Guidobaldo del Monte
| |||
| Nom original | (it) Guido Ubaldi  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (it) Guido Ubaldo 11 gener 1545 Pesaro (Ducat d'Urbino) | ||
| Mort | 6 gener 1607 (61 anys) Mombaroccio (Ducat d'Urbino) | ||
| Formació | Universitat de Pàdua (1564–) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Mecànica | ||
| Ocupació | astrònom, físic, escriptor de no-ficció, filòsof, matemàtic, militar | ||
| Professors | Federico Commandino | ||
| Altres | |||
| Títol | Marquès | ||
Guidobaldo del Monte (italià: Guido Ubaldi) (Pesaro, 11 de gener de 1545 - Mombaroccio, 6 de gener de 1607), de naixement Guido Ubaldo, marquès del Monte, va ser un filòsof, matemàtic i astrònom italià, del Renaixement.
Vida
[modifica]El pare de Guidobaldo, Ranieri, havia estat militar a les ordres del Duc d'Urbino i també havia estat autor de dos llibres d'arquitectura militar. Per això, el duc li va concedir el títol de marquès i va convertir la seva família en una de les més riques i poderoses del ducat. Tant és així que Guidobaldo no va haver de treballar mai, vivint sempre de la seva herència, a les seves possessions de Montebaroccio (avui Mombaroccio). Tampoc sembla que tingués cap mena de remuneració durant el breu període que va ser militar (entorn del 1568 o abans), combatent en el regne d'Hongria contra els otomans.
L'any 1564 va estudiar matemàtiques a la Universitat de Pàdua on va establir una gran amistat amb el poeta Torquato Tasso al que potser ja coneixia d'abans en haver estudiat junts a la cort dels ducs d'Urbino. En tornar a Urbino, després d'haver estat militar a Hongria, va seguir els seus estudis matemàtics amb Federico Commandino,[1] establint també amistat amb un altre deixeble de Commandino: Bernardino Baldi.[2] Es va establir a les seves propietats de Montebaroccio, on va dedicar el seu temps a investigar sobre matemàtiques, mecànica, astronomia i òptica. Va residir a Montebaroccio fins la seva mort el 1607, excepte l'any 1589 durant el qual va estar al Ducat de Toscana, on el seu fill, Orazio, havia estat nomenat inspector de fortificacions.[3]
El 1577 publica el seu llibre Liber mechanicorum , considerat pels seus contemporanis com l'obra més important en mecànica estàtica des dels grecs[4] en el qual descriu el desenvolupament històric de la mecànica i subratlla el paper crucial dels ensenyaments d'Arquimedes.[5]
El 1600 publica un tractat de perspectiva, Perspectivae libri sex, en el qual fa, per primera vegada, un enfocament purament matemàtic de la teoria de la perspectiva.[6]
Manté una notable correspondència amb molts matemàtics i científics contemporanis i protegeix l'aleshores jove Galileu aconseguint que el nomenin professor a les universitats de Pisa primer (1589) i Pàdua després (1591).[7]
El 1592 farà en les seves possessions de Montabaroccio i juntament amb Galileu l'experiment que farà que tots dos postulin la trajectòria parabòlica dels projectils.[8]
Obra
[modifica]- 1577, Pesaro (reimprès el 1615, Venècia): Liber mechanicorum.
- 1579, Pesaro (reimprès el 1581, Colònia): Planisphaeriorum universalium theorica.
- 1580, Pesaro: De ecclesiastici kalendarii restitutione opusculum.
- 1588, Pesaro: In duos Archimedis aequeponderantium libros paraphrasis.
- 1600, Pesaro: Perspectivae libri sex.
- 1609, Venècia: Problematum astronomieorum libri septem.
- 1615, Venècia: De cochlea libri quatuor.
Es conserven també altres manuscrits seus no publicats a les biblioteques Marciana (Venècia), Oliveriana (Pesaro), Nacional de França (París) i Vaticana. Les seves cartes també es conserven a diverses biblioteques i arxius europeus.
Referències
[modifica]- ↑ Henninger-Vos, 2000, p. 237.
- ↑ Becchi, Meli i Gamba, 2013, p. 96.
- ↑ Becchi, Meli i Gamba, 2013, p. 3-4.
- ↑ Aterini, 2016, p. 159.
- ↑ Meli, 1992, p. 3 i ss.
- ↑ Becchi, Meli i Gamba, 2013, p. 145 i ss.
- ↑ Biagioli, 2008, p. 50.
- ↑ Damerow et al., 2004, p. 159-162, 207 i 272.
Bibliografia
[modifica]- Aterini, Barbara. «Guidobaldo del Monte (1545-1607)». A: Michela Cigola (ed.). Distinguished Figures in Descriptive Geometry and Its Applications for Mechanism Science (en anglès). Springer, 2016, p. 153-180. ISBN 978-3-319-20196-2.
- Becchi, Antono; Meli, Domenico Bertoloni; Gamba, Enrico (eds.). Guidobaldo del Monte (1545-1607): Theory and Practice of the Mathematical Disciplines from Urbino to Europe (en anglès). Berlin: Max Planck Library (Open Acces), 2013. ISBN 978-3-945561-21-8.
- Biagioli, Mario. Galileo Cortesano (en castellà). Buenos Aires: Katz Editores, 2008. ISBN 978-84-96859-26-5.
- Damerow, Peter; Freudenthal, Gideon; McLaughlin, Peter; Renn, Jürgen. Exploring the Limits of Preclassical Mechanics (en anglès). New York: Springer Verlag, 2004. ISBN 0-387-20573-X.
- Henninger-Voss, M. «Working Machines and Noble Mechanics: Guidobaldo del Monte and the Translation of Knowledge» (en anglès). Isis, Vol. 91, Num. 2, 2000, pàg. 233-259. DOI: 10.1086/384720. ISSN: 0021-1753.
- Meli, Domenico Bertoloni «Guidobaldo dal Monte and the Archimedean Revival» (en anglès). Nuncius. Brill, Vol. 7, Num. 1, 1992, pàg. 3-34. DOI: 10.1163/182539192X00019. ISSN: 0394-7394.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guidobaldo del Monte» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Rose, Paul Lawrence. «Monte, Guidobaldo, Marchese Del» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 novembre 2013].
- Westfall, Richard S. «Monte, Guidobaldo» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 19 juliol 2024].