Vés al contingut

Farinera L'Esperança

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Farinera L'Esperança
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Construcció1869 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2005 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Sagrera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSagrera, 53-57 i Ciutat d'Elx, 12-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 15″ N, 2° 11′ 27″ E / 41.4207°N,2.19076°E / 41.4207; 2.19076

La farinera L'Esperança era una antiga fàbrica del barri de la Sagrera de Barcelona, actualment desapareguda.

Història

[modifica]

L'agost del 1869, el serraller Bonaventura Costa i Dòria va adquirir en emfiteusi a Isidre Feliu i Serarols, que hi tenia una adoberia de pells, uns terrenys a la vora de la Carretera de Ribes (actualment carrer de la Sagrera) i una séquia tributària del Rec Comtal anomenada «Fora Viaix», al terme municipal de Sant Martí de Provençals.[1] El setembre del mateix any va presentar el projecte de construcció d'una fàbrica de farines signat pel mestre d'obres Pau Martorell.[2] El gener del 1870 van demanar permís per a instal·lar-hi dues calderes de vapor, segons el projecte de l'enginyer Teodor Merly,[3] i el 21 de gener del 1871 es va acabar de pagar la construcció, que fou dirigida pel paleta Pere Falqués i Saldoni, parent de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí.[4][2] Aquel mateix dia es va constituir la societat Palès, Costa i Cia, formada pels flequers Andreu Palés i Casanova i Joan Vilaró i Guardiola, i els serrallers Bonaventura i Marcel·lí i Costa i Dòria, per a explotar la farinera,[5] que va rebre el nom de «L'Esperança» pel nom de la filla recentment nascuda d'Antoni Palés.[2]

L'abril del mateix any, Buenaventura Costa va cedir la seva part al fariner de Sant Martí Jacint Gili i Garí, i es va constituir la societat Palés, Costa, Gili i Cia, amb Antoni Palés com a principal accionista, que va impulsar l'ampliació de la farinera amb successius projectes del mestre d'obres Antoni Falqués i Ros,[6][7] així com la modernització amb el sistema austrohongarès, que Gili ja utilitzava a la seva farinera del Poblenou. Aquest substitueix la mola de pedra per un cilindre de ferro, proporcionant una farina de més qualitat i més rendiment en la producció.[2]

Antoni Palés va morir el 1878, succeït pels seus fills Antoni i Francesc Palés i Arró (†1902),[2] i aquell mateix any, Antoni Falqués va projectar-hi uns habitatges.[8] El 1886, Isidre Feliu els va establir la seva adoberia (núm. 109 del carrer de la Sagrera),[9] i la fàbrica, que fins aleshores ocupava el núm. 107, va ser ampliada amb una nova nau i uns magatzems a la part posterior de la parcel·la,[10] fins a cobrir un tram del Rec Comtal, arribant al carrer de Sant Sever (actualment Ciutat d'Elx).[11]

Al tombant de segle, una sèrie de problemes van provocar l'escissió de la societat, i va quedar al capdavant de la farinera Antoni Palés i Arró,[2][12] que el 1907 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis.[13] Va morir el 1911,[14] i el va succeir la vídua Francesca Basté i Capmany[15] sota la raó social Vídua de Palés i Fills,[16][17] que el 1917 va demanar permís per a construir-hi una sitja, segons el projecte del mestre d'obres Josep Graner i Prat.[18] A les dècades del 1930 i 1940, la raó social Fills d'Antoni Palés Arró SA hi produïa farina de blat i derivats,[19] mentre que la resta de farines es produïen a La Ceres Catalana,[20] fundada per Francesc Palés prop de la plaça de les Glòries Catalanes.

La farinera va tancar el 1964, i el 1966, la fàbrica va ser llogada al fabricant de plomes estilogràfiques Inoxcrom, empresa fundada per l'inventor Manuel Vaqué i Ferrandis.[2] La propietat va continuar en mans de la familia Palés fins que va ser adquirida per la immobiliària CEVASA,[21] fundada també per Vaqué, que finalment la va enderrocar el novembre del 2005 «sense que ningú hi digués res», en paraules del geògraf i historiador Martí Checa Artasú.[22] Després de l'enderrocament s'hi va fer una intervenció arqueològica que va posar de manifest el tram del Rec Comtal corresponent a la farinera,[23] actualment enterrat sota la vorera del carrer de la Ciutat d'Elx.

Referències

[modifica]
  1. ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, 30-08-1869.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «ENDERROCADA LA FARINERA LA ESPERANZA (Dte. Sant Andreu)». Barcelona patrimoni. La memòria urbana (blog). Martí Checa-Artasu, 22-01-2006.
  3. ↑ «Buenaventura Costa y Doria, co-propietari d'una fàbrica de farina en construcció situada al barri de La Sagrera, demana permís per instal·lar dues calderes de vapor». Obres particulars 12/1870. AMDSM, 20-01-1870.
  4. ↑ AHPB, notari Josep Sayrols i Monter, manual 1.372/25, f. 103-104v, 21-01-1871.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Sayrols i Monter, manual 1.372/25, f. 105-108v, 21-01-1871.
  6. ↑ «"Pales Costa Gili y Cía", amos de la fàbrica farinera situada al carrer de la Sagrera, sol·liciten edificar una casa al costat de la indústria de la seva propietat». Obres particulars 99/1871. ADMSM, 17-10-1871.
  7. ↑ «Els propietaris de la fàbrica farinera, "Pales Costa, Gili i Companyia", sol·liciten edificar als dos solars que posseeix al marge de la seva indústria situada al carrer de la Sagrera». Obres particulars 612/1875. ADMSM, 08-02-1875.
  8. ↑ «Els senyors Pales, Costa, Gili i Cía sol·liciten afegir dos pisos més al costat de la seva fàbrica de la seva propietat situada al carrer de la Sagrera». Obres particulars 1551/1875. ADMSM, 27-09-1878.
  9. ↑ AHPB, notari Joaquim Nicolau, 13-02-1886.
  10. ↑ «Pales Costa Gili i Cía sol·liciten edificar una vivenda al carrer de La Sagrera número 109 de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 898/1886. ADMSM, 25-02-1886.
  11. ↑ «"La Razón Social Palés, Costa y Gili" sol·licita edificar sobre la Sèquia Comtal uns magatzems situats al costat de la seva fàbrica de farines de La Sagrera». Obres particulars 943/1886. ADMSM, 05-07-1886.
  12. ↑ Anuario-Riera, 1904, p. 1253. 
  13. ↑ «Permís a Antonio Palés i Arró per aixecar un tercer pis-quadra a la seva fàbrica de farines del carrer Sagrera 109 i carretera de Ribas». Q127 Eixample 11056/1907. AMCB.
  14. ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 14-11-1911, p. 16. 
  15. ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición tarde), p. 7476. 
  16. ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 26. 
  17. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 613. 
  18. ↑ «Pedro Grau, apoderat de Francisca Basté, viuda de Palés, i dels seus fills. Gran de la Sagrera 107-109. Cobrir un pati de la fàbrica de farines "La Esperanza"». Q127 Eixample 17264/1917. AMCB, 30-04-1917.
  19. ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillières-Riera), 1945, p. 368, 1107. 
  20. ↑ La Publicitat, 16-05-1931, p. 10. 
  21. ↑ «Cevasa paga 15 millones por dos solares en Barcelona junto a la estación del AVE». Cinco Días, 02-04-2005.
  22. ↑ «Adiós a 136 años de historia en la Sagrera». Vivir en Barcelona. La Vanguardia, 17-01-2006, pàg. 7.
  23. ↑ Carbonell Badia, Carles. Intervenció arqueològica al carrer Ciutat d'Elx, núm. 12-16. 13 març-21 abril del 2006, 10-07-2006. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Farinera_L%27Esperança&oldid=34386180»