p. 91.
  4. ↑ 4,0 4,1 DDAA, 2006, p. 172.
  5. ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 451.
  6. ↑ «Bar Torino (1902-1911)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 13-04-2011.
  7. ↑ Martel, Cristina F. «Tous abre la nueva flagshipstore del edificio Roca en Barcelona». Embelezzia: Luxury & Style, 19-02-2009. Arxivat de l'original el 20-05-2012.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bar Torino
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bar_Torino&oldid=33595841»