Federico Commandino
 Retrat d'escola barroca.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1509 Urbino (Ducat d'Urbino) |
| Mort | 3 setembre 1575 (65/66 anys) Urbino (Ducat d'Urbino) |
| Sepultura | Convent de San Francesco 43° 43′ 36″ N, 12° 38′ 10″ E / 43.7267°N,12.6361°E |
| Ciutadania | Ducat d'Urbino |
| Formació | Universitat de Ferrara - medicina (–1546) Universitat de Pàdua (1534–) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Urbino |
| Ocupació | matemàtic, traductor, historiador de les matemàtiques, editor |
| Professors | Marco Antonio Passeri, Federico Delfino i Giovanni Battista Montano |
| Alumnes | Guidobaldo del Monte i Bernardino Baldi |
| Llengua | Llatí |
| Família | |
| Fills | Olimpia Commandino, Lorrena Commandino |
| Pares | Battista Commandino i Laura Benedetti |
Federico Commandino (Urbino, 1509 - Urbino, 3 de setembre de 1575) va ser un matemàtic i humanista italià, del segle xvi.
Vida[modifica]
El poc que sabem de la vida de Federico Commandino procedeix d'una breu biografia que va escriure el seu deixeble Bernardino Baldi[1] i que no es va publicar fins al segle xviii.
Federico era fill d'una rica família d'Urbino;[2] el seu pare, Battista, era arquitecte i havia treballat en les fortificacions de la ciutat. Va començar la seva formació a Urbino sota la tutela de Giacopo Torelli da Fano, qui li va ensenyar gramàtica, llatí i grec. El 1527, en ser saquejada la ciutat de Roma, la influent família Orsini s'instal·la a Urbino fugint del conflicte. Commandino fa amistat amb Giovan Pietro di Grassi, un jove mestre que els Orsini havien portat amb ells per ensenyar els seus fills, i amb qui va aprendre retòrica, dialèctica i matemàtica.[3]
Quan di Grassi s'entorna a Roma, Federico se'n va amb ell i s'hi estarà uns anys al servei del papa Climent VII, però a la mort d'aquest torna a marxar a Pàdua on estudiarà medicina a la seva Universitat (encara que sembla haver-se doctorat a Ferrara)[4] Un cop obtingut el títol, torna a Urbino on es casa amb Girolama Buonaventuri, de família noble i de la que tindrà un fill i dues filles.
No obstant els seus estudis, no treballa com metge, sinó que entra al servei dels ducs d'Urbino, Guidobaldo II della Rovere i Vittoria Farnese, i dedica molt de temps a l'estudi de les matemàtiques i a la traducció i comentari de texts matemàtics de la Grècia Clàssica. La seva fama com a matemàtic i traductor l'obligarà a alguns viatges, però en general romandrà a Urbino la resta de la seva vida. La seva activitat traductora va propiciar la ràpida recuperació de les matemàtiques occidentals durant el segle XVI.[5]
Obra[modifica]
Les seves obres principals[6] són traduccions comentades de texts matemàtics grecs, entre les quals destaquen per la seva influència posterior:
- El Planisferi de Ptolemeu i el Planisferi de Jordanus Nemorarius en el que explica de forma entenedora el concepte de projecció estereogràfica polar. Venècia, 1558.
- Diferents tractats d'Arquimedes. (1558-1565).[7]
- Els Analemes de Ptolemeu. Roma, 1562.[8]
- Les Còniques d'Apol·loni (només els quatre primers llibres). Bolonya, 1566.
- Sobre la magnitud i la distància del Sol i la Lluna d'Aristarc. Pisa, 1572.
- Els Elements d'Euclides en quinze llibres. Pisa, 1572.[9][10]
- Els Spiritalia d'Heró d'Alexandria. Urbino, 1575.
- La Col·lecció Matemàtica de Papos d'Alexandria, publicada de forma póstuma el 1588 a Pesaro.[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ Baldi, 1859, p. 513-537.
- ↑ Pietrini, 2020, p. 21, La seva data de naixement és incerta: segons la biografia de Baldi és el 1509, però segons l'epitafi de la seva tomba és el 1506..
- ↑ Pietrini, 2020, p. 22.
- ↑ Baldi, 1859, p. 518.
- ↑ Wallace, 2000, p. 244.
- ↑ Pietrini, 2020, p. 312-313, Conté una relació completa de les seves obres.
- ↑ Ciocci, 2021, p. 205-230.
- ↑ Olschki, 2021, p. 69 i ss.
- ↑ Sorci, 2006, p. 43 i ss.
- ↑ Vitrac, 2021, p. 1 i ss.
- ↑ Rose, 1971, p. 302.
- ↑ Ciocci, 2022, p. 129 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Axworthy, Angela. «Federico Commandino». A: Motion and Genetic Definitions in the Sixteenth-Century Euclidean Tradition (en anglès). Birkhäuser, 2021, p. 183-194. ISBN 978-3-030-95816-9.
- Baldi, Bernardino. «Vita di Federico Commandino». A: Filippo Ugolini, Filippo Polidori (eds.). Versi e Prose scelte di Bernardino Baldi (en italià). Felice Le Monnier, 1859, p. 513-537.
- Ciocci, Argante «Federico Commandino e le Spirali di Archimede» (en italià). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 61, Num. 2, 2021, pàg. 205-230. DOI: 10.19272/202109202001. ISSN: 1724-1650.
- Ciocci, Argante «Federico Commandino and the Latin edition of Pappus’ Collection» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 76, Num. 2, 2022, pàg. 129-151. DOI: 10.1007/s00407-021-00284-1. ISSN: 0003-9519.
- Olschki, Leo S. «Federico Commandino filologo e matematico : l'edizione del De analemmate di Tolomeo» (en italià). Galilaeana, Vol. 28, 2021, pàg. 65-94. DOI: 10.1400/286804. ISSN: 1971-6052.
- Pietrini, Davide «L'Umanesimo matematico a Urbino dal tardo Rinascimento alla rivoluzione Gallileiana» (en italià). Università degli Studi di Urbino Carlo Bo, Ciclo XXXIII, 2020, pàg. 1-347.
- Rambaldi, Enrico I. «John Dee and Federico Commandino: An English and an Italian Interpretation of Euclid During the Renaissance» (en anglès). Rivista di Storia della Filosofia, Vol. 44, Num. 2, 1989, pàg. 211-247. ISSN: 0393-2516.
- Rose, Paul Lawrence «Plusieurs manuscrits autographes de Federico Commandino à la Bibliothèque Nationale de Paris» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 24, Num. 4, 1971, pàg. 299-307. ISSN: 1969-6582.
- Sorci, Alessandra «Federico Commandino tra innovazione e recupero dell’Antico : il «restauro» del corredo illustrativo delle edizioni degli Elementa di Euclide» (en italià). Publications de l'École Française de Rome, Num. 364, 2006, pàg. 43-66. ISSN: 1724-2142.
- Vitrac, Bernard «La traduction latine des Éléments d'Euclide par Federico Commandino : sources, motivations» (en francès). HAL science ouverte, 2021, pàg. 1-147.
- Wallace, William. «Commandino, Federico (1509-1579)». A: Wilbur Applebaum (ed.). Encyclopedia of the Scientific Revolution: From Copernicus to Newton (en anglès). Garland Publishing, 2000, p. 244. ISBN 0-8153-1503-1.
- Zerlenga, Ornella. «Federico Commadino (1509-1575)». A: Michela Cigola (ed.). Distinguished Figures in Descriptive Geometry and Its Applications for Mechanism Science (en anglès). Springer, 2016, p. 99-128. ISBN 978-3-319-20196-2.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Federico Commandino» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Rosen, Edward. «Commandino, Federico» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 octubre 2013].