Far de la Banya
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Far  | |||
| Construcció | 1864 | |||
| Mesura | 26 ( ) m | |||
| Abast del far | 12 mn | |||
| Altura focal | 27 m | |||
| Il·luminació característica d'un far | L 1 oc 2 L 1 oc 8 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Ràpita (Montsià) | |||
| Localització | Ctra. Aluet-Alfacs, partida de la Punta de la Banya | |||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 6432 | |||
El Far de la Banya és un far de la Ràpita (Montsià) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]El far és situat a la Punta de la Banya -platja que sobresurt cap al sud i a 3 milles al sud-est de la boca del port dels Alfacs-. Té una alçada de 23,70 m i 3 m de diàmetre. Està a 30 cm sobre el nivell del mar. S'empraven panells fotovoltaics que donen uns 26 o 25 A i alimenten una bateria elèctrica d'acumuladors de 700 A·h de capacitat, que accionen un llum elèctric de 150 watt/4 V, que té un abast de 12 milles. La torre és de formigó i els senyals diürns d'identificació són unes ratlles gruixudes blanques i negres a tot el seu voltant. Els antics habitatges dels treballadors estan enrunats.[1]
A aquest tipus de far se'ls en diu d'"ocultació", ja que està equilibrat el temps de llum visible i de l'amagada. Té un grup de 4 i 1 "ocultacions", amb un ritme total de 20 segons.[1]
Història
[modifica]Els fars d'aquesta zona van ser projectats el 1860 per D. Lucio del Valle. El que hi havia abans tenia una alçada de 18,70 metres, amb una torre de ferro, una mica cònica, pintada de color groc amb llanterna poligonal i cúpula de coure.[1]
El far va deixar de tenir personal al seu servei l'any 1943. El 1975 es va començar la construcció de l'actual torre, on es va mantenir el sistema lluminós i durant un temps van estar tots dos junts. L'any 1985, aquest far fou automatitzat.[1]
L'òptica era de la casa Chance, construïda el 1861, de 12 milles d'abast, revestit amb fusta. Aquest primitiu far fou traslladat,[2] els anys 80, al port de Tarragona a iniciativa del seu antic director, Joaquin Juan Dalac, com a únic supervivent dels famosos fars de ferro del Delta de l'Ebre.[1]
L'any 2003 el far de la Banya va ser restaurat i adequat[3] com a extensió del Museu del Port de Tarragona. A l'antic habitatge del torrer, un espai hexagonal de 52 m2, una exposició permanent, mostra diferents objectes relacionats amb el món dels senyals marítims. En l'actualitat està tancat temporalment.[1] Arxivat 2015-07-12 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Far de la Banya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ «Far de la Banya. Port de Tarragona». Arxivat de l'original el 12 de juliol 2015. [Consulta: 7 agost 2015].
- ↑ Vegeu l'article: Far de la Banya (Tarragona).
Vegeu també
[modifica]- Far del Fangar (Deltebre)
Enllaços externs
[modifica]- «Far de la Banya». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.