Vés al contingut

Febre aftosa humana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaFebre aftosa humana
Lesions típiques al voltant de la boca en un nen d'11 mesos modifica
Tipusinfecció vírica, infecció per coxsackievirus, infecció cutània i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesexantema Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F05.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B08.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9074.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB5622 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000965 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1132264, 802260 i 218402 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhand-foot-and-mouth-disease-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006232 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0018572 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10881 Modifica el valor a Wikidata

La febre aftosa humana (en anglès hand, foot and mouth disease, HFMD) o malaltia boca-mà-peu o malaltia de mà, peu i boca és una infecció viral lleu, els símptomes principals de la qual són dolor a la boca i presència de petites butllofes, nafres o aftes.[1] La poden causar dos tipus de virus, el virus coxsackie i l'enterovirus.

No ha de ser confosa amb l'altra febre aftosa que afecta el bestiar o glossopeda, probablement força més coneguda per la majoria de la població.[2][3][4]

Erupció en els palmells de les mans.
Erupció a la mà i els peus d'un home de 36 anys
Erupció a les plantes dels peus d'un nen

Els virus que causen l'HFMD es propaguen a través del contacte personal proper, a través de l'aire de la tos i dels fems d'una persona infectada.[5] Els objectes contaminats també poden propagar la malaltia.[5] El Coxsackievirus A16 és la causa més comuna, i l'enterovirus 71 és la segona causa més comuna.[6] Altres soques de coxsackievirus i enterovirus també poden ser-ne responsables.[6][7] Algunes persones poden ser portadores i transmetre el virus malgrat no tener símptome de la malaltia.[1] Altres animals no estàn implicats.[5] El diagnòstic es pot fer sovint basant-se en els símptomes.[8] De vegades, es pot analitzar una mostra de la gola o dels fems per detectar el virus.[8]

El rentat de mans pot prevenir el contagi, i els infectats no han d'anar a la feina, a la llar d'infants o a l'escola.[5] No es disposa de cap mèdicament antiviral ni de cap vacuna, però s'està treballant en el seu desenvolupament.[9][10] La majoria dels casos no requereixen un tractametn específic.[11] Es pot utilitzar un simple medicament pel dolor com l'Ibuprofèn o un gel anestèssic bucal.[12] Sovint, s'administren líquids intravenosos als nens que no poden beure prou.[13] Rarament, la meningitis viral o l'encefalitis poden complicar la malaltia.[14]

L'HFMD es dona en totes les zones del món.[15] Sol produir-se en petits brots epidèmics en jardíns d'infants.[4] Des de 1997, es produeixen grans brots a l'Àsia.[15] Sol produir-se durant els mesos de primavera, estiu i tardor.[15] Normalment, es dona en nens menors de cinc anys, però ocasionalment pot donar-se en adults.[4][1]

Epidemiologia

[modifica]

La malaltia es produeix amb més freqüència en nens menors de deu anys[16] i sobretot en els menors de cinc anys, però també pot afectar adults amb símptomes diferents.[17] Acostuma a produir-se en brots durant les estacions de primavera, estiu i tardor,[6] que són les de més fàcil propagació de la calor i la humitat.[18] És més habitual a les zones rurals que a les zones urbanes; tot i que cal tenir en compte l'estatus socioeconòmic i els nivells d'higiene.[19] La mala higiene és un factor de risc.[20] 

Brots

[modifica]
  • El 1997, es va produir un brot a Sarawak de Malàisia amb 600 casos i més de 30 nens van morir.[21][22][23][24]
  • El 1998, hi va haver un brot a Taiwan, que va afectar principalment nens.[25] Hi va haver 405 complicacions greus i 78 nens van morir.[26] Es calcula que el nombre total de casos en aquesta epidèmia ha estat d'1,5 milions.[6]
  • El 2008, un brot a la Xina, que va començar al març a Fuyang, Anhui, va provocar 25.000 infeccions i 42 morts el 13 de maig[6] Es van notificar brots similars a Singapur (més de 2.600 casos el 20 d'abril de 2008),[27] Vietnam (2.300 casos, 11 morts),[28] Mongòlia (1.600 casos),[29] i Brunei (1.053 casos a partir de juny – agost de 2008)[30]
  • El 2009, 17 nens van morir en un brot durant el març i l'abril de 2009 a la província de Shandong, a l'est de la Xina, i 18 nens van morir a la veïna província de Henan.[31] Dels 115.000 casos notificats a la Xina de gener a abril, 773 van ser greus i 50 van ser mortals.[32]
  • El 2010 a la Xina, es va produir un brot a la regió autònoma de Guangxi del sud de la Xina, així com a les províncies de Guangdong, Henan, Hebei i Shandong. Fins al març, 70.756 nens estaven infectats i 40 van morir per la malaltia. Al juny, la temporada alta de la malaltia, n'havien mort 537.[33]
  • L'informe de l'Organització Mundial de la Salut entre gener i octubre de 2011 (1.340.259) afirma que el nombre de casos a la Xina s'havia reduït en uns 300.000 casos respecte al 2010 (1.654.866), i els nous casos van arribar al màxim al juny. Hi va haver 437 morts, menys que el 2010 (537 morts).[34]
  • El desembre de 2011, el Departament de Salut Pública de Califòrnia va identificar una forma forta del virus, el coxsackievirus A6 (CVA6), caracteritzada per la freqüent pèrdua d'ungles en nens.[35]
  • El 2012 a Alabama, Estats Units, es va produir un brot d'un tipus inusual de la malaltia que va afectar adolescents i adults grans. Hi va haver algunes hospitalitzacions a causa de la malaltia, però no es va registrar cap mort.[36]
  • El 2012 a Cambodja, 52 dels 59 casos revisats de nens[37] morts a causa d'una malaltia misteriosa es va diagnosticar que era causada per una forma virulenta de la malaltia.[38] Tot i que hi ha un grau important d'incertesa pel que fa al diagnòstic, l'informe de l'OMS afirma: "A partir dels últims resultats de laboratori, una proporció significativa de les mostres van donar positiu a l'enterovirus 71 (EV-71), que causa la febre aftosa de la mà. Se sap que el virus EV-71 generalment causa complicacions greus entre alguns pacients."[39]
  • Va infectar 1.520.274 persones amb fins a 431 morts informades a finals de juliol del 2012 a la Xina.[40]
  • El 2018 es van produir més de 50.000 casos a causa d'un brot nacional a Malàisia amb dues morts.[41][42][43]

Índia 2022

[modifica]

El 6 de maig de 2022 es va identificar un brot d'una malaltia anomenada febre del tomàquet o grip del tomàquet al districte de Kollam.[44] La malaltia és endèmica de Kerala, Índia i rep el seu nom a causa de les butllofes vermelles i rodones que provoca, que tenen similars característiques als tomàquets.[44] La malaltia pot ser una nova variant o un efecte del chikungunya o del dengue.[44] [45][46] La grip pot ser un nom inadequat.[45] [47]

La malaltia afecta principalment a nens menors de cinc anys.[44] [48] Un article de The Lancet afirmava que l'aparició de les butllofes és similar a la que es veu a la verola del mico i no es creu que la malaltia estigui relacionada amb el SARS-CoV-2.[44] Els símptomes, el tractament i la prevenció són similars.[44]

Senyals i símptomes

[modifica]

Els símptomes de la febre aftosa comencen a manifestar-se de tres a sis dies després d'haver-hi estat exposat. Inicialment són els següents:[16]

  • febre baixa (de 37,5 °C a 39 °C)
  • pèrdua de gana
  • mal a la boca
  • sensació de malaltia no localitzada

Passats un parell de dies, comencen a aparèixer butllofes petites (de 2 mm a 4 mm de diàmetre) però d'aspecte normal, envoltades d'una àrea petita de coloració vermellosa.

Apareixen generalment als llocs següents:[49]

  • Al voltant de la boca formant unes ulceracions poc profundes però doloroses.[4][50][17]
  • A les palmes de les mans i a les plantes dels peus, en la majoria dels nens en edat preescolar i en 10% dels adults.
  • Amb menys freqüència, a les natges, a la part superior de braços i cames i als genitals.

Tractament

[modifica]

No existeix cap tractament específic per a la febre aftosa. Els símptomes concrets, com la febre o el mal de les butllofes, poden ser alleujats amb l'ús de medicaments, encara que la majoria de les butllofes desapareixen sense ulcerar, rebentar ni deixar cicatrius. Atès que la febre aftosa és una malaltia vírica que ha de fer el seu curs, un cop diagnosticada molts metges no recepten cap medicament al pacient llevat que la infecció sigui greu. Hom sol recomanar que al nen afectat se'l deixi reposar a casa fins que la infecció cedeixi, ajudant-se si cal de medicaments reductors de febre o de banys tebis, que també serveixen per a fer-la baixar.

Sols alguns pacients, molt pocs, requereixen rebre atenció a l'hospital, i això principalment a causa de complicacions neurològiques com ara l'encefalitis o la meningitis, d'edemes aguts de pulmó o d'hemorràgies pulmonars.[7]

Prevenció

[modifica]

Les mesures preventives inclouen evitar el contacte directe amb persones infectades, mantenint els nens infectats a casa o en qualsevol cas fora de l'escola, netejar adequadament els estris compartits, desinfectar superfícies contaminades i dur a terme una higiene de mans adequada. S'ha demostrat que aquestes mesures són efectives per disminuir la transmissió dels virus responsables de l'HFMD.[50][51]

Els hàbits de protecció inclouen rentar-se les mans i desinfectar les superfícies de les zones de joc.[18] La lactància materna també ha demostrat que disminueix les taxes d'HFMD greu, tot i que no redueix el risc d'infecció de la malaltia.[18]

Vacuna

[modifica]

Una vacuna coneguda com a vacuna EV71 està disponible per prevenir l'HFMD a la Xina des del desembre del 2015.[52] Actualment no hi ha cap vacuna disponible als Estats Units ni altres indrets.[51]

Història

[modifica]

Els casos d'HFMD es van descriure clínicament per primera vegada al Canadà i Nova Zelanda el 1957.[50]

A la dècada del 2010 es van desenvolupar nous agents antivirals per prevenir i tractar la infecció pels virus responsables de l'HFMD. Els estudis preliminars han demostrat que els inhibidors de la càpsida viral EV-71 tenen una potent activitat antiviral.[53]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Hand Foot and Mouth Disease» (en anglès americà). CDC, 18-08-2015. [Consulta: 14 maig 2016].
  2. ↑ Frydenberg, A; Starr, M «Hand, foot and mouth disease.» (en anglès). Australian family physician, 32, 8, 8-2003, pàg. 594–5. PMID: 12973865.
  3. ↑ Ooi, MH; Wong, SC; Lewthwaite, P; Cardosa, MJ; Solomon, T «Clinical features, diagnosis, and management of enterovirus 71» (en anglès). Lancet Neurology, 9, 11, 2010, pàg. 1097–1105. DOI: 10.1016/S1474-4422(10)70209-X. PMID: 20965438.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Kaminska, K; Martinetti, G; Lucchini, R; Kaya, G; Mainetti, C «Coxsackievirus A6 and Hand, Foot, and Mouth Disease: Three Case Reports of Familial Child-to-Immunocompetent Adult Transmission and a Literature Review» (en anglès). Case Reports in Dermatology, 5, 2, 2013, pàg. 203-209. DOI: 10.1159/000354533. PMID: 24019771.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Causas y transmisión», 18-08-2015. Arxivat de l'gov/hand-foot-mouth/about/transmission.html original el 14 de maig de 2016. [Consulta: 15 maig 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Repass GL, Palmer WC, Stancampiano FF «Enfermedad de manos, pies y boca: Identificación y manejo de un síndrome viral agudo». Cleve Clin J Med, 81, 9, 9-2014, pàg. 537-43. DOI: 10.3949/ccjm.81a.13132. PMID: 25183845.
  7. ↑ 7,0 7,1 Li, Y; Zhu, R; Qian, Y; Deng, J «The characteristics of blood glucose and WBC counts in peripheral blood of cases of hand foot and mouth disease in China: a systematic review» (en anglès). PLOS ONE, 7, 1, 2012, pàg. e29003. DOI: 10.1371/journal.pone.0029003. PMID: 22235257.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Diagnosis», 18-08-2015. Arxivat de l'original el 14 de maig de 2016. [Consulta: 15 maig 2016].
  9. ↑ Pourianfar HR, Grollo L «Desarrollo de agentes antivirales hacia la infección por enterovirus 71». J Microbiol Immunol Infect, 48, 1, 2-2014, pàg. 1-8. DOI: 10.1016/j.jmii.2013.11.011. PMID: 24560700.
  10. ↑ Fang, Chih-Yeu; Liu, Chia-Chyi «Desarrollo reciente de candidatos a vacuna contra el enterovirus A para la prevención de la enfermedad de manos, pies y boca». Expert Review of Vaccines, 17, 9, 2018, pàg. 819-831. DOI: 10.1080/14760584.2018.1510326. ISSN: 1744-8395. PMID: 30095317.
  11. ↑ Longo, Dan L.. Principios de Medicina Interna de Harrison.. 18th. Nova York: McGraw-Hill, 2012. ISBN 978-0-07174889-6. 
  12. ↑ «Treat Hand, Foot, and Mouth Disease», 02-02-2021. [Consulta: 9 octubre 2021].
  13. ↑ «Enfermedad de las Manos y la Boca - Síntomas y causas» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2021].
  14. ↑ «Hand, Foot, and Mouth Disease (HFMD) Complications», 18-08-2015. Arxivat de l'original el 2016-05-11. [Consulta: 14 maig 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Outbreaks», 18-08-2015. Arxivat de l'html original el 17 de maig de 2016. [Consulta: 15 maig 2016].
  16. ↑ 16,0 16,1 Hoy, NY; Leung, AK; Metelitsa, AI; Adams, S «New concepts in median nail dystrophy, onychomycosis, and hand, foot and mouth disease nail pathology» (en anglès). ISRN Dermatology, 2012, 680163, 2012, pàg. 680163. DOI: 10.5402/2012/680163. PMID: 22462009.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Hand, Foot and Mouth Disease: Signs & Symptoms» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 5 maig 2008].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Koh, Wee Ming; Bogich, Tiffany; Siegel, Karen; Jin, Jing; Chong, Elizabeth Y. The Pediatric Infectious Disease Journal, 35, 10, 10-2016, pàg. e285–300. DOI: 10.1097/INF.0000000000001242. ISSN: 1532-0987. PMC: 5130063. PMID: 27273688.
  19. ↑ Koh, Wee Ming; Bogich, Tiffany; Siegel, Karen; Jin, Jing; Chong, Elizabeth Y. The Pediatric Infectious Disease Journal, 35, 10, 10-2016, pàg. e285–e300. DOI: 10.1097/INF.0000000000001242. ISSN: 0891-3668. PMC: 5130063. PMID: 27273688.
  20. ↑ «Hand-Foot-and-Mouth Disease» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2017].
  21. ↑ L. G. Chan; Umesh D. Parashar; M. S. Lye; F. G. L. Ong; Sherif R. Zaki Clinical Infectious Diseases, 31, 3, 2000, pàg. 678–683. DOI: 10.1086/314032. PMID: 11017815 [Consulta: free].
  22. ↑ Academy of Medicine (Singapore). Annals of the Academy of Medicine, Singapore. Academy of Medicine., 2003, p. 385. 
  23. ↑ Yoke Fun-Chan; I-Ching Sam; Kai-Li Wee; Sazaly Abu Bakar Neurology Asia, 16, 2011 [Consulta: 29 agost 2019].
  24. ↑ Nur Najihah Hasan «Còpia arxivada». Faculty of Geoinformation and Real Estate, 2017, pàg. 2–3 [18–35]. Arxivat de l'original el d’agost 29, 2019 [Consulta: 29 agost 2019].
  25. ↑ Centers for Disease Control and Prevention (CDC) MMWR Morb. Mortal. Wkly. Rep., 47, 30, 1998, pàg. 629–32. PMID: 9704628.
  26. ↑ N. Engl. J. Med., 341, 13, 1999, pàg. 929–35. DOI: 10.1056/NEJM199909233411301. PMID: 10498487.
  27. ↑ «HFMD: 1,000 cases a week is unusual, says doc». , 20-04-2008, p. 1–2.
  28. ↑ Viet Nam News: HFMD cases prompt tighter health screening at airport Arxivat February 13, 2009, a Wayback Machine.(accessed May 15, 2008)
  29. ↑ EV-71 Virus Continues Dramatic Rise Arxivat October 21, 2008, a Wayback Machine. (accessed May 23, 2008)
  30. ↑ Bandar Seri Begawan «1,053 HFD cases recorded». , 07-11-2008 [Consulta: 11 maig 2012].
  31. ↑ «Hand-foot-mouth disease death toll rises to 17 in East China's Shandong Province». , 09-04-2009 [Consulta: 29 setembre 2009].
  32. ↑ «Health Ministry: Hand-foot-mouth disease claims 50 lives this year». , 10-04-2009 [Consulta: 29 setembre 2009].
  33. ↑ «China reports 537 deaths from hand-foot-mouth disease this year». Arxivat de l'original el 1 maig 2011. [Consulta: 2 desembre 2011].
  34. ↑ «China reports 537 deaths from hand-foot-mouth disease this year». People's Daily Online. Arxivat de l'original el 17 octubre 2013. [Consulta: 16 octubre 2013].
  35. ↑ «Coxsackievirus A6 (CVA6)». California Department of Public Health. Arxivat de l'original el 17 octubre 2013. [Consulta: 16 octubre 2013].
  36. ↑ Hannah Wolfson «Outbreak of hand, foot and mouth disease severe in Alabama». , 13-02-2012 [Consulta: 11 maig 2012].
  37. ↑ CBS News Staff. «Joint Press Release Between The Ministry of Health Kingdom of Cambodia and the World Health Organization». CBS News. Arxivat de l'original el 17 octubre 2013. [Consulta: 16 octubre 2013].
  38. ↑ «Mysterious deadly illness in Cambodian children tied to hand, foot and mouth disease». Hand, Foot and Mouth Disease. World Health Organization. Arxivat de l'original el 3 juny 2013. [Consulta: 7 juny 2022].
  39. ↑ «Global Alert and Response (GAR)». Undiagnosed illness in Cambodia-update. World Health Organization. Arxivat de l'original el 17 octubre 2013. [Consulta: 16 octubre 2013].
  40. ↑ «Emerging disease surveillance and response». Hand, Foot and Mouth Disease. World Health Organization. Arxivat de l'original el 17 octubre 2013. [Consulta: 16 octubre 2013].
  41. ↑ Martin Carvalho. «Over 50,000 cases of HFMD recorded, virus strain relatively benign». The Star, 16-08-2018. [Consulta: 29 agost 2019].
  42. ↑ Katrina Khairul Azman. «A 2-Year-Old Boy In Sarawak Suffering From HFMD Has Died». Says.com, 29-07-2018. Arxivat de l'original el 29 agost 2019. [Consulta: 29 agost 2019].
  43. ↑ «17-month-old boy's death in Penang due to HFMD». The Star, 30-07-2018. [Consulta: 29 agost 2019].
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 44,5 Lancet Respir Med, 11, 1, 8-2022, pàg. e1–e2. DOI: 10.1016/S2213-2600(22)00300-9. PMC: 9385198. PMID: 35987204.
  45. ↑ 45,0 45,1 «It's not tomato flu, fever caused by HFMD virus variant: Health Secy Radhakrishnan». The New Indian Express, 14-05-2022. [Consulta: 16 juny 2022].
  46. ↑ «Tomato flu in Kerala: No need to panic, authorities instructed to be vigilant». livemint.com, 11-05-2022. [Consulta: 30 juny 2022].
  47. ↑ «Tomato fever or HFMD virus in Kerala? Know causes, and symptoms of HFMD». Zee News, 15-05-2022. [Consulta: 16 juny 2022].
  48. ↑ BMJ, 378, 8-2022, pàg. o2101. DOI: 10.1136/bmj.o2101. PMID: 36028244.
  49. ↑ Huang, CC; Liu, CC; Chang, YC; Chen, CY; Wang, ST; Yeh, TF «Neurologic complications in children with enterovirus 71 infection» (en anglès). The New England Journal of Medicine, 341, 13, 23-09-1999, pàg. 936–42. DOI: 10.1056/nejm199909233411302. PMID: 10498488.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 Wang, Jing «Epidemiological characteristics of hand, foot, and mouth disease in Shandong, China, 2009–2016». Scientific Reports, 7, 8900, 21-08-2017, pàg. 8900. Bibcode: 2017NatSR...7.8900W. DOI: 10.1038/s41598-017-09196-z. PMC: 5567189. PMID: 28827733.
  51. ↑ 51,0 51,1 «Hand, Foot and Mouth Disease». Prevention and Treatment. Centers for Disease Control and Prevention. Arxivat de l'original el 17 octubre 2013. [Consulta: 18 octubre 2013].
  52. ↑ Mao, QY; Wang, Y; Bian, L; Xu, M; Liang, Z Expert Review of Vaccines, 15, 5, 5-2016, pàg. 599–606. DOI: 10.1586/14760584.2016.1138862. PMID: 26732723.
  53. ↑ J Microbiol Immunol Infect, 48, 1, 2-2014, pàg. 1–8. DOI: 10.1016/j.jmii.2013.11.011. PMID: 24560700 [Consulta: free].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Febre aftosa humana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Febre_aftosa_humana&oldid=33765720»