Vés al contingut

Faustí Ballvé i Pallisé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFaustí Ballvé i Pallisé
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Sants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

28 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspañola i Mexicana
ReligióAteu
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitFront d'Esquerres
Família
CònjugeKate Müller Modifica el valor a Wikidata

Faustí Ballvé i Pallisé (Sants, 21 d'octubre de 1887 - Mèxic, 31 d'octubre de 1958)[1] fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia

[modifica]

Faustí Ballvé va néixer a la vila de Sants, abans de l'agregació d'aquesta població a Barcelona de l'any 1897, fill de Josep Ballvé i de Dolors Pallisé i Mariné. Fou el segon fill de tres germans (Josep, Faustí i Lluís). Estudià dret a la Universitat de Barcelona, es va doctorar a la Universitat de Madrid, i va ampliar estudis a la Gran Bretanya i Alemanya, cosa que li va permetre treballar com a advocat al consolat alemany a Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la Societat d'Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín.

Va obtenir una beca a finals de 1910 per a poder fer estudis de Sociologia a Alemanya.[2]

Es va casar el juliol de 1913 en Brentford, Middlesex, Anglaterra, amb l'alemanya Helene Kathe Muller Jaeckel (1887-1966), amb qui va tenir dos fills: Otger i Elena Dolors. Després va tornar a Barcelona, on es va establir com a advocat al carrer Mallorca.

El 1925 fou un dels fundadors a Catalunya del Partit Català d'Acció Republicana,[3] que el 1935 es transformà en Partit Republicà d'Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, amb el que fou elegit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins del Front d'Esquerres.[4] En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, mentre a Espanya el Tribunal de Responsabilitats Polítiques l'obria un expedient sancionador.[5] Va arribar a Mèxic el 1942 a bord del vaixell Nyassa. En aquest país fou professor d'economia a l'Institut Tecnològic de Mèxic (ITM) i a la facultat de dret de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).[6]

Obres

[modifica]
  • Libertad y economía (1954)
  • Diez lecciones de economía (1956)
  • Esquema de metodología jurídica (1956)
  • Formulación procesal civil (1958)

Bibliografia

[modifica]

Necrología de Faustino Ballvé, velada necrológica Ciutat de Mèxic: Ateneo Libertad,1958.

Referències

[modifica]
  1. Acte de Defunció 242, foli 243, del Districte Federal de Mèxic, any 1958.
  2. «Estudios en el extranjero». El magisterio español, 27-12-1910, pàg. 3.
  3. Avilés Farré, Juan. La izquierda burguesa en la II República (en castellà). Espasa-Calpe, 1985, p. 149. ISBN 8423965236. 
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. «Incoación de expediente contra los diputados rojoseparatistas Juan Solé Pla y Faustino Ballvé Pallisé». Hola oficial de la provincia de Barcelona, 16-10-1939, pàg. 2.
  6. Domènech,G., Marquès, S., Murià, J.M. i Peregrina, A.. Segundo diccionario de los catalanes en México. Ciutat de Mèxic: El Colegio de Jalisco i Institut d'Estudis Catalans, 2021, p. 39-40. 

Enllaços externs

[modifica]