Vés al contingut

Fausto Zonaro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFausto Zonaro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1854 Modifica el valor a Wikidata
Masi (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Sanremo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanremo Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra Abdul Hamid II
1896 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Verona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Venècia
Roma
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentOrientalisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCelile Hanım Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsYolanda i Mafalda Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fausto Zonaro (Masi prop de Pàdua, 18 de setembre de 1854Sanremo, Riviera, 19 de juliol de 1929) fou un pintor italià. Des de la seva infància mostrà les seves aptituds per la pintura, dedicant-se en un principi a l'art decoratiu. Els primers estudis el va fer a Verona, passant més tard a Roma, Nàpols i Venècia on anà perfeccionant-lo. El 1888 passà a París, on assolí un bon èxit amb diversos quadres, entre ells el titulat Concert familiar. Al seu retorn a Itàlia, s'establí a Venècia i el 1891 partí vers Constantinoble, on pintà diverses obres que acabaren de consolidar la seva excel·lent fama de pintor, valguen-li una d'aquestes, El regiment d'Ertogrul en el pont, la protecció del sultà, que l'anomenà pintor de la cort.

Obra

[modifica]

Els seus primers quadres foren inspirats en escenes de la vida popular napolitana mereixen citar-se entre ells: Les modistetes», «Primers trons', Tempesta», «Antics amics, (1883).

De la seva estada a Venècia s'han de recordar destaquen «Festa popular del Redemptor», «En el pont de les agulles», «Roses i espines», «Flor del camp», «La cua del diable».

Entre les seves nombres teles pintades a Turquia destaquen: Jove esclau», «L'embarcament, (1892), Interior d'una mesquita», «Cap d'imam, (1893),Escrivents públics», «Berbers ambulants», «El malebidgi», «A la porta del mercat de la droga», «En el pont», «Impressions del pont de la Galata», «Àngel del cementiri, «La mesquita de la sultana Velidé» (1896), «Bairam», (1897). «L'atac» (1898). Iangem Var,el tríptic «El Hammam», «Els dervís Ruffai».

Fou així mateix, bon aquarel·lista, mereixent citar-se entre les obres d'aquest gènere: «La bohèmia», «Oriental», Jove circassià», «Harmonia oriental», «Odalisca.

I entre els seus retrats, també notables, destaquen: els de les seves filles Yolanda i Mafalda,El de la senyora «Baroggi Ciapelli», El de la senyora «Zonaro», el del príncep de Samos, «Madroieni Bei», un d'un religiós i el seu autoretrat.

Bibliografia

[modifica]