Fase 7
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Nicolás Goldbart |
Protagonistes | |
Producció | Sebastián Aloi |
Guió | Nicolás Goldbart |
Música | Guillermo Guareschi |
Fotografia | Lucio Bonelli |
Muntatge | Nicolás Goldbart i Pablo Barbieri Carrera |
Productora | Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals i Telefe |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 2010 |
Durada | 96 min |
Idioma original | castellà |
Rodatge | Buenos Aires |
Color | en color |
Pressupost | 2.500.000 $ |
Recaptació | 665.960 $ |
Descripció | |
Gènere | thriller còmic i cinema distòpic |
Lloc de la narració | Argentina |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Lloc web | bloody-disgusting.com… |
|
Fase 7 és una pel·lícula argentina de comèdia-terror de 2010 escrita i dirigida per Nicolás Goldbart i protagonitzada per Daniel Hendler, Jazmín Stuart, Yayo Guridi i Federico Luppi.[1] Es va exhibir al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata el 14 de novembre de 2010 i va arribar als cinemes argentins el 3 de març de 2011; va rebre bones crítiques en general, tant al seu país d'origen com als Estats Units.[2]
Sinopsi
[modifica]Coco (Hendler) i Pipi (Stuart) són una parella que acaben de mudar-se a un edifici, que ha estat posat en quarantena sota el context d'una pandèmia. Tot es complica a causa de la falta d'aliment i inputs bàsics, la qual cosa genera una gran tensió entre tots els habitants de l'edifici. Al poc temps Coco ha d'aliar-se amb el seu veí Horaci (Yayo Guridi), un home antipàtic i inestable, però que la seva suposada paranoia, basada en la teoria de conspiració sobre el Nou Ordre Mundial, l'ha portat a estar realment preparat per protegir i ajudar a Coco i a la seva núvia davant el caos que està per sorgir en l'edifici i més enllà.
Reparto
[modifica]- Daniel Hendler... Martín, Coco
- Jazmín Stuart... Pipi
- Yayo Guridi... Horacio Tomasso
- Federico Luppi... Zanutto
- Carlos Bermejo... Guglierini
- Abian Vainstein ... Lange
- Fiorella Indelicato ... Luli Tomasso
Estrena
[modifica]Fase 7 es va estrenar al XLIII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya el 10 d'octubre de 2010.[3] Es va estrenar a l'Argentina el 3 de març de 2011, on va recaptar 158.421 dòlars.< ref name=mojo/> L'estrena als Estats Units va ser a SXSW el març de 2011, després de la qual va rebre una estrena limitada a les sales al juliol.[4] Va ser llançat en DVD el 4 d'octubre de 2011 com a part de la línia Bloody Disgusting Selects line.[5]
Recepció
[modifica]Rotten Tomatoes, un agregador de ressenyes, informa que el 71% dels set crítics enquestats van donar a la pel·lícula una crítica positiva; la valoració mitjana va ser de 6,1/10.[6] Rob Nelson de Variety va escriure que la pel·lícula "no té prou energia satírica per distingir-se d'innombrables altres entrades a la subgènere autoparòdic i bioapocalíptic."[7] George Lang de The Oklahoman va escriure: "Fase 7 no redefineix el seu gènere, però proporciona un contrapunt tonto a The Stand de Stephen King, demostrant que els fluixos i els incompetents podrien heretar la Terra".[8] Peter Keough de The Phoenix la va puntuar amb 3/4 estrelles i va escriure que la pel·lícula, tot i que derivava, "es distingeix pel seu escenari sufocant, el seu to baix d'afecte i el seu repartiment de personatges escamosos."[9] Chris Hewitt del St. Paul Pioneer Press va elogiar l'actuació de Federico Luppi, però va dir que la pel·lícula "no fa por".[10] Peter Martin de Twitch Film la va anomenar "una paròdia molt seca amb un benefici relativament modest".[11] Bill Gibron de Pop Mattersla va puntuar amb 7/10 estrelles i va escriure: "Abans que s'enganxi al final, Fase 7 és una pel·lícula molt intel·ligent i molt intel·ligent. Un cop acabada, els problemes inherents es fan cada cop més evidents."[12] Josh Rode de DVD Verdict la va anomenar "un estudi lleugerament divertit però violent de la naturalesa més baixa de la humanitat."[13]
Premis
[modifica]Goldbart va guanyar el Premi al millor guió al XLIII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.[14] Va ser nominada a la millor opera prima i a l'actor revelació als Premis Sur de 2011, però no va guanyar.[15] També va guanyar el premi CinEuphoria al millor actor i al millor equip.
Referències
[modifica]- ↑ 'Fase 7', esas malditas pandemias, espinof.com
- ↑ Críticas de Fase 7 en Estados Unidos Rotten Tomatoes
- ↑ «Phase 7». M-Appeal.com.
- ↑ Miska, Brad. «Bloody Disgusting Selects: 'Phase 7' Hits Theaters July 13». Bloody Disgusting, 20-06-2011.
- ↑ Barton, Steve. «Phase 7 Comes Home to DVD». Dread Central, 20-09-2011.
- ↑ «Phase 7 (2011)». Rotten Tomatoes.
- ↑ Nelson, Rob. «Review: 'Phase 7'». Variety, 06-07-2011.
- ↑ Lang, George «Movie review: Phase 7». The Oklahoman, 15-07-2011.
- ↑ Keough, Peter «Review: Phase 7». The Phoenix, 12-07-2011.
- ↑ Hewitt, Chris «'Phase 7' review: The real horror? It's just not scary». St. Paul Pioneer Press, 13-07-2011.
- ↑ Martin, Peter. «PHASE 7 Review». Twitch Film, 13-07-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-04.
- ↑ Gibron, Bill. «Survival of the Wittiest: 'Phase 7'». Pop Matters, 08-07-2011.
- ↑ Rode, Josh. «Phase 7». DVD Verdict, 11-11-2011. Arxivat de l'original el 2014-08-31.
- ↑ Mayorga, Emiliio. «Sitges celebrates 'Christmas,' 'Rubber'». Variety, 18-10-2010.
- ↑ Los más nominados de los Premios Sur Arxivat 2012-01-04 a Wayback Machine., por La Nación