Vés al contingut

Febre hemorràgica vírica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Febre hemorràgica viral)
Plantilla:Infotaula malaltiaFebre hemorràgica vírica
Dues infermeres atenent al pacient número 3 de febre hemorràgica de l'Ebola (1976) modifica
Tipusinfecció vírica i pandemic and epidemic-prone diseases (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D86 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A96-A99
Recursos externs
eMedicine830594 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006482 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet341 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0282687 i C0019104 Modifica el valor a Wikidata

Una febre hemorràgica vírica (FHV) és un tipus de zoonosi causada per diverses famílies de virus: Arenavirus, Filoviridae, Bunyaviridae, Flavivirus, Rhabdoviridae.[1]

Les FHVs són infeccions agudes difícils de diagnosticar i distingir clínicament, que requereixen un diagnòstic de laboratori ràpid i eficaç per tractar de forma adequada al pacient i limitar el més aviat possible el risc de transmissió i aparició de casos secundaris, ja que originen epidèmies amb molta facilitat.[2] Alguns dels agents etiològics de les FHVs causen malalties relativament lleus, com la nefropatia epidèmica escandinava (infecció per virus Puumala);[3] mentre que altres, com els que afecten els països d'Àfrica com per exemple el virus d'Ebola, poden causar una malaltia greu i potencialment mortal. Aquestes malalties inclouen: la febre de Lassa, la malaltia pel virus de Marburg, la infecció pel virus Bas-Congo,[4] la febre hemorràgica de l'Ebola[5] la febre hemorràgica argentina (infecció per virus Junín),[6] la febre hemorràgica coreana (infecció per virus Hantaan),[7] la febre hemorràgica de Lujo (infecció per Lujo mammarenavirus, també anomenat virus Lusaka/Johannesburg),[8] la febre hemorràgica pel virus Chapare,[9] la febre hemorràgica pel virus Whitewater Arroyo,[10] la febre hemorràgica d'Alkhurma[11] o la febre hemorràgica de Crimea-Congo. Entre les més conegudes hi ha el dengue[12] i la febre groga.[13] Vegeu la taula de navegació de sota de tot de l'article per veure'n més.

El ventall de manifestacions clíniques de les FHVs és notablement divers, tot i que les més comunes en la majoria d'elles són: malestar general intens, febre, permeabilitat vascular, disminució del volum plasmàtic, limfopènia, trastorns de la coagulació i múltiples hemorràgies de graus i localitzacions dispars (petèquies, púrpures, equimosis, sagnat gingival, hematèmesi, melena, hematúria, epistaxi, hemoptisi).[14] Les FHs por filovirus, flavivirus i bunyavirus es caracteritzen pel seu inici brusc, mentre que les provocades per arenavirus comencen d'una forma més insidiosa. En la patogènia d'aquestes febres la supressió de la resposta immunitària innata té un paper molt important, sent les cèl·lules presentadores d'antigen un objectiu crític de la infecció vírica inicial,[15][16] fet que provoca durant la fase de virèmia secundària posterior un alliberament massiu i descontrolat de citocines induït per les cèl·lules T amb greus conseqüències multisistèmiques.[17] Així mateix, en les FHVs els virus afecten directa i indirectament l'activitat i formació de les plaquetes a través de diversos mecanismes que inhibeixen les seves funcions per una banda i per una altra provoquen la destrucció dels megacariòcits que les originen.[18]

Molts dels virus causants de FHVs es consideren potencials armes biològiques.[19] El maneig i transport de les mostres provinents de malalts afectats per FHVs requereix un nivell de bioseguretat 4, excepte les corresponents al dengue (nivell 2) i la febre groga (nivell 3, menys les pertanyents a una infecció per la soca vírica 17D que té un nivell 2).[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ CDC «Viral Hemorrhagic Fevers (VHFs)-Virus Families» (en anglès). National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases, US Department of Health & Human Services, 2013; Jun 18 (rev), pp: 6 [Consulta: 5 febrer 2019].
  2. ↑ Racsa LD, Kraft CS, Olinger GG, Hensley LE «Viral Hemorrhagic Fever Diagnostics» (en anglès). Clin Infect Dis, 2016 Gen 15; 62 (2), pp: 214-219. DOI: 10.1093/cid/civ792. PMC: 4723665. PMID: 26354968 [Consulta: 22 octubre 2019].
  3. ↑ Olsson, GE «Nephropathia Epidemica and Puumala virus Occurrence in Relation to Bank Vole (Clethrionomys glareolus) Dynamics and Environmental Factors in Northern Sweden -Tesi doctoral-» (en anglès). Silvestria, Acta Universitatis Agriculturae Sueciae. Swedish University of Agricultural Sciences, 2003; 289, pàgs: 33. ISSN: 1401-6230 [Consulta: 4 desembre 2018].
  4. ↑ Grard G, Fair JN, Lee D, Slikas E, et al «A Novel Rhabdovirus Associated with Acute Hemorrhagic Fever in Central Africa» (en anglès). PLoS Pathog, 2012 Set; 8 (9), pp: e1002924. DOI: 10.1371/journal.ppat.1002924. PMC: 3460624. PMID: 23028323 [Consulta: 22 octubre 2019].
  5. ↑ «Febre hemorràgica vírica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Romanowski, V; Pidre, ML; Ferrelli, ML; Bender, C; Gómez, RL «Argentine Hemorrhagic Fever» (en anglès). A: Viral Hemorrhagic Fevers, Chap. 18 (Singh SK, Rucek D; Eds.) Taylor & Francis Group/CRC Press, 2013; Jul, pp: 317-337. DOI: 10.1201/b15172-21 [Consulta: 4 desembre 2018].
  7. ↑ CDC «International Notes: Korean Hemorrhagic Fever» (en anglès). Morb Mortal Wkly Rep, 1988 Feb 19; 37(6), pp: 87-90. ISSN: 0149-2195 [Consulta: 6 gener 2019].
  8. ↑ Sewlall NH, Richards G, Duse A, Swanepoel R, et al «Clinical Features and Patient Management of Lujo Hemorrhagic Fever» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2014 Nov; 8 (11), pp: e3233. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003233. PMC: 4230886. PMID: 25393244 [Consulta: 14 gener 2019].
  9. ↑ Delgado S, Erickson BR, Agudo R, Blair PJ, et al «Chapare virus, a newly discovered arenavirus isolated from a fatal hemorrhagic fever case in Bolivia» (en anglès). PLoS Pathog, 2008 Abr 18; 4 (4), pp: e1000047. DOI: 10.1371/journal.ppat.1000047. PMC: 2277458. PMID: 18421377 [Consulta: 23 octubre 2019].
  10. ↑ Fulhorst CF, Bowen MD, Ksiazek TG, Rollin PE, et al «Isolation and characterization of Whitewater Arroyo virus, a novel North American arenavirus» (en anglès). Virology, 1996 Oct 1; 224 (1), pp: 114-120. DOI: 10.1006/viro.1996.0512. ISSN: 1096-0341. PMID: 8862405 [Consulta: 23 octubre 2019].
  11. ↑ Memish, ZA; Fagbo, S; Zaki, A «Alkhurma Virus Hemorrhagic Fever» (en anglès). A: Viral Hemorrhagic Fevers, Chap. 29 (Singh, SK; Ed.) Taylor & Francis/CRC Press, 2013 Jul 18; 1st Edition, pp: 541-552.ISBN 9781439884294. DOI: 10.1201/b15172-32 [Consulta: 25 octubre 2019].
  12. ↑ Domingo-Carrasco, C; Gascón-Bustrenga, J «Dengue y otras fiebres hemorrágicas virales» (en anglès). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2005 Des; 23 (10), pp: 615-626. DOI: 10.1016/S0213-005X(05)75042-4. ISSN: 1578-1852. PMID: 16324552 [Consulta: 4 desembre 2018].
  13. ↑ Woods, Lt Col Jon B. (ed.). USAMRIID's Medical Management of Biological Casualties Handbook. 6a ed.. U.S. Army Medical Institute of Infectious Diseases, Fort Detrick, Maryland, abril 2005, p. 143-144 [Consulta: 31 juliol 2014].  Arxivat 2007-06-09 a Wayback Machine.
  14. ↑ Basler, CF «Molecular Pathogenesis of Viral Hemorrhagic Fever» (en anglès). Semin Immunopathol, 2017 Jul; 39 (5), pp: 551-561. DOI: 10.1007/s00281-017-0637-x. PMC: 6436832. PMID: 28555386 [Consulta: 25 octubre 2019].
  15. ↑ Paessler S, Walker DH «Pathogenesis of the Viral Hemorrhagic Fevers» (en anglès). Annu Rev Pathol, 2013 Gen 24; 8, pp: 411-440. DOI: 10.1146/annurev-pathol-020712-164041. ISSN: 1553-4006. PMID: 23121052 [Consulta: 14 gener 2019].
  16. ↑ Messaoudi I, Basler CF «Immunological features underlying viral hemorrhagic fevers» (en anglès). Curr Opin Immunol, 2015 Oct; 36, pp: 38-46. DOI: 10.1016/j.coi.2015.06.003. PMC: 4593727. PMID: 26163194 [Consulta: 14 gener 2019].
  17. ↑ Perdomo-Celis F, Salvato MS, Medina-Moreno S, Zapata JC «T-Cell Response to Viral Hemorrhagic Fevers» (en anglès). Vaccines (Basel), 2019 Gen 22; 7 (1), pii: E11. DOI: 10.3390/vaccines7010011. ISSN: 2076-393X. PMID: 30678246 [Consulta: 12 març 2019].
  18. ↑ Zapata JC, Cox D, Salvato MS «The role of platelets in the pathogenesis of viral hemorrhagic fevers» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2014 Jun 12; 8 (6), pp: e2858. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002858. PMC: 4055450. PMID: 24921924 [Consulta: 5 febrer 2019].
  19. ↑ Borio L, Inglesby T, Peters CJ, Schmaljohn AL, et al «Hemorrhagic Fever Viruses as Biological Weapons: Medical and Public Health Management» (en anglès). JAMA, 2002 Maig 8; 287 (18), pp: 2391-2405. DOI: 10.1001/jama.287.18.2391. ISSN: 0098-7484. PMID: 11988060 [Consulta: 6 febrer 2019].
  20. ↑ Cobo, F «Viruses Causing Hemorrhagic Fever. Safety Laboratory Procedures» (en anglès). Open Virol J, 2016 Gen 15; 10, pp: 1-9. DOI: 10.2174/1874357901610010001. PMC: 4780467. PMID: 27014378 [Consulta: 24 març 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Haemorrhagic fevers, Viral. Health topics, WHO. 2019 Oct (anglès)
  • Viral hemorrhagic fevers Khoretonenko, M. 2017 Jun (anglès)
  • Protocolo de Vigilancia de las Fiebres Hemorrágicas Viricas. Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica, CNE; pàgs: 22. 2018 Ag (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Febre_hemorràgica_vírica&oldid=30872163»