Vés al contingut

Pere Rahola i Molinas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Rahola i Molinas
Imatge
Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1877 Modifica el valor a Wikidata
Roses (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1956 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri municipal de Roses Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Ministre de Marina
25 setembre 1935 – 14 desembre 1935
← Antonio Royo VillanovaFrancisco Javier de Salas González →
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
13 octubre 1931 – 9 octubre 1933
← Francesc Macià i Llussà

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Congrés dels Diputats
2 març 1918 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1914 – 16 març 1916
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitLliga Catalana

Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]

Biografia

[modifica]

Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, a qui va conèixer en els estudis de batxillerat a l'institut de Figueres,[4] fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou elegit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923, excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, el 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.[5]

Amb l'esclat de la Guerra civil, amenaçat de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.[6] Com a conseqüència, els seus béns foren confiscats.

Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestions de Lluís Puig de la Bellacasa i Deu.[7] El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.[7]

Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys.[8]

Bibliografia

[modifica]
  1. «Pere Rahola i Molinas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
  3. 3,0 3,1 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010. 
  4. Pabón, Jesús. Cambó: 1876-1947 (en castellà). Reimpressió. Alpha, 1999, p. 58. ISBN 84-7225-740-1. 
  5. Urquijo Goitia, 2008, p. 126.
  6. Manent, 1999, p. 33, 56.
  7. 7,0 7,1 Manent, 1999, p. 56.
  8. «Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas», ABC (3 de marzo de 1956), pág. 26

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Royo Villanova
Ministre de Marina
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Francisco Javier de Salas González